algo de nubes
  • Màx: 14°
  • Mín:

Els ajuntaments de Mallorca poden demanar ajudes d’entre 1.000 i 16.000 euros per a nous rètols i senyalitzacions en català

La vicepresidenta i consellera de Cultura, Patrimoni i Política Lingüística, Bel Busquets, i el director insular de Política Lingüística, Lluís Segura, han presentat una convocatòria nova de subvencions que posa 90.000 euros a disposició dels ajuntaments de Mallorca per a la confecció de rètols, indicadors i senyalització en català, tant si són de nova creació com si en substitueixen d’altres que o bé no estan en català o no estan redactats en una ortografia correcta o ja no estan en bon estat.

Segons ha explicat Busquets, aquests ajuts «neixen de la vocació municipalista que tenim i formen part de les polítiques per contribuir a la normalització lingüística de la llengua catalana en un temps en què cal recordar que el català és la llengua de les administracions públiques de les illes i que els topònims de les Illes Balears tenen com a única forma oficial la catalana».

«Els rètols que són subvencionables van des de la denominació dels topònims, noms dels municipis, territoris i nuclis de població fins a les plaques exteriors de noms de carrers i edificis municipal; també aquells senyals que tenen informació turística, com ara rutes, platges o equipaments culturals, i els senyals informatius de caràcter mòbil, com ara senyalitzacions d’obres», ha apuntat Busquets.

Segura ha detallat que «l’article 15 de la Llei de Normalització Lingüística de les Illes Balears estableix que la retolació pública s’ha de fer en llengua catalana, acompanyada, si cal, de signes gràfics que en facilitin la comprensió als no catalanoparlants. La retolació en català i castellà s’empra només quan així ho aconsellen les circumstàncies sociolingüístiques, i en tots els rètols, indicacions i escrits en general, bilingües, la primera versió ha de ser la catalana, com a llengua pròpia de les Illes Balears, i la segona, la castellana». En aquest sentit ha explicat que «els darrers anys s’ha detectat que sovint s’incompleix aquesta normativa i des del Consell volem facilitar als ajuntaments que facin aquesta feina».

Ambdós dirigents han considerat que és una «bona oportunitat per incrementar la presència del català als carrers de l’illa, tot contribuint a fer palesa la presència de la llengua pròpia de les Illes Balears en el nostre paisatge urbà. Una presència que encara és molt lluny de ser majoritària i que, en alguns casos, fins i tot arriba a ser inexistent», segons Segura.

La convocatòria d’ajuts, que es publicarà dissabte, 19 de març, en el BOIB i es podrà sol·licitar a partir de dilluns, consta de dues línies de subvencions, una per a ajuntaments de Mallorca amb una població igual o inferior a 20.000 habitants i l’entitat local menor de Palmanyola, i una altra per a consistoris amb més de 20.000 habitants. Així, els municipis més petits tendran ajudes d’entre 1.000 i 8.000 euros i els més poblats, d’entre 2.000 i 16.000 euros.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per @ Emigrante, fa 11 mesos
Si tots els forasters fosen com el nostro Emigrante ja tendriem l´independència. Repeteix el mateix a tot hora, com un lloro, en aquest cas, apàtrida o desterrat.
Valoració:0menosmas
Per Josep Miquel, fa 11 mesos
@emigrante, la xifra que diu no es la que indica la noticia, va molt magre de matemàtiques básiques de nen de primaria, i de la resta que vol que li digui a on es va Doctorar en filología voste? Si es inmigrant lo correcte de persones normals es integrar-se en que just sia per esser capaç de dir bon dia en la llengua de la terra que li dona taulada i pa, no te perque fer-ho pero si no li agrada la nostre llengua catalana (que anomenen mallorquina pero es just una) sap que te moltes altres bandes a on aanar. Ningú el va cridar per venir, per tant igual a la sevaterra seria molt més feliç, i no "patiria tant" perque els que pretenen acabar amb la nostra llengua ja duen mes de 300 anys anant de fracàs en fracàs i pegant amb ses banyes per sa paret.
Valoració:1menosmas
Per És el que s'ha de fer., fa 11 mesos
Si no tinguéssim tants de forasters fatxes ni estrangers ganduls i que no se volen integrar, que estàn completament encabotats en fulminar la nostra llengua, uns per fer unes Balears absurdament castellanes, junt a uns altres que bo se volen esforçar un mínim ni fer-nos un mínim d'apreci, no hauriem d'invertir tants de doblers en promocionar la nostra llengua.
ixí i tot, més perduts son els doblers que se gasten pagant sous públics als hoolligans d'ultra dreta ficats dins les institucions democràtiques, que a sobre de no aportar res més que problemes, volen destruir a aquestes.
Valoració:2menosmas
Per Emigrante, fa 11 mesos
Que suerte ! ! !
Cien mil euros públicos mas, para seguir imponiendo el catalán.
Valoració:-3menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente