La Plataforma per la Llengua és l'ONG del català que fa feina per promoure la llengua a tots els territoris de parla catalana, i en defensa dels drets lingüístics.
La Plataforma per la Llengua Illes Balears ha aconseguit èxits a les quatre illes com que la nova Llei d'educació no obligui a emprar el castellà com a llengua vehicular de l'escola; a Mallorca, que el Consell de Mallorca creés una subvenció nova per a normalitzar els cartells públics que no estan en català, arran de la campanya #NormalitzaMallorca; a Menorca, la restitució del topònim Maó com a única forma oficial de la ciutat menorquina; a Eivissa, donatius per valor de més de 15.000 euros per fomentar el català entre el jovent, amb el projecte Eivissa Bits; i a Formentera, dues edicions de la Diada per la Llengua.
Aquest divendres al capvespre, a càrrec d'Ivan Solivellas, sociolingüista doctorat en Ciències del Llenguatge per la Universitat Pompeu Fabra i delegat de la Plataforma per la Llengua a les Illes Balears, es va presentar el nou material formatiu de la campanya 'Som 10 milions, som una llengua', a l'Espai SusCultura de Palma. El present material, de manera molt didàctica, pretén explicar diferents aspectes que tenen a veure amb la llengua.
'Som 10 milions, som una llengua, de Salses a Guardamar i de Fraga a l'Alguer' és un llibret molt amè i concís, que consta de trenta-dues pàgines, amb tres apartats. El primer, 'Llengua i dialecte: la unitat dins la diversitat', s'expliquen qüestions com ara que el concepte llengua s'usa per designar un sistema lingüístic que, en sentit ampli, agrupa les diferents expressions dialectals, denominades varietats lingüístiques; i que entre les diverses varietats: geogràfiques, socials, històriques, funcionals..., la més coneguda és la varietat geogràfica. Que l'estàndard és un model lingüístic de referència que comparteixen tots els parlants d'una llengua, i el català és un model composicional, format per les diferents varietats geogràfiques. I, encara que rebi el nom oficial de català, també pot rebre altres denominacions, com ara mallorquí, menorquí, eivissenc, i fins i tot, formenterenc. Però per a moltes persones es tracten de llengües diferents, augmentant el fenomen de catalanofòbia.
El segon apartat, 'El català al món' tracta de la posició que ocupa el català respecte de la resta de llengües europees, i malgrat ser la catorzena llengua en nombre de parlants, no és un idioma oficial de la Unió Europea, a diferència d'altres amb menys parlants. El català no és una llengua minoritària, però sí ha estat una llengua minoritzada, sense gaudir d'un ple reconeixement legal o ús social dins el context estatal espanyol, a causa de la imposició de la llengua castellana. Es pronfunditza en els dialectes catalans, ressaltant que el valencià, l'alguerès o el menorquí no són llengües diferents, sinó que són diferents maneres de parlar la mateixa llengua, el català. O que els dialectes fan la llengua, i no a l'inrevés, cosa que es posa de manifest en l'elaboració de la Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans, que fa la norma i l'estàndard del català a partir de totes les varietats geogràfiques de la llengua.
'Un breu repàs d'història' és l'últim apartat d'aquest nou material formatiu. Fent un recorregut des del naixement del català fins avui. Fent esment a la defensa protagonitzada per l'il·lustre escriptor i lingüista, Antoni M. Alcover, de la unitat de la llengua des de la diversitat, com va explicar el manacorí en diferents escrits, com el següent: «Qui no sap que això que en diuen català, rossellonès, mallorquí, menorquí, eivissenc, valencià, tortosí, pallarès, alacantí, no són més modalitats diferents d'un mateix i únic idioma, que el podeu anomenar com vulgueu mentre no faceu la toixarrudesa de negar-li l'existència.»
Solivellas va posar en valor aquest material didàctic adreçat a la població general i, especialment, als estudiants de secundària. Va informar que s'hi pot accedir a través de la web, que es distribuirà entre els instituts, i que han comptat amb l'ajut de la Direcció General de Política Lingüística. També va recordar l'èxit de la campanya 'Som 10 milions, som una llengua: no permetem que ens fragmentin la llengua catalana', desenvolupada el 2020, amb les diferents varietats geogràfiques del fruit: tomàquet, tomata, pomata, tomaca, tomàtic, domàtiga o tomàtiga. O la campanya 'Tots som referents lingüístics. No t'excusis', el 2021, per fomentar el català entre els joves de les Illes en cinc sectors: família, professorat, esports, lleure i atenció a la ciutadania.
El delegat de Plataforma per la Llengua Illes Balears va explicar breument qui són, que la Plataforma és a les Illes Balears des de 2018, que funciona amb socis i voluntaris a totes les Illes, i que està oberta a tots els col·lectius i persones que defensen i promouen la llengua. Així com que alguns partits polítics els han demanat propostes de cara a les properes eleccions autonòmiques. Pel que fa a la situació del català va dir: «el 2024 es farà la pròxima radiografia. A la darrera, el 2014, es reflectia una minva de parlants. No hi ha polítiques lingüístiques valentes, i la situació actual és complicada i greu, complexa i delicada. La situació no ens permet perdre vuit anys...»
Solivellas va fer un discurs contundent contra els polítics, i això que, entre els assistents que omplien la sala, hi havia Lluís Segura, director insular de Política Lingüística; per la Llei de Consum, aturada pel PSOE; que cal una anàlisi de la situació del català a l'educació, real i independent de la manipulació que es fa des de la mateixa Conselleria d'Educació; que els que tenen els recursos no els apliquen. També va afegir que: «cal normalitzar les actituds, modificant les negatives, com són el comportament de canviar la llengua quan l'altre ens xerra en castellà, o els grups de catalanoparlants que canvien de llengua si hi ha una persona castellanoparlant.»
