Dimarts passat, vuit membres del Consell Social de la Llengua Catalana varen trametre a la presidenta del Govern, Francina Armengol, una carta en què expressen la preocupació per les conseqüències negatives que tendrà la decisió d'eximir de l'acreditació de coneixements de català el personal mèdic i d'infermeria en els processos d'estabilització.

Carta a la presidenta

«Molt honorable senyora presidenta del Govern de les Illes Balears i del Consell Social de la Llengua Catalana,

Us escrivim com a membres del Grup I del Consell Social de la Llengua Catalana, nomenats pel mateix Govern, per fer-vos arribar el nostre desconcert, la nostra preocupació i la nostra protesta per l’evolució que ha fet la política lingüística del vostre Govern durant els darrers anys, i més concretament per les darreres decisions relatives a la capacitació lingüística del personal del Servei de Salut.

La perspectiva del camí recorregut al llarg dels quaranta anys d’autogovern no permet ser gaire optimista respecte al futur de la llengua catalana, pròpia d’aquestes illes. I si és cert que hi ha hagut, sobretot en els darrers vint anys, transformacions profundes en la població de la nostra societat, entenem que la responsabilitat del Govern davant aquestes complexitats sobrevingudes era fer-hi front amb actuacions més intenses i sistemàtiques, en lloc de considerar-les una justificació per a no actuar.

Centrant-nos en la feina feta els darrers anys en el marc del Consell Social de la Llengua Catalana que presidiu, ja sabeu que en el darrer ple que hi hagué ara fa poc més d’un any –el 10 de gener de 2022— es va presentar l’informe Revisió dels documents aprovats pel Consell Social de la Llengua Catalana, en el qual es feia el balanç de l’escassa receptivitat que havia tingut el govern que presidiu –i també altres institucions— en relació amb les propostes fetes pel Consell.

La decepció de la major part dels membres del Consell Social davant aquest balanç va donar lloc, com també deveu saber, a l’aprovació en aquell mateix ple d’una Declaració institucional que constatava l’escàs grau d’aplicació de les propostes del Consell i sol·licitava que s’establís en el termini d’un mes un mecanisme d’avaluació del nivell d’acompliment de les mesures dictaminades pel Ple del Consell Social i que sis mesos després es convocàs un nou ple extraordinari per donar-ne compte, ple que no s’ha convocat encara a hores d’ara.

El document de revisió que es va presentar en el Ple del 10 de gener de 2022 ja expressava que era escassa l’aplicació feta pel Govern de les propostes del sector sanitari aprovades pel Consell Social de la Llengua Catalana l’any 2017. Tanmateix, la celebració d’una Jornada sobre Llengua i Qualitat de l’Atenció Sanitària (27 d’abril de 2022) organitzada conjuntament pel Servei de Salut i la Direcció General de Política Lingüística feien pensar que hi hauria un nou impuls a la normalització lingüística en aquest àmbit. Les aportacions fetes en aquella ocasió oferien un enorme ventall de possibilitats de sensibilització, legitimació, concertació i activació de les mesures que han de garantir una atenció sanitària equivalent en qualsevol de les llengües oficials.

Contràriament, hem vist com, en comptes de justificar i legitimar la necessitat d’una atenció sociosanitària de la mateixa qualitat en qualsevol de les dues llengües oficials i concertar les actuacions de tots els agents implicats perquè això fos efectiu en el menor termini possible, el Govern eximeix de forma generalitzada el personal mèdic i d’infermeria d’acreditar coneixements de llengua catalana, fent de l’excepció que preveu la Llei de funció pública la regla general, al·legant dèficit de professionals. És sabut que les raons principals d’aquest dèficit no són de naturalesa lingüística i que, per tant, s’ha d’abordar el conjunt de causes que el motiven (manca de professionals formats –en les respectives especialitats i en llengua– en els centres universitaris; sobrecàrrega laboral i baixa retribució; cost excepcional de la residència i de la vida a les Balears...).

Més recentment, ha eximit de l’acreditació de coneixements de la llengua pròpia de les Illes Balears les tres convocatòries del procés d’estabilització que afecten metges i infermers. En aquest cas, es tracta d’un abús encara més gran, ja que en tractar-se de processos d’estabilització de personal no es pot al·legar manca de professionals. A més, en aquesta ocasió hi ha l’opció d’aplicar les mesures previstes en el Decret llei 6/2022, que permet eximir durant dos anys de l’acreditació de coneixements lingüístics el personal que ocupa actualment aquestes places, situació que fa encara més incomprensible una exempció generalitzada, que no té en compte els drets i els interessos dels ciutadans i la situació de la llengua catalana.

Davant tots aquests fets, tenim la impressió que la nostra participació en les propostes del Consell Social de la Llengua Catalana de les Balears no sols no obté els resultats esperables, sinó que pot servir per donar la falsa aparença a la societat que la política lingüística del Govern compta amb un ampli consens.

És per tot això que us adreçam aquest escrit, confiant que el Govern recondueixi la situació i justifiqui la nostra continuïtat en el Consell Social. En concret, us demanam que corregiu el despropòsit que suposa que en les convocatòries del procés d’estabilització de metges i infermers no s’hagin d’acreditar coneixements de català, sense preveure cap mesura correctora en el futur. Altrament considerarem la conveniència de fer pública la nostra profunda decepció.

Maria Isabel Cerdó Capellà, Bernat Joan Marí, Zohra Laaroussi-Elkati Ben Abdellah, Isidor Marí Maians, Tomeu Martí Florit, Joan Melià Garí, Nanda Ramon Tous i Cristina Ros Salvà».