Un any més, Esquerra Unida Illes Balears (EUIB) ha organitzat l'Escola de Formació Política, que enguany ha arribat a la quarta edició. La jornada s'ha dut aterme el passat dissabte al saló d’actes de la UGT a Palma, amb el títol 'Teixint comunitat'.

A les 10.00 hores a tengut lloc el primer dels tallers, amb el títol 'La reforma laboral, una eina de transformació social', en el qual hi ha intervengut Yolanda Calvo, secretària d’ocupació de Comissions Obreres de les Illes Balears (CCOO-IB), i Xisca Garí, vicesecretària de la Unió General de Treballadores i Treballadors de les Illes Balears (UGT-IB). Ha moderat aquest primer taller Miguel Carranza, secretari de comunicació d’EUIB.

El segon dels tallers, 'Polítiques migratòries, la frontera de la desigualtat', ha donat inici sobre les 12.30 hores, amb les intervencions de Carlos Martínez, activista DDHH i portaveu de la plataforma Les Balears Acollim; Justin Kashara, president de Kal Melanina; Nataly Pinzón, activista colombiana, i Laura Pérez, jurista i secretària d’Organització d’EUIB, qui ha moderat l’acte.

El president de l'ONG Kal Melanina, Justin Kashara, ha volgut remarcat en la seva intervenció que no hi ha partits polítics «valents» que proposen abordar el tema de la immigració de manera seriosa: «Encara que després les propostes no surtin endavant, ni tan sols es proposa. Hi ha hagut partits valents per a defensar els drets de la dona, els drets LGTBI, els drets dels treballadors… en canvi, no n’hi ha cap que porti en la primera línia propostes per a lluitar pels drets dels migrants».

«El tema de la immigració és multinacional i multinivell. En aquestes coses s’oblida també la part històrica, la part econòmica; es parla de problemes socials i s’obliden les causes reals de la immigració. Per què neix? On neix? Quina comprensió tenim nosaltres com a immigrants i per què ho hem de fer de la manera que ho feim? Hem de tractar les causes reals i causes aparents», ha remarcat.

Kashara ha explicat que el món de la política «no vol» afrontar les causes reals de la immigració: la mal anomenada política de cooperació, els acords de la Unió Europea i els governs africans que dificulten la vida de la gent com els acords sobre la pesca,... «També podem parlar de tot allò que té a veure amb la revolució tecnològica: la política de transició ecològica i energètica és un engany a la ciutadania occidental. Comprar un cotxe elèctric, quin cost ecològic i quin cost humà té? La ciutadania és víctima de la desinformació», ha sentenciat.

A més, el president de Kal Melanina ha apuntat que trobam altres causes d’injustícia en termes generals: «En teoria tots els ciutadans hem nascut amb els mateixos drets. Idò no, segons on neixes els teus drets estan coberts a segons quin nivell. No és igual ser un immigrant negre i pobre, que ser un immigrant blanc i alemany».

També ha trobat necessari fer referència a la matança de Melilla: «Que un president del Govern espanyol lloï mediàticament una policia que ha matat persones no té explicació a nivell humà».

Per això, destaca que les causes que podem explicar són també polítiques i econòmiques pel «no respecte a aquests acords que ells mateixos fan i la perversió de la mentida de dir que tots som immigrants». «No s’ha de confondre la immigració i els refugiats. Quan es tracta de refugiats, l’asil és una obligació, un dret internacional, però intenen vendre-ho com a immigració. No som tots immigrants, venim del Congo, de Mali, d’Etiòpia… fugim de les guerres finançades per les grans potències. És un moment de reflexionar amb una responsabilitat compartida. Europa i Occident tenen la seva responsabilitat, els polítics africans tenen la seva i nosaltres, com a refugiats, tenim la nostra», ha remarcat.

«A Mallorca, una cosa que a mi m’ha molestat molt, és que no entenc com hi havia una Direcció General d’immigració, hi havia una Conselleria, hi havia una Oficina i, avui, amb un govern d’esquerres, no hi ha res i s’invisibilitza el col·lectiu immigrant», ha conclòs amb indignació.