El vicepresident del Govern, Juan Pedro Yllanes, ha presentat aquest dimecres al costat del Mur de la Memòria del Cementeri de Palma el que serà el IV Pla de Fosses i Estudis de Memòria Democràtica del Govern de les Illes Balears, que té com a finalitat completar el mapa de totes les exhumacions identificades com a viables i acabar els treballs d’exhumació en les últimes fosses de la repressió franquista. «Volem acabar la legislatura havent intervingut totes les fosses de les quals tenim evidències i complir així amb els Acords de Bellver de no deixar cap fossa sense obrir», ha assenyalat Yllanes.
«Avui donam una passa més per complir la Llei de fosses i per continuar desenvolupant la Llei de memòria democràtica de les Illes Balears», afegia el vicepresident, que també ha recordat que «qualsevol societat democràtica madura ha d’assegurar el dret a la veritat, a la memòria i a la reparació i reconeixement de les víctimes». Aquest Pla, ha dit, «camina en aquesta direcció i ens fa una societat una mica millor, una societat amb major dignitat i amb millor qualitat democràtica [...] i situa les Illes com un referent a tot l’Estat en memòria democràtica».
El nou Pla és el més ambiciós dels realitzats fins avui —té un pressupost de més d’1’3 milions d’euros— i vol completar el treball d’exhumacions executat al territori des que el 2014 es dugué a terme la primera intervenció d’una fossa a les Illes Balears: era el 16 de juny de 2014, i impulsava la exhumació de la fossa de Sant Joan l’associació Memòria de Mallorca. La seva portaveu, Maria Antònia Oliver, també ha participat en la presentació d’aquest dimecres com a representant de la Comissió de Fosses i Desapareguts de les Illes Balears:
«Es important destacar la gran labor feta per les comissions de memòria democràtica en aquest IV Pla que per primera vegada recull una visió multidisciplinària en diversos aspectes des de la història fins a la psicologia o els drets humans entre molts altres», ha dit Oliver.
Des de llavors, el Govern ha posat en marxa tres plans d’exhumacions que han permès recuperar les restes d’un mínim de 220 persones, de les quals ja s’han identificat 40, la darrera el jove alaroner de divuit anys Jaume Ordinas Arrom, assassinat a principis de 1937 a Porreres.
Ara, la Vicepresidència del Govern, a través de la Secretaria Autonòmica de Sectors Productius i Memòria Democràtica, i de la Direcció General de Memòria Democràtica, preveu completar l’exhumació de totes les fosses considerades viables a les Illes Balears, assegurant la intervenció en les últimes fosses de la repressió franquista i dels assassinats a civils que encara no han estat conclosos i abordar, per primera vegada, la intervenció en fosses de guerra.
Per a això, aquest IV Pla contempla l’exhumació d’un mínim de vuit localitzacions, el qual inclou: una tercera i última fase d’intervenció al cementeri de Son Coletes, a Manacor; una primera intervenció a la Cala de Sant Viçenc, a Pollença, i una segona fase d’intervenció al cementeri de Sant Francesc de Formentera, on ja es va dur a terme una primera intervenció al març d’aquest mateix any. També abasta l’exhumació de les fosses lligades al desembarcament del capità Bayo a Mallorca i, en concret, les de la platja de sa Coma; la zona de l’antic hospital de sang; la finca de Son Escrivà, i l’interior i exterior del cementeri de Son Carrió. Serà la primera vegada que el Govern Balear emprèn tasques d’exhumació de fosses de la Guerra Civil a Mallorca i ja està en contacte amb la Generalitat de Catalunya i altres administracions autonòmiques per coordinar la localització de familiars de cara a una possible identificació de les víctimes.
A més, aquest IV Pla durà a terme cinc estudis històrics més sobre la viabilitat d’una sèrie de fosses catalogades com a dubtoses, que són: una possible fossa a un aljub situat entre els municipis d’Esporles i Bunyola (Mallorca); la fossa del cementeri de Son Servera (també a Mallorca); i les possibles fosses de Sant Llorenç de Balàfia (a Eivissa) i del cementeri vell de Sant Francesc, la Mola i els Pujols (a Formentera). L’estudi permetrà confirmar o descartar futures intervencions i suposarà liquidar els treballs d’exhumació a les Pitiüses.
Així mateix, el IV Pla inclourà l’elaboració del Mapa de Fosses de Menorca, que se sumarà als ja existents mapes de fosses de Mallorca, Eivissa i Formentera, i permetrà completar el Mapa de Fosses de les Illes Balears. Serà, a més, el punt de partida per avançar amb el desplegament a Menorca d’altres iniciatives i projectes de Memòria del Govern, com la instal·lació d’arbres i pedres de la memòria, o el lliurament de certificats de víctimes del franquisme.
«Aquest pla és el més ambiciós que ha posat en marxa el Govern, i també el que tindrà un impacte més repartit entre les diferents illes. És vera que a Mallorca es faran intervencions importants, però el Mapa de Fosses de Menorca, la segona fase de la fossa de Sant Francesc de Formentera o l’estudi a Sant Llorenç de Balàfia a Eivissa ens indiquen que amb el IV Pla la memòria democràtica creixerà a totes les Balears», ha destacat el secretari autonòmic de Memòria Democràtica, Jesús Jurado, que també ha participat a la roda de premsa.
Novetats del IV Pla d’Exhumacions i Estudis de Memòria Democràtica
Una de les principals novetats d’aquest Pla respecte dels anteriors és la realització d’una sèrie d’estudis multidisciplinars, amb els quals es vol aprofundir en tots els àmbits relacionats amb la memòria democràtica i fer una passa més enllà de la possible localització de fosses i enterraments de víctimes de la Guerra Civil i la repressió franquista. En concret, preveu l’elaboració de quinze estudis que analitzaran, entre altres, l’exili provocat pel franquisme, l’impacte dels bombardejos a i des de les Balears, i la política de memòria que va imposar la dictadura.
També suposa una novetat respecte a les experiències anteriors la realització de dotze exposicions gràfiques que tindran per objecte la pedagogia vinculada al dret de garanties de no repetició i que inclouen mostres sobre els indrets de repressió a les Illes Balears, els espais de la memòria, o l’evolució del trauma transgeneracional a partir del Cop d’Estat de 1936, així com una exposició sobre la memòria i l’obertura de Fosses a les Illes Balears (2014-2022).
A més, per primera vegada, es comptarà amb la figura del psicòleg o de la psicòloga per acompanyar les víctimes de la repressió durant tot el procés d’exhumació. Així mateix, i també per primera vegada, és imprescindible la especialització en drets humans per a la realització de cada un dels diferents lots que componen el Pla.
Finalment, es mantindrà el treball de restauració dels objectes recuperats al costat de les restes òssies en les diferents exhumacions, una iniciativa pionera en l’àmbit estatal que el Govern va arrencar dins del III Pla de Fosses i que ara mateix se centra en les pertinences trobades al costat de les víctimes desenterrades a Porreres i a Manacor.
La idea és ampliar els treballs a tot el material recuperat a les Illes durant les exhumacions del III Pla, amb l’objectiu que es puguin retornar als familiars i estiguin a una futura secció museística de la memòria democràtica a les Illes Balears.
Han assistit a la presentació, entre altres: la vicepresidenta del Consell Insular de Mallorca, Aurora Ribot; la consellera de Drets Socials i presidenta de l’IMAS, Sofia Alonso, el director insular de Política Lingüística del Consell Insular de Mallorca, Lluis Segura; representants dels ajuntaments d'Esporles i Sant Llloreç des Cardassar; i membres de l'Associació Memória de Mallorca com Rosalía Frau o. María Antònia Moreno.
