algo de nubes
  • Màx: 18°
  • Mín: 11°
17°

'An independent Balearics', els residents britànics a les Balears es plantegen que amb la independència «tot funcionaria millor»

Humphrey Carter, editor de principal mitjà de comunicació dels residents britànics a les Balears, el Majorca Daily Bulletin, planteja, en el seu article editorial d'aquesta setmana, titulat 'An independent Balearics', la qüestió de que la independència de les Illes Balears tendria efectes molt positius per a tota la gent que habita les Illes.

«Ara que s'ha tornat a posar damunt la taula el debat sobre la independència d'Escòcia» i «mentre el debat continua i continua a Catalunya» diu Carter, «em fa pensar, i si els balears obtenguessin la independència?», hipòtesi que assumeix com a «improbable», però que «podria funcionar».
Carter explica que «Les Balears són una de les regions que paga més impostos a Madrid cada any, però rep un dels rendiments més baixos d'Espanya. Pensau que si tots aquests doblers, tots els impostos pagats en les Balears, quedassin a les Balears».

Carter continua: «Les illes ja gestionen el seu propi i excel·lent servei de salut pública, s'encarreguen de l'educació, de fet, els diferents nivells de govern local són responsables de la majoria de les coses, a part dels ports i aeroports principals, i això es deu al fet que generen tants doblers que Madrid vol el màxim possible.
Per tant, tots aquests ingressos podrien afegir-se al pot balear, a més dels balears tendrien més veu i vot en com funcionen els seus ports i aeroports, la qual cosa probablement seria molt millor que com funciona en aquests moments».

L'editor del Majorca Daily Bulletin posa encara un altre exemple: «Al llarg dels anys s'ha parlat molt de tenir una força policial balear en lloc de confiar en la Policia Nacional controlada a Madrid, molts dels quals no poden permetre's el luxe de ser desplegats a les Balears».

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 3
Siguiente
Per josep, fa dervers d'un any
Sense Cataluya les Illas Balears i el Pais valenciá... on anirian a xupar?
Valoració:3menosmas
Per 8+, fa dervers d'un any
·"¿Som catalans els mallorquins? Qui el negarà, aqueix fet, en no ser un ignorant presumit? Sols una ignorància supina explica que hi hagi pogut haver un periòdic que tractàs de posar en ridícul això dels catalans de Mallorca. El malanat autor hauria fet molt bé d’estudiar una mica lo que s’atreví a ridiculitzar. (…) La nostra nacionalitat és la catalana."
Antoni Maria Alcover (1909)

·«Catalunya no se circumscriu a les quatre províncies de la divisió administrativa espanyola sinó que abraça totes les contrades on se parla la llengua del rei En Jaume».
Miquel Ferrà (1932)

·"La documentació trobada, amb evidències clares de censura i amb proves fefaents que molts d'historiadors ho han amagat deliberadament, certifica l'ús volgut i acceptat del gentilici catalans als antics regnes de València i de Mallorca".
Bartomeu Mestre i Sureda "Balutxo" (2014)

·«Acceptau de bon grat nostre present i sapigau que los fills de les Illes tenim per molt de ser catalans! Volem bé a les lletres catalanes, perquè som catalans».
Josep Lluís Pons i Gallarza (1873)

·«Alcover, un altre gran català de Mallorca, (…) ha afirmat altra vegada la unitat de Catalunya en declarar, entremig dels aplaudiments dels congressistes, que quan es parla de catalans s’ha d’entendre que es parla de tots els homes de llengua catalana».
Enric Prat de la Riba (1906)

·«Això de què els naturals de Mallorca se deien a si mateixos i se comptaven com a catalans és ben positiu, i ho he vist mil vegades comprovat».
Estanislau Aguiló (1907)

·"Per a la tasca que hem de dur a terme cal que somiem una pàtria. Però l'hem de somiar com hauria volgut el poeta Pere Quart: completa. De Salses fins a Guardamar i de Fraga fins a Maó."
Josep Maria Llompart (1991)

·«Tot el meu passat que la història allunya
el tenyeix de glòria la Gran Catalunya
Jo sóc mallorquí i és la meva glòria
esser català per la meva història!»
Pere Capellà (1935)
Valoració:7menosmas
Per La Nostra Terra, fa dervers d'un any
Dedicat a "Mallorquí":

--"El gener de 1928 apareix a Mallorca LA NOSTRA TERRA, una magnífica revista mensual d’Art, Literatura i Ciència que es publicarà fins a l’aixecament feixista-militar de juliol de 1936. En els editorials teoritza i propugna la reconstrucció nacional a partir de la llengua, la cultura i els eixos identitaris de la personalitat col·lectiva del conjunt de la nació. La revista comptava amb col·laboradors destacats d’arreu de Catalunya (Amades, Carner, Chabàs, Coromines, Fabra, Macabich, Martínez Ferrando, Maseras, Moll, Saltor, Soldevila, Villangómez…). En les seves quatre mil cinc-centes pàgines, no apareix l’expressió Països Catalans i, en canvi, és habitual la denominació Catalunya Gran i molt freqüent el gentilici catalans aplicat als mallorquins i als valencians. Els editorials i els nombrosos articles referits a la qüestió nacional catalana, són una font imprescindible de referència."

--«Mallorca, sense perdre cap característica de la seva fesomia pròpia, no és altra cosa que una illa catalana, digui el que digui tot el filisteisme vuitcentista. Com a tal forma part de la Catalunya integral, participant amb ella de la unitat de raça, de la unitat de llengua i de la unitat de cultura, la qual ha enriquit molt sovint amb aportacions de gran vàlua. Cal desfer l’equívoc que Mallorca és una regió d’Espanya distinta de Catalunya, i desvirtuar el regionalisme o el mallorquinisme com a conceptes mancats totalment de sentit». LNT (1930)



http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699
Valoració:4menosmas
Per Biel, fa dervers d'un any
@Mallorquí

"1923: La nostra parla
La nostra parla era una societat presidida pel maonès Joan Mir i Mir, el qual havia escrit el 1917: "Per part meva, crec necessari dir-vos en primer lloc que estic del tot conforme que la nostra parla no és més que una petita variació de la llengua catalana, i em pens que tots arribarem a comprendre que som catalans, fills dels que varen prendre Menorca als moros i dels qui han anat venint d'aquelles hores ençà.

Catalans som i en bon català acabaran per escriure tots aquells que vulguin fer-ho així com toca". El desafiament no seria fàcil i sorgirien polèmiques per part d'aquells que defensaven el castellà. Però Joan Mir i Mir tenia les coses ben clares."

(Miquel Ferrà i Martorell, dBalears, 8-2-2012)



Joan Mir i Mir tenia el mateix, o similar, sentiment nacional que Ramon Llull, Anselm Turmeda, Vicenç Ferrer, Ferran Valentí, Jaume Cadell, Calixt III, Marià Aguiló, Felip Curtoys i Valls, Josep Lluís Pons i Gallarza, Jeroni Rosselló, Josep Tarongí, Benvingut Oliver i Esteller, Josep Miquel Guàrdia, Ramon Picó i Campamar, Lluís Martí, Antoni Vicens Santandreu, Joan Torrandell, Nicolau Primitiu Gómez Serrano, Estanislau Aguiló, Miquel Duran, Miquel Costa i Llobera, Joan Estelrich, Eduard Martínez Ferrando, Antoni Maria Alcover, Pere Oliver i Domenge, Llorenç Riber, Miquel Ferrà, Antoni Salvà, Joan Pons i Marquès, Isidor Macabich, Francesc de B. Moll, Marià Villangómez, Gabriel Alomar, Alexandre Jaume, Francesc de S. Aguiló, Pere Ballester, Tudurí Garcia, Joan Timoner i Petrus "Menorquit", Víctor Major, Emili Gómez Nadal, Carles Salvador, Pere Capellà, Joan Fuster, Llorenç Planes, Gregori Mir, Blai Bonet, Josep Maria Llompart, Nadal Batle, Miquel Bauçà, Baltasar Porcel, Josep Guia, Joan Guasp, Miquel Barceló, Bartomeu Mestre i Sureda "Balutxo", Biel Majoral, Gonçal Castelló, Gabriel Bibiloni, Bernat Joan, Pau Cateura, Antoni Mas i Forners, Joan Lladonet, Jordi Caldentey, Maria Antònia Font, Jaume Sastre, Rafel Horrach i Llabrés, etc.
Valoració:5menosmas
Per Claro que sí guapi, fa dervers d'un any
@Illa catalana

Ah!, bueno...
Si lo dice Antoni Salvà, será cierto entonces🙄.
Valoració:0menosmas
Per Mallorquí, fa dervers d'un any
Visca Mallorca lliure d’imperialisme pancatalanista.
Som mallorquins. Mai catalans.

Valoració:-9menosmas
Per la nostra pàtria, fa dervers d'un any
Fragment de la "Resposta dels mallorquins" als nostres compatriotes del Principat (10-6-1936):

“Amb la nostra resposta volem fer la triple afirmació d'unitat de sang, de llengua i de cultura; afirmació de fidelitat a una pàtria natural que és la terra on es parla la mateixa llengua. Afirmació que adrecem a la Catalunya de tots els catalans i de tots els temps, que s'estén del Rosselló a València, la del rei En Jaume I i de Ramon Llull. I així responem a la crida que ens és feta, disposats a col·laborar en tots aquells projectes encaminats a consagrar la nostra germanor essencial i la nostra comuna esperança”.
Valoració:6menosmas
Per Illa catalana, fa dervers d'un any
Deia Antoni Salvà:
"Nosaltres els mallorquins, a grat o a desgrat, no som altra cosa que catalans de Mallorca, i Mallorca no és altra cosa que una illa catalana."
Valoració:10menosmas
Per Balearics is Catalonia, fa dervers d'un any
Gràcies senyor Humphrey Carter per la vostra bona intenció; però no volem la secessió de les Illes Balears de la resta de la nació catalana.

Balearics is Catalonia

Catalonia is not Spain
Valoració:11menosmas
Per arg, fa dervers d'un any
1289: A la dedicatòria que fa Ramon Llull en un manuscrit seu que va lliurar al Dux de Venècia, Pietro Gradenigo, es pot llegir:

"Ego, magister Raymundus Lul, cathalanus"


("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)


1309: Fragment de l'aprovació de la Doctrina lul·liana:

"ad requisitionem Magistri Raymundo Lull Chatalani de Majoricis"

("Nueva Historia de la Isla de Mallorca y de otras Islas a ella adyacentes" de Joan Binimelis, Mallorca 1593. Traduïda de l'original català al castellà per Guillem Terrassa i impresa a la impremta Tous de Palma l'any 1927 per al diari "La Última Hora". Tom V, capítol I, pàg. 10)


1365: Els diputats mallorquins escriuen al Cerimoniós: "Com los mallorquins e poblats en aquella illa sien catalans naturals, e aquell regne sia part de Catalunya...",

http://argumentari.blogspot.com.es/2009/02/referencies-sobre-la-llengua.html


1390: "Els jurats del regne de Mallorca ordenaven que 'si alcun català robava gra de dia, lo fossen tallades les orelles; si el lladre era un catiu o cativa' se li augmentava el càstig. Si el robatori era durant la nit se'l condemnaria a la forca, 'per qualsevol persona axí catalana, com catiu o cativa'. Això demostra que el gentilici 'català' es feia servir per a referir-se als repobladors cristians lliures, o als seus descendents, i per a diferenciar-los, dins la societat mallorquina, dels esclaus."

("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)

1418: Anselm Turmeda es presenta ell mateix de la manera següent: "aquell fill d'Adam que està assegut sota aquest arbre és de nació catalana i nat a la ciutat de Mallorques i té per nom Anselm Turmeda".

("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)
Valoració:9menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 3
Siguiente