S'han exhaurit tots els recursos i tràmits judicials possibles i al final, Jaume Sastre i el conjunt d'associacions i col·lectius que denunciaven que l'empresari espanyol Pedro J. Ramírez ocupava un espai públic per tenir-hi una piscina privada i que reclamaven el retorn a la legalitat d'aquell espai públic, han guanyat. Han derrotat un dels oligarques espanyols amb més influències en la cort madrilenya i han alliberat un espai públic ocupat de manera delictiva per interessos privats.

El Tribunal Suprem ha inadmès el recurs, presentat formalment per Tristán Jerónimo Ramírez Ruiz de La Prada (fill de Pedro J.), contra la sentència de l'Audiència Nacional espanyola que anul·lava la concessió per a ocupar el domini públic marítim terrestre. Les al·legacions de Pedro J. ni tan sols superen el filtre de l'admissió ja que, segons els magistrats estan «mancades d'interès».

La resolució judicial suposa la nul·litat de les ordres del Ministeri de Medi Ambient de 2014 i de 2016 que permetien ocupar el penya-segat durant sis dècades més. Les dues resolucions ampliaven la concessió que es va donar inicialment l'any 2001. Sense aquest paraigua legal, la conseqüència és que la zona ha de ser retornada al seu estat original i la piscina, l'embarcador i la terrassa. Tal com indicava la sentència de l'Audiència Nacional espanyola, el desmantellament és «l'única forma en la qual queda garantit el gaudi del domini públic marítim terrestre per totes les persones i per a tots els usos comuns i concordes amb la naturalesa del tal domini envaït, com ara passejar, estar, banyar-se, navegar, embarcar i desembarcar, encallar i pescar».

El procés judicial contra les ordres va ser impulsat per l'activista Jaume Sastre, representat pel lletrat Josep de Luis. La sentència de l'Audiència assumia el plantejament restrictiu a les pròrrogues de les concessions, tal com havia fixat ja el Tribunal Constitucional. Un dels aspectes que han destacat els magistrats és que la pròpia Advocacia de l'Estat admetia que la pròrroga de la concessió es va concedir amb la premissa que la piscina i la terrassa estassin obertes al públic. També es criticava que la decisió del Ministeri, la titular del qual llavors era Isabel García Tejerina (PP), mancava de suficient justificació sobre per quins motius es permetien aquestes activitats. La legislació marca que només es permetin en domini públic usos que no puguin tenir una altra ubicació possible i el Govern no va justificar aquest extrem.

La piscina i la resta d'equipaments ocupen una zona de 350 metres quadrats des de fa una mica més de dues dècades. Ara l'únic debat que resta és qui esbuca la piscina.