Demana un panet al bar del camp de futbol d'Alaró i li responen: «No tengo por qué saber todos los dialectos raros que habláis por aquí»
Menyspreu a la llengua. Això és la crua realitat que aquest dissabte ha viscut Lluís Segura, Director Insular de Política Lingüística del Consell de Mallorca, al camp de futbol d'Alaró.
També a Illes Balears
- Un vídeo del Govern sobre l'ús responsable de l'aigua rep una allau de crítiques: «S'ha de tenir un bon fetge...»
- L'Ajuntament de Palma demana la destitució immediata del regidor de Mobilitat
- El 78,5 % de les famílies de les Illes Balears varen triar el català com a llengua a l'escola
- Jaume Alzamora dimiteix de tots els seus càrrecs a Més per Mallorca
- Un grup de joves menorquins responen a les provocacions espanyolistes durant l'acte de Ses Avellanes de les festes de Sant Joan
37 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Es molt fort que al segle XXI encara hi hagi tanta ignorància.Trob que es tindria de demanar als que busquen feina un mínim de cultura. I no estaria malament demanar-los també respecte i educació.
😂😂😂
Lluís Segura a Twitter: Davant l’inesperat interès que ha despertat el meu comentari d’ahir, vull deixar clar el següent: 1.La intenció del comentari era compartir una situació que m’havia semblat, més que res, còmica, ja que no podia entendre com es podia confondre la paraula “tonyina” amb “huevos”. 2.En cap cas vaig considerar que estigués sent víctima d’una situació de discriminació. 3.Tampoc tenia cap intenció de generar comentaris d’odi, insults, indignació ni cap sentiment negatiu. Insistesc que, a mi, la situació me va semblar més còmica que una altra cosa. 4.Cap al vespre, vaig llegir un comentari d’algú que suggeria que entre “tonyina” i “tortilla” si que hi podia haver similitud. El comentari me va semblar encertat. 5.Si que és cert que el comentari sobre els “dialectes” pot ser considerat desafortunat, però no passa de ser una mostra d’ignorància sobre la qual no cal fer sang. Al contrari, sempre intent ser didàctic a l’hora que respectuós. 6.És clar que podria haver anat a una altra banda, però vaig decidir que la cosa no tenia cap importància. Ni d’enfora vaig pensar que havia de queixar-me o reclamar res davant una bagatel·la intranscendent com aquesta. 7.Al vespre em va trucar un mitjà de comunicació local i em va demanar permís per publicar la notícia. Jo els vaig dir que trobava que no tenia cap interès i em van fer cas. 8.Un altre mitjà, en canvi, ho ha publicat sense trucar-me ni demanar-me permís. Tenen tot el dret a fer-ho. La premsa és lliure, però hauria agraït una trucada prèvia. 9.El que ens ha de preocupar és evitar casos de discriminació quan aquests venen de l’administració pública o des de qualsevol situació de poder. No és el mateix un ciutadà davant un jutge o davant un metge, on el ciutadà està en situació de debilitat, que aquest cas meu. 10.Finalment, em sap greu si la situació ha pogut incomodar la cambrera. Qualsevol pot equivocar-se i ningú hauria de ser jutjat per això. Esper poder tornar-hi i fer un entrepà de pernil un dia d'aquests. 11.Tot plegat, és un exemple de com és de boig el món de Twitter. Tan de bo ens poguéssim estalviar tot els insults i desqualificacions. No en compartesc cap ni un, ni en un sentit ni en l’altre.
Flipant amb els comentaris de Lluís Segura a Twitter arran d'aquesta notícia. Tot un director Insular de Política Lingüística del Consell, de MÉS per Mallorca, enfadat perquè dBalears hagi publicat aquesta notícia 'sense demanar-li permís' i titllant la situació de 'còmica'. Tenim el que ens mereixem si votam partits amb gent mediocre però sembla que MÉS per Mallorca pagarà cara la mediocritat i la inacció a les properes eleccions. Després que no venguin amb 'que ve la dreta'. Lluís Segura: 1.La intenció del comentari era compartir una situació que m’havia semblat, més que res, còmica, ja que no podia entendre com es podia confondre la paraula “tonyina” amb “huevos”. 2.En cap cas vaig considerar que estigués sent víctima d’una situació de discriminació. 3.Tampoc tenia cap intenció de generar comentaris d’odi, insults, indignació ni cap sentiment negatiu. Insistesc que, a mi, la situació me va semblar més còmica que una altra cosa. 4.Cap al vespre, vaig llegir un comentari d’algú que suggeria que entre “tonyina” i “tortilla” si que hi podia haver similitud. El comentari me va semblar encertat. 5.Si que és cert que el comentari sobre els “dialectes” pot ser considerat desafortunat, però no passa de ser una mostra d’ignorància sobre la qual no cal fer sang. Al contrari, sempre intent ser didàctic a l’hora que respectuós. 6.És clar que podria haver anat a una altra banda, però vaig decidir que la cosa no tenia cap importància. Ni d’enfora vaig pensar que havia de queixar-me o reclamar res davant una bagatel·la intranscendent com aquesta. 7.Al vespre em va trucar un mitjà de comunicació local i em va demanar permís per publicar la notícia. Jo els vaig dir que trobava que no tenia cap interès i em van fer cas. 8.Un altre mitjà, en canvi, ho ha publicat sense trucar-me ni demanar-me permís. Tenen tot el dret a fer-ho. La premsa és lliure, però hauria agraït una trucada prèvia. 9.El que ens ha de preocupar és evitar casos de discriminació quan aquests venen de l’administració pública o des de qualsevol situació de poder. No és el mateix un ciutadà davant un jutge o davant un metge, on el ciutadà està en situació de debilitat, que aquest cas meu. 10.Finalment, em sap greu si la situació ha pogut incomodar la cambrera. Qualsevol pot equivocar-se i ningú hauria de ser jutjat per això. Esper poder tornar-hi i fer un entrepà de pernil un dia d'aquests. 11.Tot plegat, és un exemple de com és de boig el món de Twitter. Tan de bo ens poguéssim estalviar tot els insults i desqualificacions. No en compartesc cap ni un, ni en un sentit ni en l’altre.
En totes les feines demanen un mínim de requisits per poder treballar. El culpable és la persona o empresa que contracte aquesta gent. Exemple, si tens una persona maleducada en un negoci de cara al públic, vigila que pots perdre vendes i la gent cada cop et vindrà menys. A Islàndia et donen un temps, crec d'1 any per aprendre l'idioma i si no et donen el dos. Andorra el govern té un llibre de reclamacions a totes les botigues i comprovem les queixes que hi ha pel tema de l'idioma. La majoria de treballadors són Portuguesos. Tenen l'obligació de parlar el català i la veritat és que cada cop més ho fan. Si tu ho parles ells s'esforcen.
@Biel Ya has pedido el bocata?. No serás un bocachancla, verdad?.
No entenc, com una persona tan beneitota com aquesta ha sabut arriibar a Mallorca. I és que tots els curts, innútils, gannduls, vividors, caçadors d'ajudes tretes dels nostros impostos, maleants i gent sense educació, urbanitat ni ética desembarquen aquí i de seguida se dediquen a atacar-nos, a faltar-nos al respecte i a insultar-nos i a molestar-nos a la gent d'aquí. I que una persona tan selvatgina i ignorant sàpiga traslladar-se cap a awuí, instal.lar-se i trobar feina, no pot ser per altra cosa, que perque qualcú amb poder i que ens odia a noltros, els mos envia cap aquí per fer mal al nostre poble i per sembrar el caos.
Senyors, sent molt dir “JA FEIM TART” hem perdut i lo millor es saber-ho !!!!
Bastaria saber on fa feina...
El principal responsable de la situació és l'organisme públic gestor del camp, que exigeix unes condicions per explotar el negoci. El problema va més enllà de la gent forastera i mal educada. Aquí hi ha molt de renegats i poc compromís amb la llengua per part de la població que l'ha heretada. Aquest cas no és d'un negoci privat ni de funcionaris de l'Estat. Si no som capaços d'exigir als nostres amics polítics, tampoc no tendrem arguments per ser exigents amb els nouvinguts.