El Govern ha celebrat aquest dissabte, a la sala d'actes de la Vicepresidència i Conselleria de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica, les primeres d'una trentena de xerrades que componen el segon cicle de conferències sobre memòria democràtica 'Tardor de Memòria'.
Les han inaugurades Guillermo Libendinsky, Michel Llompart, Manuel Blanco i Magdalena Nebot, tots ells familiars de víctimes de la guerra civil o la repressió franquista que, han coincidit a assenyalar que la gent que fugia de Mallorca, fugia per una necessitat, en una xerrada titulada 'Les veus de la memòria sense fronteres'. Els familiars, han explicat les seves històries personals i han abordat la necessitat que existeix en què «el temps pugui continuar curant ferides». «Mai es deixarà de lluitar per a aconseguir una justícia social amb la pau per davant de tot», han incidit.
A continuació, el magistrat Joaquim Bosch ha analitzat la corrupció durant el règim franquista, a partir dels casos més destacats, en la ponència 'La corrupció del franquisme i els seus efectes en el sistema democràtic des de la perspectiva de la memòria'. Bosch ha valorat les connexions de les pràctiques corruptes com una forma de repressió econòmica, des de l'espoli dels vençuts a la guerra i les més diverses dinàmiques d'extracció de rendes. També ha examinat les diverses variants de la corrupció a la dictadura, com la vinculada al desenvolupisme urbanístic i turístic, la desenvolupada en les adjudicacions públiques i les més diverses formes de clientelisme.
«Una corrupció tan estesa durant gairebé quatre dècades havia de deixar necessàriament seqüeles importants», ha destacat. Per això, ha analitzat els seus efectes posteriors, des de l'enfocament que la Transició no va ser capaç de trencar amb la corrupció procedent del franquisme, per les particularitats del període transicional, la qual cosa explica moltes de les nostres actuals «patologies institucionals».
Ha tancat la jornada l'investigador d'història militar i social de la Guerra Civil i la repressió franquista, Floren Dimas, amb la conferència 'Balears: tòpics i mites de la marina franquista'. «El coneixement de la població sobre la guerra civil a la mar és pràcticament inexistent. Del franquisme ha quedat en l'imaginari popular la imatge d'una marina lleial a la República caòtica i indisciplinada, enfront de la marina rebel, amb menys vaixells, però millor comandada i preparada», ha assenyalat el qui fos oficial de l'Exèrcit de l'Aire, que ha tractat de situar en el seu just valor històric el paper que l'una i l'altra van representar des de l'escenari de les Illes Balears i particularment des de la base de la flota franquista a Palma, desmantellant així els tòpics i els mites encunyats habitualment.
El vicepresident del Govern i conseller de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica, Juan Pedro Yllanes, ha obert les jornades a primera hora del matí amb una benvinguda als ponents en la qual ha destacat «que queda patent l'interès d'aquest Govern en la recuperació de la memòria. Durant aquestes jornades, tindrem el privilegi d'escoltar testimonis de familiars de víctimes. Aquest segon cicle de 'Tardor de la Memòria', no sols se celebrarà a Mallorca, sinó que recorrerà les diferents illes de Balears, on es reuniran un total de 31 ponents. Així, podrem escoltar diferents punts de vista de diferents àmbits professionals que enriqueixen i amplien la recuperació de la Memòria».
