El vicepresident i conseller de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica del Govern, Juan Pedro Yllanes, ha participat aquest divendres en la II Conferència Sectorial de Memòria Democràtica, convocada a Sevilla pel Ministre de la Presidència, Relacions amb les Corts i Memòria Democràtica, Felix Bolaños, i que ha donat el vistiplau als criteris de distribució i repartiment territorial dels fons destinats aquest 2022 des de la Secretaria d'Estat de Memòria Democràtica a les comunitats autònomes.

Les Illes Balears disposaran d'un total de 124.010,15 € procedents del Pla Estatal d'Exhumacions de Víctimes de la Guerra Civil i la Dictadura.

Yllanes ha aprofitat la trobada per a exposar davant el Govern espanyol i la resta de comunitats autònomes els objectius i l'evolució de les polítiques impulsades a les Illes pel Govern en matèria de memòria democràtica:

A través dels tres plans d'exhumacions desenvolupats fins avui ─el Pla 2018-2019; el Pla 2020-2021, i el Pla 2021-2022, actualment en vigor─ el Govern ha pogut actuar ja en les fosses més importants de les Illes, entre les quals les de Porreres i Son Coletes (Manacor), a Mallorca; la del cementiri de ses Figueretes, a Eivissa, o la del cementiri de Sant Francesc, a Formentera. A més, en les pròximes setmanes està previst iniciar les tasques d'exhumació dels cementiris de Mancor de la Vall i Selva, tots dos a Mallorca, i també inclosos en el III Pla de Fosses.

En total, s'han pogut recuperar les restes de 218 persones assassinades a les Illes durant la Guerra Civil i el franquisme, de les quals ja s'han identificat 36 i s’han retornat 35 a les seves famílies.

Així mateix, el Govern, a través de la Secretaria Autonòmica de Sectors Productius i Memòria Democràtica, i de la Direcció General de Memòria Democràtica, ja està treballant en el disseny d'un IV Pla d'exhumacions que haurà d'aprovar la Comissió de Fosses i Desapareguts del Govern en les pròximes setmanes i que preveu, almenys, deu intervencions en deu fosses diferents. El Govern pretén aconseguir així el seu objectiu d'haver intervingut totes les fosses de les Illes abans que acabi la legislatura.

El vicepresident ha volgut, a més, reivindicar el model del Govern que, «a diferència d'altres comunitats autònomes, es fa càrrec de l'execució de les polítiques de memòria». «A partir de les lleis aprovades el 2016 i 2018 ─la Llei de Fosses i la Llei de Memòria Democràtica─ el Govern intervé per llei, no deixa les polítiques de memòria a la voluntat dels ajuntaments o de la subvenció a entitats que se’n facin càrrec», ha explicat Yllanes. «La nostra comunitat autònoma en té les competències, les exerceix, i assumeix la seva responsabilitat, que és el que sempre han sol·licitat aquí les associacions memorialistes i el que dicten les recomanacions de l'organització de Nacions Unides», ha insistit.