Formentera ha acollit, el vespre de dilluns, l’acte central del Dia Europeu de les Llengües a les Illes Balears. L’esdeveniment, que s’ha pogut seguir en línia, ha tengut lloc a la sala de plens del Consell Insular de Formentera.
Ha estat organitzat per la Direcció General de Política Lingüística del Govern i pel Consell Insular de Formentera. Hi han assistit el conseller de Fons Europeus, Universitat i Cultura, Miquel Company, la presidenta del Consell, Ana Juan, i la directora general de Política Lingüística del Govern, Beatriu Defior, a més d'altres autoritats.
L’acte ha volgut unir la celebració del Dia Europeu de les Llengües amb l'Any Joan Fuster a través de l'escriptor i sociolingüista Vicent Pitarch, qui ha impartit la conferència 'Diversitat lingüística i vertebració social. Homenatge a Joan Fuster'. Pitarch ha lloat la figura de Fuster i ha posat en valor el paper de la llengua catalana com a eix vertebrador de la societat. Segons ha explicat Pitarch, per a Fuster la continuïtat del català passa per una oficialitat sense entrebancs i perquè sigui present al món econòmic. Finalment, hi ha hagut una actuació musical a càrrec de la cantautora Pilar Mena.
Així mateix, a Brussel·les també hi hagut commemoració del Dia Europeu de les Llengües. L'Oficina de les Illes Balears a la UE ha acollit un esdeveniment conjunt d’Acció Exterior amb l’NPLD (Xarxa Europea per a la Diversitat Lingüística). L’acte, en el qual han participat el secretari autonòmic d’Universitat, Recerca i Política Lingüística i president de l’NPLD, Miquel Àngel Sureda, i el director general de Relacions Exteriors, Antoni Vicens, ha consistit en una conferència sobre accessibilitat de les llengües regionals o minoritàries en els programes de la UE. Per altra banda, l’NPLD ha organitzat una taula rodona a la seu de la Regió del Sud-Tirol, també a Brussel·les, per parlar de digitalització, joventut i diversitat lingüística.
Cada 26 de setembre se celebra el Dia Europeu de les Llengües, impulsat pel Consell d’Europa i la Unió Europea, amb els objectius de reivindicar la riquesa i la diversitat lingüístiques i fomentar l’aprenentatge de llengües a tot el continent. Les institucions de les Illes Balears s’afegeixen a aquesta celebració per fer valer la llengua catalana com a aportació al patrimoni lingüístic europeu i per posar en valor totes les llengües, i en particular les presents a la nostra societat, com una font de riquesa individual i col·lectiva.
