Reproduïm el manifest llegit aquest dimecres, 23 de març, en la concentració feta davant el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, en suport de la vaga 23-M convocada a Catalunya pels sindicats COS, La Intersindical, SEPC i USTEC en defensa de l'ús del català a l'escola i contra la sentència del Tribunal Suprem espanyol:

Les organitzacions sota signants donam suport a la vaga i a les mobilitzacions d'avui, 23 de març de 2022, pel motius següents:

1. La sentència del Tribunal Suprem és un atac directe contra la sobirania dels parlaments de Catalunya, del País Valencià i de les Illes Balears ja que no respecta les Lleis de Normalització Lingüística vigents ni tampoc les lleis ni decrets educatius que foren aprovades al seu dia per les institucions que representen la voluntat popular expressada a les urnes.
2. És inacceptable que el que ha estat perfectament legal i normal durant anys de cop i volta deixi d'ésser-ho per culpa d'una decisió arbitrària dels tribunals espanyols que actuant d'una manera partidista volen imposar la supremacia del castellà i marginar la llengua pròpia i també oficial del Països Catalans com és el català. De fet, aquesta sentència és un veritable cop d'estat ja que vulnera la separació de poders i està vinculada a interessos de casta i als interessos de partits polítics, supremacistes i d'extrema dreta, com el PP, C'S i VOX.
3. És igualment inacceptable que siguin precisament els tribunals els qui imposin la limitació d'ús de la llengua catalana a l'escola a un màxim del 75 % quan resulta que l'administració de justícia constitueix, fora de cap mena de dubte, l'àmbit on es discrimina més l'ús del català i on es vulnera més la seva condició de llengua oficial. A mena d'exemple i tenint en compte el nombre de sentències i d'interlocutòries escrites en català durant els últims vint anys i escaig a les Illes Balears, el percentatge no va més enllà del 2,27 % del total. A Catalunya el percentatge de sentències en català el 2021 va ésser del 7,4 % i al País Valencià d'un total de 241 jutjats només 1 funciona habitualment en català o valencià. Com veim, xifres i percentatges que són un veritable escàndol!
4. La sentència del TS, que crea jurisprudència i repercuteix en cascada en els tribunals superiors de justícia a Balears, al País Valencià i a Catalunya, és també una ofensa contra la professionalitat dels docents dels Països Catalans ja que els jutges que l'han signada no han tingut en compte per res els criteris pedagògics i didàctics en què es fonamenta el tractament de llengües que es fa actualment a les escoles ni tampoc el grau de domini de català, castellà, anglès... amb què els alumnes acaben l'etapa d'ensenyament obligatori.
5. Una sentència injusta no és llei. LEX INIUSTA NON EST LEX. Exigim als governs autònoms de les Illes Balears, Catalunya i del País Valencià, als seus presidents (Francina Armengol, Pere Aragonès i Ximo Puig) i als respectius màxims responsables de les conselleries d'Educació (Martí March, Josep González i Vicent Marzà), primer, que d'una vegada per totes facin aplicar la legislació vigent relacionada amb l'ús del català com a llengua vehicular a les escoles (el Decret de Mínims a Balears o la immersió lingüística a Catalunya, per exemple); i, segon, que no acatin la sentència del TS atès que el poder judicial espanyol està fent un abús de poder perquè ha deixat de respectar lleis i decrets aprovats pel poder legislatiu que fa anys i panys que són vigents sense cap problema. Els jutges no poden canviar el sentit de lleis que fa anys que es van aprovar i que s'han aplicat, també durant anys, amb tota normalitat. En una democràcia l'obligació del poder judicial és aplicar la llei, agradi o no, i en els cas que una llei no agradi a alguns jutges, doncs el que han de fer és penjar les togues, abandonar la carrera judicial, formar un partit polític i presentar-se a les eleccions.
6. La sentència del TS contra l'ús del català no és un cas aïllat sinó que és producte d'un sistema judicial que ha estat reiteradament condemnat pel Consell d'Europa per manca d'objectivitat, d'independència ideològica i de respecte als drets fonamentals. Es tracta d'una peça més de l'estratègia planificada pels poders fàctics de l'estat espanyol hereus del franquisme (jutges, fiscals, advocats de l'estat, alt funcionariats...) amb l'objectiu d'aconseguir la desaparició gradual de qualsevol llengua de l'estat que no sigui el castellà. Aquesta sentència, a més, vulnera la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (CELROM) i els Estatuts d'Autonomia de Balears, Catalunya i del País Valencià que, no ho oblidem, deriven de la Constitució espanyola de 1978; és a dir, una gran majoria de jutges espanyols han demostrat ésser jutge i part, que no respecten les pròpies lleis de l'estat espanyol, que no són neutrals i que actuen d'una manera interessada des del moment que posen obstacles a la recuperació de l'ús del català com a llengua vehicular de l'escola mentre no mouen ni un dit fer complir la llei en els àmbits on l'ús del català continua essent gairebé residual com són els àmbits judicial, dels prospectes dels medicaments, la publicitat comercial, el cinema, etc.

Ja per acabar i a mena de conclusió: defensar l'ús del català a l'escola davant la persecució del TS no és un deure només dels docents sinó també del conjunt de la comunitat educativa que implica els estudiants, les famílies, el personal administratiu i el conjunt de tots nosaltres ja que, quan ens ataquen la llengua, ataquen la nostra sobirania per decidir com volem que sigui el nostre model d'escola, i quan deim model d'escola hi hem d'afegir model sanitari, model de sistema judicial, model de desenvolupament econòmic, model social, model energètic, etc. Estam farts que des dins dels despatxos de Madrid, alguns jutges, que són nostàlgics de la dictadura franquista, ens continuïn fent els comptes dins ca nostra, ens tractin com si fóssim terra de conquesta, com si fóssim una colònia i un poble menor d'edat necessitat que el duguin de la mà, perquè nosaltres, com cantava Guillem d'Efak:

En la nostra llengua, un dia

dictàvem la nostra llei

i la nostra llengua sempre

dictarà la seva llei.

Tot quant un dia ens prengueren

contra pau i amistat,

contra honor i per la força...

Ara ens ho han de tornar.

No necessitem cappares

que ens duguin de la mà.

No som nins de mel i sucre

i ens sabem governar.

El vell regne de Mallorques

mai no ens el faran bocins,

per això la Història crida:

Siau qui sou, mallorquins!

Palma, dimecres 23 de març de 2022

Signen:

Sindicat Alternativa Docent

ASM Assemblea Sobiranista de Mallorca

Consell per la República Catalana. Delegació IB

Plataforma per la Llengua. Illes Balears.

SEPC Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans

UOB Unió Obrera Balear Ensenyament