Un dels principals objectius de l’AELC és la defensa dels interessos professionals dels escriptors davant les institucions i entitats culturals. A més, també fa tasques de difusió, estudi i reflexió sobre l'ofici d'escriure i organitza conferències, jornades, col·loquis, seminaris i festivals. Cada any, l’AELC celebra una mitjana de 80 activitats literàries, edita 4 publicacions sobre temes professionals i encarrega una desena d’entrevistes a escriptors sèniors.
L’actual president, Sebastià Portell, afirma que «durant els propers quatre anys volem desenvolupar una tasca gremial, d'esperit sindical, per garantir els drets professionals dels escriptors i traductors». Portell afegeix que «arran dels canvis en la digitalització de l’edició, els audiollibres i les noves directives i legislacions europees, hem de defensar més que mai els drets professionals dels nostres associats per assegurar el ple respecte ila dignitat de l'ofici d’escriptors i traductors».
L'AELC ha participat en l'elaboració de la Llei de Propietat Intel·lectual i en el conveni-marc amb els sectors editorials sobre els models de contracte d'edició en paper i digitals. També ha gestionat la supressió de l'IVA per als escriptors i traductors i manté negociacions amb diversos organismes públics sobre temes fiscals, laborals i de previsió.
L'Associació també ha estat una de les entitats fundadores de CEDRO i del Clijcat/Ibbycat, així com una de les entitats que varen refundar la Institució de les Lletres Catalanes. També forma part de la plataforma Seguir Creando, per compatibilitzar el cobrament de drets d'autor i d'activitats literàries per a persones jubilades. En el pla internacional, és membre de CEATL (el Consell Europeu d'Associacions de Traductors Literaris) i de l’'European Writers' Council.
L’AELC té el fons digital més ampli sobre literatura catalana amb 750 autors
Actualment, l’AELC disposa del fons digital més extens sobre literatura catalana a Internet amb més de 750 pàgines d'escriptors i traductors tant històrics com contemporanis que es van actualitzant regularment. Cada autor hi té una secció de biografia, una llista d’obres i algunes entrevistes. També s’hi poden llegir fragments dels seus llibres i el text de presentació de l'autor està disponible en català, castellà o anglès.
1977-2022: història d'una entitat
L'octubre de 1977, en ple postfranquisme, va néixer l'AELC a partir del Congrés de Cultura Catalana. El primer president va ser Josep Maria Castellet i l'han seguit Josep M. Llompart, Joan Fuster, Avel·lí Artís-Gener 'Tísner', Jaume Fuster, Francesc Parcerisas, Antònia Vicens, Jaume Pérez Montaner, Guillem-Jordi Graells, Bel Olid i Sebastià Portell, actual president.
La junta directiva és plural i diversa amb la mateixa representativitat per a cada un dels territoris dels Països Catalans. En l’actualitat l’AELC té més de 1700 socis amb un perfil divers i plural en termes d’edat, gènere, condició social i origen.
La majoria d'autors rellevants en llengua catalana han estat socis de l'AELC. En són exemple: Montserrat Abelló, Maria Àngels Anglada, Maria Beneyto, Xavier Benguerel, Pere Calders, Jaume Fuster, Joan Fuster, Maria-Mercè Marçal, Maria-Antònia Oliver, Miquel Àngel Riera, Mercè Rodoreda o Isabel-Clara Simó.
Premis literaris
L’AELC atorga diversos premis, d’entre els quals destaquen el Premi Jaume Fuster dels Escriptors en Llengua Catalana; els Premis de la Crítica dels Escriptors Valencians; els Premis Cavall Verd i el Certamen Art Jove de poesia Salvador Iborra.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.