El secretari autonòmic de Sectors Productius i Memòria Democràtica del Govern, Jesús Jurado, i el senador per designació autonòmica, Vicenç Vidal, han presentat aquest divendres al costat del Fortí d’Illetes les esmenes territorials de Balears a la nova Llei de memòria democràtica;esmenes que va registrar Vidal dilluns passat al Senat espanyol, on la Llei comença ara la seva tramitació parlamentària.

El Fortí d’Illetes (Calvià) és precisament un dels espais que la Secretaria Autonòmica de Sectors Productius i Memòria Democràtica del Govern ha demanat protegir mitjançant la seva inclusió preferent en el Catàleg d’Espais de la Memòria prevists en la nova Llei. Es tracta d’un complex d’edificis que entre 1936 i 1941 va ser utilitzat com a presó de republicans i lloc de repressió i extermini, on varen ser assassinades desenes de persones per defensar la República i la democràcia. A més, el Govern vol instal·lar allà un espai d’interpretació de la memòria democràtica, reivindicació històrica del moviment memorialista balear.

També ha demanat al Govern estatal incloure en aquest Catàleg l’edifici que va ser la casa d’Emili Darder, l’últim batle republicà de Palma, i la seva cessió a l’Ajuntament, per entendre que aquest espai necessita poder ser gestionat pel consistori per a activitats concordes amb la finalitat pròpia de la Llei de recuperació, salvaguarda i difusió de la memòria democràtica.

Emili Darder fou detengut després de l’alçament militar del 18 de juliol de 1936, sotmès a consell de guerra, vexat i afusellat el 24 de febrer de 1937. La seva casa va ser expropiada per l’exèrcit revoltat, actualment és propietat del Ministeri de Defensa i acull la Delegació de Defensa de l’Exèrcit espanyol.

Així mateix, la Secretaria Autonòmica de Memòria Democràtica del Govern ha sol·licitat la declaració dels monuments de l'Esplanada de Maó i de la Feixina de Palma com a elements contraris a la memòria democràtica. El primer d’ells, situat a la plaça de l'Esplanada de Maó, en terrenys de titularitat estatal del Ministeri de Defensa, perquè va ser un monument construït pel franquisme per enaltir el règim dictatorial i utilitzant a més mà d’obra forçosa republicana. El segon, ubicat al Parc de la Feixina de Palma, per ser un monument construït pel franquisme per glorificar la tripulació del creuer Baleares, responsable de gravíssims crims de guerra en el bombardeig de la població civil a la carretera de Màlaga a Almeria, el 1937.

«Les polítiques de Memòria Democràtica a les Illes Balears van en la bona direcció, però encara hi ha àmbits en els quals s'ha de seguir treballant, entre ells alguns elements de titularitat estatal. Aquest és el motiu d'aquestes esmenes a la Llei: explicitar les principals demandes en el text de la Llei, per poder assegurar els avenços que s'han de donar», ha manifestat el secretari autonòmic, Jesús Jurado

Segons el senador autonòmic, Vicenç Vidal, «la valoració que el gruix de la societat civil centrada en la lluita per la memòria és molt positiva» i ha destacat que, a banda de la casa de Darder, el Forti d'Illetes, Sa Feixina i S'Esplanada de Maó, ha presentat 18 esmenes més, que fan un total de 22, «fruit de la preocupació que experts i teixit associatiu memorialista tenen respecte les competències autonòmiques de la matèria i l'atenció a les victimes». A més,Vidal ha recordat que s'ha sumat a demandes d'altres grups referents a la consideració de Juan Carlos I com a hereu de Franco o a la devolució de locals i centres socials confiscats pel franquisme.