El sindicat UOB vol posar de manifest la situació de precarietat en què queda l’Economia a les aules d’Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat de les Illes Balears.
«L’esborrany de la LOMLOE, en presentar la única i nova matèria d’opció de 4t d’ESO, amb tres hores de càrrega lectiva, d’Economia i Emprenedoria (amb la LOMCE tractades per separat amb dues matèries, amb un total de sis hores lectives) establia, al primer paràgraf, que l’Economia està present a tots els aspectes de la vida, i d’aquí la importància que l’alumnat adquireixi coneixements econòmics i financers que li permetin estar informat i realitzar una adequada gestió dels recursos individuals i col·lectius contribuint d’aquesta manera a fomentar la millora de la qualitat de vida, el progrés i el benestar social», expliquen.
Finalment, en publicar-se al BOE el passat 30 de març la versió definitiva de l’ordenament i els ensenyaments mínims de l’ESO, s’ha eliminat aquest paràgraf, «el que deixa més que clar que formar a l’alumnat en matèria econòmica ha deixat de ser important per al Govern de l’Estat espanyol», denuncien.
A finals de 2021 l’Associació de Docents d’Economia de les Illes Balears (ADESIB) ja anunciava el «risc de fomentar l’analfabetisme funcional econòmic» dels estudiants de les Illes Balears si el Govern no completava els ensenyaments d’Economia amb matèries optatives. Per aquest motiu, el professorat d’Economia de les nostres illes no va quedar-se de mans plegades i va reunir-se amb la Direcció General d’Organització, Planificació i Centres per a presentar-los diferents propostes d’optatives, tant per a l’ESO com per al Batxillerat, que permetessin assegurar que els estudiants acaben els estudis obligatoris (i també de Batxillerat) amb una base sòlida de coneixements econòmics bàsics que els permetin desenvolupar-se com a ciutadans íntegres d’un món cada vegada més globalitzat. Així mateix, ADESIB va posar en marxa una potent campanya en les xarxes socials i premsa amb l’etiqueta #loveeconomia per a donar difusió a aquesta situació.
D’aquesta manera, en mans de la Conselleria d’Educació de les Illes Balears, amb les seves competències en l’àmbit educatiu, estava l’esforç per mantenir i reforçar l’ensenyament de l’Economia. No obstant això, remarca la UOB, «amb la publicació del projecte de decret dels currículums d'ESO (amb finalment només una optativa, de dues hores a primer i/o segon, anomenada Consum Responsable), ha quedat de manifest que per a les Illes Balears tampoc no és una prioritat formar alumnes capaços d'esdevenir ciutadans competents en matèria econòmica i financera».
Tot i estar encara pendents de la publicació de la concreció autonòmica del currículum de Batxillerat, el sindicat remarca que les previsions «tampoc no són bones per a aquesta etapa i és que cap de les optatives presentades esdevindria finalment realitat». A partir del curs 2023-24 (quan s'aplicarà el nou currículum a 2n de batxillerat) s'acabaran els estudis post obligatoris de Batxillerat i l'alumnat continuarà amb un grau universitari o cicle formatiu o s'incorporarà al món laboral sense haver tengut l'oportunitat de fer cap matèria que els doni una visió pràctica de simulació empresarial (el que ara permet l'optativa de Fonaments d'Administració i Gestió).
Altres comunitats autònomes com són especialment Múrcia, Canàries i Castella-la Manxa sí han apostat per l'Economia com a pilar bàsic del sistema educatiu i han ampliat amb optatives l’estudi d’aquesta ciència. La UOB es demana «per què no ho ha fet la nostra autonomia».
Per altra banda, «volem posar en coneixement que molt tenen a guanyar o a perdre els departaments d'Economia amb la implantació o no de la nova modalitat de Batxillerat general a tots els centres. Per a l'especialitat d'Economia aquesta modalitat no només suposaria una nova matèria, Emprenedoria i Activitat Empresarial, sinó que també permetria als alumnes poder agafar com a optatives (de la modalitat de CCSS) Economia a 1r i la nova Economia de l'Empresa (Empresa i Disseny de Models de Negoci) al segon curs».
Des de la UOB volen expressar el seu suport al professorat d’Economia que «ha lluitat i continua lluitant perquè no es deixi al marge l’estudi d’una de les temàtiques que omplen el dia a dia de les societats actuals».
