L’Institut Balear de la Dona (IB-Dona) ha presentat el primer volum de la col·lecció 'Estudis', una publicació sobre igualtat entre dones i homes des del punt de vista de la prevenció i l’erradicació de la violència masclista, amb el títol Context jurídic i psicològic de la violència sexual i dret de família en l’àmbit de la violència masclista.

La publicació recull diversos estudis elaborats per l’Associació de Dones Juristes Themis i l’associació Intress, finançats per l’IB-Dona i que han estat presentats per la consellera de Presidència, Funció Pública i Igualtat, Mercedes Garrido; la directora de l’IB-Dona, Maria Duran, el president del Parlament, Vicenç Thomàs, la coordinadora de l’estudi de Themis, Altamira Gonzalo, i la coordinadora de l’estudi d’Intress, Nuria Iturbe.

Garrido ha destacat que aquests estudis «suposen una fotografia exacta de la situació i les problemàtiques que tenim a les Illes Balears i, per tant, podem afinar molt més sobre com combatem situacions com la violència masclista, la principal xacra de la nostra societat».

La primera anàlisi és un estudi sobre la resposta judicial a la violència sexual que pateixen les dones i les nines a les Illes Balears, elaborada el 2020.

En els darrers anys, s’han fet diferents reformes legals per a reforçar en l’àmbit penal la llibertat i la indemnitat sexual de les dones i menors, així com per a endurir les sancions penals en matèria d’abusos sexuals, explotació sexual de menors i pornografia infantil. L’estudi analitza la repercussió pràctica d’aquestes reformes implementades, i valora si les millores legislatives han tingut o poden tenir un impacte en un reforçament de la tutela penal i processal de les dones i les nines que han patit qualsevol atemptat de caràcter sexual.

Entre les conclusions de l’estudi destaquen les següents:

• Les víctimes dels delictes contra la llibertat i la indemnitat sexuals són fonamentalment dones i nines (83,88 %).
• Les persones jutjades en els procediments són homes (96,98 %).
• Només en el 13,01 % de casos s’interposa la denúncia el mateix dia de l’agressió sexual. En el 21,49 % dels casos transcorren més de sis mesos fins que s’interposa la denúncia.
• En el 42,01 % de procediments no consta que s’hagin adoptat mesures cautelars de protecció a la víctima durant el procés, i hi predomina la mesura de presó provisional.
• En un 58,64 % dels procediments analitzats, la pena de presó és inferior a cinc anys. En més d’una tercera part (34,14 %) és inferior a dos anys, en el 41,36 % restant, la pena és de més de cinc anys de presó, i en un 13,45 % es dicta una pena de presó de més de deu anys.

El segon estudi, també del 2020, aprofundeix sobre la violència sexual sense record a les Illes Balears. Tot i les altes xifres de persones que han patit violència sexual durant la seva infantesa, encara és baix el nombre de persones afectades que recorren a serveis formals per a rebre ajuda i suport.

Hi ha diversos factors que dificulten especialment el pas de la víctima per tot el procediment judicial, com ara la manca de record o el record parcial dels fets per part de la víctima. Aquest és un dels principals objectius d’aquest estudi: entendre, mitjançant l’anàlisi de sentències, quina és la realitat de la violència sexual a les Illes Balears, posant especial èmfasi en la violència que no es recorda o es recorda parcialment.

L’estudi conclou que la situació de no record o record parcial es pot produir per diverses raons, entre les quals es poden destacar les següents:

• La manca de memòria per l’afectació emocional derivada dels fets.
• La manca de memòria per trobar-se sota l’efecte d’alguna substància en el moment dels fets.
• La manca de memòria per haver estat víctima dels fets a una edat molt primerenca i allunyada del moment en el qual es denuncia o es declara.

Aquest record dels fets és important, perquè en un 43 % dels casos el record dels fets per part de la víctima, evocat a través del seu testimoni, ha tengut un paper clau en la decisió judicial.

Per a pal·liar aquesta situació, i afavorir que les dones víctimes puguin accedir als recursos d’atenció, acompanyament i ajuda que les administracions públiques ofereixen, el tercer estudi La violència sexual sense record en l’àmbit policial a les Illes Balears (2021), proposa diverses mesures:

• La necessitat d’adequar els recursos materials i humans per atendre les necessitats de les víctimes de violència sexual.
• Protocol·lització de les atencions i les intervencions amb les víctimes, amb adaptació de les guies als àmbits, als contextos i a les necessitats específiques.
• Recollida d’informació desagregada i precisa en les actuacions policials, amb la incorporació de dades específiques sobre el fenomen de la vulnerabilitat i la submissió química.
• Formació a diferents agents i professionals sobre el fenomen de la vulnerabilitat i la submissió química i el record en situacions d’alta intensitat emocional.
• Millora en la coordinació de les diferents professionals que intervenen en l’atenció a les víctimes de violència sexual, per tal d’evitar una resposta victimitzadora.

Finalment, la publicació també aporta una investigació sobre la influència de la violència de gènere en les resolucions civils de família, especialment per als menors i les menors.

L’estudi té com a finalitat conèixer el tractament que reben en els procediments judicials de família les dones i els seus fills menors d’edat quan hi ha violència de gènere denunciada.

La principal conclusió que se n’extreu és que la violència de gènere no denunciada no està sent detectada, la qual cosa genera que no es tengui en compte en els plets de família i que repercuteixi en les custòdies i en els sistemes de visites que s’estableixen.

Aquests estudis estaran a l’abast de tota la ciutadania, tant a les biblioteques de les Illes Balears com a la web del recentment creat Observatori per a la Igualtat, a www.observatori-igualtat.es.