"1923: La nostra parla
La nostra parla era una societat presidida pel maonès Joan Mir i Mir, el qual havia escrit el 1917: "Per part meva, crec necessari dir-vos en primer lloc que estic del tot conforme que la nostra parla no és més que una petita variació de la llengua catalana, i em pens que tots arribarem a comprendre que som catalans, fills dels que varen prendre Menorca als moros i dels qui han anat venint d'aquelles hores ençà.

Catalans som i en bon català acabaran per escriure tots aquells que vulguin fer-ho així com toca". El desafiament no seria fàcil i sorgirien polèmiques per part d'aquells que defensaven el castellà. Però Joan Mir i Mir tenia les coses ben clares."



(Miquel Ferrà i Martorell, dBalears, 8-2-2012)



Joan Mir i Mir tenia el mateix, o similar, sentiment nacional que Ramon Llull, Anselm Turmeda, Vicenç Ferrer, Ferran Valentí, Jaume Cadell, Calixt III, Marià Aguiló, Felip Curtoys i Valls, Josep Lluís Pons i Gallarza, Jeroni Rosselló, Josep Tarongí, Benvingut Oliver i Esteller, Josep Miquel Guàrdia, Ramon Picó i Campamar, Lluís Martí, Antoni Vicens Santandreu, Joan Torrandell, Nicolau Primitiu Gómez Serrano, Estanislau Aguiló, Miquel Duran, Miquel Costa i Llobera, Joan Estelrich, Eduard Martínez Ferrando, Antoni Maria Alcover, Pere Oliver i Domenge, Llorenç Riber, Miquel Ferrà, Antoni Salvà, Joan Pons i Marquès, Isidor Macabich, Francesc de B. Moll, Marià Villangómez, Gabriel Alomar, Alexandre Jaume, Francesc de S. Aguiló, Pere Ballester, Tudurí Garcia, Joan Timoner i Petrus "Menorquit", Víctor Major, Emili Gómez Nadal, Carles Salvador, Pere Capellà, Joan Fuster, Llorenç Planes, Gregori Mir, Blai Bonet, Josep Maria Llompart, Nadal Batle, Miquel Bauçà, Baltasar Porcel, Josep Guia, Joan Guasp, Miquel Barceló, Bartomeu Mestre i Sureda "Balutxo", Biel Majoral, Gonçal Castelló, Gabriel Bibiloni, Bernat Joan, Pau Cateura, Antoni Mas i Forners, Joan Lladonet, Jordi Caldentey, Maria Antònia Font, Jaume Sastre, Rafel Horrach i Llabrés, etc.

Una cosa siempre cabe dentro de otra. Y en Australia, por ejemplo, caben 2135 Mallorcas.
El tal "transcriptor", que se ve que de su cabeza no sale nada, ya ha puesto el doberman en movimiento antes de que se sulfate.

"Una estratègia compartida

Per aconseguir-ho, el president d’Òmnium demana que es faci amb una estratègia “compartida, inclusiva i transversal”. Tot i així, Antich remarca que no és un procés que es faci d’avui per demà i que “no caurà del cel”. Per això demana començar a treballar per cosir aquesta estratègia conjunta. De fet, Xavier Antich recorda que els cicles polítics a l’Europa contemporània no duren més d’una dècada i per això cal que Catalunya surti de la situació de bloqueig mental, emocional i polític.

En el discurs de tancament de l’assemblea Antich ha apuntat que a dia d’avui l’independentisme no té “una estratègia comuna” i això fa que cada formació [i també, això és meu, cada regió, cada illa, cada província, cada comarca, etc.] treballi només pels seus interessos. Malgrat tot, el president d’Òmnium ha lamentat que mentrestant, l’estat espanyol segueix desplegant totes les eines per intentar silenciar l’independentisme català."

https://www.larepublica.cat/noticies/politica/omnium-planteja-obrir-un-nou-cicle-historic-per-aconseguir-la-independencia-el-del-2017-esta-esgotat/

"La proposta de Guia recull, així mateix, una llarga tradició d'ús ample del significant Catalunya. Com a exemple paradigmàtic, el mallorquí Gabriel Alomar es referia a 'tota la Catalunya' com a agrupació de la Catalunya continental i la Catalunya insular, tal com recull Gregori Mir en el llibre 'Sobre nacionalisme i nacionalistes a Mallorca'."
(Viquipèdia, article "Digueu-li Catalunya")


Aquí teniu la proposta de Josep Guia:
https://www.academia.edu/2486699/%C3%89s_molt_senzill_digueu_li_Catalunya

--"El gener de 1928 apareix a Mallorca LA NOSTRA TERRA, una magnífica revista mensual d’Art, Literatura i Ciència que es publicarà fins a l’aixecament feixista-militar de juliol de 1936. En els editorials teoritza i propugna la reconstrucció nacional a partir de la llengua, la cultura i els eixos identitaris de la personalitat col·lectiva del conjunt de la nació. La revista comptava amb col·laboradors destacats d’arreu de Catalunya (Amades, Carner, Chabàs, Coromines, Fabra, Macabich, Martínez Ferrando, Maseras, Moll, Saltor, Soldevila, Villangómez…). En les seves quatre mil cinc-centes pàgines, no apareix l’expressió Països Catalans i, en canvi, és habitual la denominació Catalunya Gran i molt freqüent el gentilici catalans aplicat als mallorquins i als valencians. Els editorials i els nombrosos articles referits a la qüestió nacional catalana, són una font imprescindible de referència."

--«Mallorca, sense perdre cap característica de la seva fesomia pròpia, no és altra cosa que una illa catalana, digui el que digui tot el filisteisme vuitcentista. Com a tal forma part de la Catalunya integral, participant amb ella de la unitat de raça, de la unitat de llengua i de la unitat de cultura, la qual ha enriquit molt sovint amb aportacions de gran vàlua. Cal desfer l’equívoc que Mallorca és una regió d’Espanya distinta de Catalunya, i desvirtuar el regionalisme o el mallorquinisme com a conceptes mancats totalment de sentit». LNT (1930)


http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699

Som mallorquins, mai catalans

en un estat de franquistes i manat per franquistes, la capital central és un sac sense fons que ho engoleix tot, deixant les perifèries desprotegides i marginades. Pels puristes incondicionals, són unes desigualtats antidemocràtiques i anticonstitucionals.

A "transcriptor":
Per aconseguir la independència de la nació sencera bé que haurem de començar per assolir-la a Mallorca, no? I els eivissencs a Eivissa, els valencians al País Valencià, etcètera. La independència no ens caurà del cel ni vindrà ningú a treure'ns les castanyes del foc.

És que la funció de la ASM és la d'assolir la sobirania, i no té com a tema de treball la lluita per uns sous i unes pensions digns.
Si enlloc de perdre els xoquíns anant a darrera de la CEOE perque "fa senyor", mentres vos tapau el nàs quan passau per devant d'un sindicat perque "fa pobre i ordinari" i demanàssiu informació a aquests darrers, almenys no veuriem escrites aquestes coses tan rares.

A mi particularment m'agrada Islàndia, 350.000 habitants (menys que Palma), un estat de benestar amb sanitat pública universal, educació superior gratuïta pels seus habitants i l'idioma oficial es l'Islandès.