En ambdós casos, els projectes estan relacionats amb la síndrome de post cures intensives, un conjunt de problemes de salut mental i alteracions cognitives i físiques que poden afectar la funcionalitat i la qualitat de vida dels pacients crítics atesos a les unitats de cures intensives.
A les unitats de cures intensives s’atenen pacients crítics inestables en risc de mort. Juntament amb l’estrès físic associat a la malaltia crítica i les intervencions mèdiques (p. ex., ventilació mecànica), hi ha factors fisiològics (p. ex., delírium) i psicosocials (p. ex., aïllament, incapacitat per comunicar-se degut a intubació o traqueotomia) que afecten negativament la seva comoditat i benestar durant l’ingrés. Les UCI són, per tant, un entorn potencialment hostil per a pacients mentalment vulnerables.
Més enllà de l’impacte emocional, alguns dels pacients atesos a les UCI acaben desenvolupant problemes de salut mental i alteracions cognitives i físiques, que es coneixen com a síndrome post cures intensives (PICS, per les seves sigles en anglès). Alguns dels símptomes experimentats, com ara l’estrès posttraumàtic, la depressió, l’ansietat i el deteriorament cognitiu, es poden cronificar i tenen un impacte en la qualitat de vida dels pacients i els seus familiars.
Una eina digital per al maneig de les seqüeles
El projecte 'Implementació d’una eina digital per al seguiment telemàtic i el maneig de les seqüeles emocionals i cognitives relacionades amb la síndrome post cures intensives: impacte en la funcionalitat i qualitat de vida', del qual són investigadors principals el doctor Miquel Roca i la doctora Margalida Gili, investigadors del grup de recerca TRAMAP, ha aconseguit 299.772 euros.
Aquest projecte es fa en col·laboració amb els departaments de Medicina Interna, Cures Intensives i Psiquiatria de l’Hospital Universitari Son Espases, i l’Institut d’Investigació i Innovació Parc Taulí (I3PT) de Sabadell.
L’objectiu del projecte és optimitzar, implementar i avaluar l’impacte en la qualitat de vida de la plataforma digital APPICS (APPlication for PICS), dissenyada per al seguiment i maneig de les seqüeles de salut mental de la PICS en els supervivents d’UCI i els seus familiars, durant el primer any de recuperació. S’espera que els malalts crítics en el programa APPICS mostraran millors nivells de funcionalitat i qualitat de vida, així com una millora en les alteracions psicològiques durant els 12 primers mesos d’alta de l’UCI.
Una teràpia digital per a prevenir la síndrome post cures intensives
S’han proposat múltiples intervencions per mitigar el cost mèdic, econòmic i social de la PICS, però les estratègies centrades en la prevenció són escasses, retarden l’inici del tractament i n’augmenten el risc de cronificació.
Davant aquesta situació, l’objectiu del projecte 'Efectivitat i seguretat de l’eina tecnològica EPPICS per a l’estimulació cognitiva i el suport emocional del pacient crític: un assaig clínic controlat aleatoritzat' és dur a terme un assaig clínic per provar l’eficàcia i seguretat de l’eina tecnològica EPPICS (Early Prevention of PICS), una teràpia digital cognitiva i emocional primerenca basada en tècniques de realitat virtual no immersives per a pacients crítics.
Aquest segon projecte ha obtengut 200.000 euros de la Fundació La Marató de TV3. El projecte el lidera el doctor Guillem Navarra Ventura, neuropsicòleg i investigador contractat del grup TRAMAP de la UIB, i es coordinarà des de l’Institut d’Investigació i Innovació Parc Taulí (I3PT).
2 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Mentre a Catalunya cada any es financien projectes solidaris, la resta d'espanya s,apunten a creuers per tot el món per anar de vacances. Perquè després ells puguin plorar de que volen la solidaritat de tota la població per a que es puguin fer efectius llurs pressupostos autonòmics. Quina cara !
Perque encara diguin que els catalàns son avars, quan ells i els valencians son els únics ciutadàns de tot l'estat-nació espanyol que ens fan regals i que ens ajuden. I és que la resta de les regións d'Espanya nomès serveixen per prendrer-nos el que guanyam i també el que és nostro de sempre i l'únic que ens envien és gent de la seva, molta de la qual no sempre està disposada a respectar-nos a noltros ni a la nostra llengua, ni molt manco a la nostra cultura i vénen a imposar "lo seu" per les males, a les braves o a base de passar-ho a tribunals de dubtosa imparcialitat. I el que no ho vol reconéixer, o és un@ fatxa espanyolista, o és un envejós@, o les dues coses més qualcuna altra de propina.