algo de nubes
  • Màx: 11°
  • Mín:

Gómez, sobre la llengua a la sanitat: «Els professionals tenim l'obligació de, com a mínim, entendre els pacients»

La consellera de Salut i Consum, Patricia Gómez, ha remarcat, aquest dimecres, per enèsima vegada que el català «mai no ha estat un problema» per als sanitaris a les Balears.

Durant la seva participació als 'Desayunos Socio-Sanitarios' d'Europa Press, la consellera ha defensat que «cap professional ha deixat de venir o se n'ha anat per l'exigència del català» en ser demanada pel tema per l'entrevistador.

En aquest sentit, Gómez s'ha referit al darrer estudi del Consell de la Professió Mèdica, en què es concloïa que les Illes Balears eren la primera opció dels professionals per a treballar com a comunitat autònoma. «La llengua mai no ha estat un problema. Quan dic mai, és mai», ha recalcat.

D'aquesta manera, la consellera ha criticat els «usos partidistes o titulars fàcils» sobre aquest tema per a posar el focus quan «no ha estat mai un problema». «Els mateixos professionals entenen que, igual que a Galícia o Euskadi, a les comunitats on hi ha dos idiomes, l'idioma és una riquesa», ha afirmat.

«Els professionals tenim l'obligació d'entendre els pacients», ha subratllat, alhora que ha afegit: «El més important és entendre la situació del pacient. Estan contínuament venint professionals de la resta de comunitats i a poc a poc van aprenent perquè s'adonen que ho necessiten», ha indicat.

En qualsevol cas, ha detallat que per a les places fixes tenen anys per a treure's el certificat i «ningú no posa en dubte que el títol, que exigeix ​​un nivell de compressió bàsic, es pugui aconseguir».

Dèficit de professionals

D'altra banda, Gómez ha subratllat que és cert el dèficit de professionals sanitaris a les Balears, tot i que ha rebutjat que hi hagi manca de finançament perquè el Govern ha augmentat el pressupost per a sanitat en un 52%.

Sobre la manca de professionals, la consellera ha matisat que «no és fàcil» amb un exemple sobre el 061: «A les Balears, el 2019 teníem quatre dispositius de reforç per a totes les illes, mentre que aquest any n'hem posat 13».

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Claro que sí, guapi, fa 7 mesos
@una de dues; @clar i català

Pues en breve van a haber empleados públicos fijos en la CAIB sin el requisito del nivel de catalán.
Y gracias a MES.
Cómo se os queda el body?.
Valoració:-1menosmas
Per I després ens sorpren no tenir metges de primària!, fa 7 mesos
I després ens sorpren no tenir metges de primària!
Quin aldeanisme tan lamentable!
Valoració:2menosmas
Per una de dues, fa 7 mesos
forasterots, o s´adapteu a la terra o ja esteu marxant a ca vostra.
És molt fàcil d´entendre, esteu en terra que no és la vostra, i per tant o us adapteu a la gent o plegueu per ineptes i inútils. O tot o res.
Valoració:8menosmas
Per Moratòries per al requisit, fa 7 mesos
No vos podreu queixar, aquesta dona que és consellera del Govern que s'ha carregat la política lingüística, diu que tenim dret a parlar en català, tot i la reproducció indefinida de les moratòries per al requisit de coneixement de català. Quina barra que tenen, només faltaria que ens diguessin que no tenim dret a parlar en català. Ara, no hem de descartar que en un futur no contemplin aquesta possiblitat. Són capaços de tot.
Valoració:11menosmas
Per Entender, fa 7 mesos
@ I tant.
Exigir el títol de metge a un metge per exercir de metge no és “imponer”.
Exigir el títol que certifica que ens entén, no és “imponer”, és sentit comú i justícia.
El dret del pacient està per sobre de l’hipotètic dret del metge.
Valoració:14menosmas
Per clar i català, fa 7 mesos
Per tant, el català ha d'esser un requisit perquè els professionals puguin exercir aquí.
Valoració:13menosmas
Per I tant, fa 7 mesos
Vd. lo ha dicho "entender a los pacientes" No imponer nada, en ningún sentido.
Valoració:-8menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente