A les Illes Balears els homes perceben el 52 per cent del total de prestacions per naixement i cura del menor, amb un total de 6.965 ajudes en 2021 front de les 6.383 que varen rebre aquest mateix any les mares.

Les dades han estat presentades, aquest divendres, per la sotssecretària general d'UGT i secretària de Polítiques Socials i Igualtat, Xisca Garí, i estan recopilades en l'informe 'Escurçant el camí en la lluita contra la desigualtat de gènere en el món laboral', elaborat amb motiu del Dia de la Dona (8 de març).

En aquest punt, Garí ha recordat que des d'enguany s'han equiparat totalment els permisos de naixement per a les dues persones progenitores, «la qual cosa ha millorat la conciliació al país», encara que, segons ha matisat, «encara queda molt camí per recórrer en la lluita contra la desigualtat».

«Els homes, quan no veuen disminuïts els seus ingressos i tenen garanties de no perdre el seu lloc de treball, sí que accedeixen als permisos de cures», ha explicat la sotssecretària. No obstant això, les excedències per a la cura de menors i altres familiars continuen sent demanades fonamentalment per dones.

Concretament, durant el 2021, de les 1.277 sol·licituds d'aquest tipus registrades a les Balears, el 27 per cent varen ser per als homes. Això, segons Garí, es deu a l'«atribució dels rols sexistes i a la falta de remuneració de les excedències per cures».

D'altra banda, l'informe destaca que el 77,9 per cent de les persones inactives l'any passat per atendre la llar són dones, concretament 72.600, front de 20.500 homes.

Les jornades parcials tenen rostre de dona

Encara que s'ha observat una millora en aquesta matèria el 2021, «continua havent-hi una desigualtat de gènere molt alta», ha remarcat Garí.

En aquest sentit, des d'UGT han afirmat que continuen existint bretxes de gènere en les taxes d'activitat, ocupació, atur, retribucions i responsabilitats familiars, «així com una feminització del treball a temps parcial i del de cures, i una major precarietat en l'ocupació de les dones».

Sobre les jornades parcials, la sotssecretària ha dit que «tenen cara de dona» i que són «un factor molt important» de la precarietat laboral i la desigualtat de gènere en l'ocupació. El 75,35 per cent de les persones ocupades a temps parcial a Balears són dones.

«La parcialitat de l'ocupació femenina posa de manifest la infravaloració del treball de les dones, i és més preocupant si tenim en compte que el treball a temps parcial sol ser involuntari», ha subratllat.

Mesures per a combatre la desigualtat de gènere

Des d'UGT han demanat una sèrie de mesures per a combatre la desigualtat de gènere, entre les quals destaca el reforç dels serveis d'Inspecció de Treball per a vigilar i sancionar els incompliments.

A més, també han reclamat la pujada del salari mínim a 1.063 euros en 2023, la dignificació del sector de les cures i la plena equiparació de drets per a les treballadores de la llar.

Finalment, han sol·licitat majors inversions en infraestructures públiques per a la cura de menors, majors i dependents, així com l'impuls d'una reforma educativa basada en la coeducació per a educar nins i nines «des d'una mirada feminista».