El Consell de Govern ha decidit que centenars de persones, que ara ocupen llocs de feina a les diferents administracions de les Illes Balears amb caràcter temporal, podran ser funcionaris de carrera o laborals fixs sense acreditar el requisit de català corresponent.

El dijous d’aquesta setmana va sortir publicat al BOIB el Decret llei 6/2022. Si bé en l’exposició de motius s’exposa que el contingut d’aquesta norma ha estat negociat en la Mesa de Negociació regulada pel Decret llei 2/2022, aquesta exempció de català no s’ha tractat en cap de les sessions d’aquest òrgan.

La mesura, a més, podria ser discriminatòria. La redacció literal de la disposició addicional tretzena del Decret llei 6/2022 diu això: «Excepcionalment, les convocatòries de desenvolupament dels processos d'estabilització de la Llei 20/2021, de 28 de desembre, han de preveure l'exempció del requisit d'acreditació del coneixement de la llengua catalana exigit per a l'ingrés al cos o l'escala, l'especialitat, o l'escala, la subescala, la classe o la categoria, o la categoria professional, per a les persones aspirants que estiguin en servei actiu, en el moment de finalització de la presentació de sol·licituds, a la mateixa administració o ens públic, en el mateix cos, escala, especialitat, o escala, subescala, classe o categoria, o categoria professional objecte de la convocatòria, i no puguin acreditar el requisit exigit per a l'ingrés.»

És a dir, les places sortiran a les convocatòries amb el requisit corresponent, però les persones que actualment les ocupen sense el requisit corresponent, no l’hauran d’acreditar. És a dir, es produirà la circumstància que l’Administració exigirà el requisit a tothom tret de la persona que actualment ocupa la plaça.

Tot apunta que aquesta mesura s’ha pres sota la pressió de determinats gestors de diferents ens del que s’anomena sector públic instrumental (allò que al carrer es coneix amb el nom d’«empreses públiques»).

Diferents fonts consultades apunten que aquesta exempció podria afectar centenars de persones repartides per fundacions, consorcis i empreses públiques de l’Administració de la CAIB i dels consells insulars i els ajuntaments.

Atès que es tracta de llocs de feina que estan ocupats de manera temporal des de fa molts d’anys, sorprèn que l’Administració hagi consentit que aquesta gent s’hagi perpetuat en el seu lloc de feina sense acreditar mai aquest requisit. Més encara quan s’acaben de complir set anys de governs de progrés.