nubes dispersas
  • Màx: 27°
  • Mín: 18°
27°

Josep de Luis: «Hem reobert Can Alcover, crescut en socis i delegacions i hem tornat al carrer amb campanyes populars»

Entrevista amb Josep de Luis, president de l'OCB

Fa pocs dies va morir l'escriptora, Maria Antònia Oliver, una amiga de l'entitat no és així?

Amiga de l'entitat i amiga de tota aquella gent que va tenir la sort de conèixer-la, una persona entranyable que, a més, darrere aquell cos fràgil tenia una personalitat molt forta i que deixava empremta. Estam Molt trists, ho hem dit a l'Obra Cultural Balear, amb ella s'envà part de la llengua, part de la cultura i part del país.

Na Maria Antònia Oliver, que ha estat una persona important, ha tengut un Premi 31 de Desembre, Premi d'Honor de les Lletres Catalanes i amb la qual estàveu en contacte estret aquests darrers mesos...

Sí, ella havia expressat el seu desig de cedir la seva casa de Biniali, la llar que va compartir amb el també escriptor, Jaume Fuster, i dedicar-la al món de la cultura i per això vàrem estar parlant molt els darrers temps.

Aquesta setmana també hem vist unes declaracions amb les quals parlàveu, denunciàveu el fet que el català no sigui oficial a la Unió Europea...

Si, venia arran d'una intervenció o una iniciativa en el Parlament Europeu, reclamant el 25 per cent d'ensenyament en castellà i cridava l'atenció i no deixa de ser curiós que l'Estat que prohibeix que el català sigui present a les institucions de la Unió Europea, sigui el mateix que després va fent aquestes propostes o intervencions peculiars. Un Estat que actua en contra de la diversitat i a més ho demostra contínuament, que per ell la diversitat és un problema, i després es fan els ofesos per manca de diversitat... Ens va cridar l'atenció la hipocresia que suposa.

Una altra de les qüestions que estan d'actualitat és aquesta nova llei d'educació i concretament en la part de llengua o llengües que haurien de ser vehicular a les Illes Balears i la polèmica que ha despertat. Hi ha posicions que troben que aquesta llei és una passa endavant, amb el sentit que consolida un estatus legal a la llengua catalana, i per l'altra, hi ha gent que troba que és la porta oberta per un retrocés. Quina és la posició de l'Obra Cultural Balear?

No és un avanç, és a dir, això no és la llei d'educació que en termes lingüístics hagués fet l'Obra Cultural Balear, evidentment. Queda molt enfora de l'ideal de l'Obra Cultural Balear. Ara bé, constatam i és cert que eleva el decret de mínims a rang de llei. Fins ara teníem un decret que es podia modificar per decret i ara tenim aquest mínim del 50 per cent en català en els centres, ho tendrem regulat per una llei. Què significa això? Que no es podria tornar a fer el TIL, s'hauria de canviar la llei, no es podria fer per decret. Però això és un fet molt poc atractiu en ser un argument tècnic, però és així. L'altre 50 per cent el deixa, com fins ara, a criteri de cada centre, fins i tot podria arribar a, gairebé, el cent per cent, d'ensenyament en català, com fins ara. Una altra qüestió que aquests dies ha sortit, és que hi ha seriosos dubtes que s'estigui complint el decret de mínims. Però això és un altre debat. És cert que no ens servirà de res elevar el marc actual a llei, si continuam incomplint-lo. Per tant, s'ha de reclamar a la conselleria que ens ofereixi dades de la situació actual de l'ensenyament en català als centres.

A Mallorca, i a les Balears, tots ens coneixem, sabem de centres que no estan complint el decret de mínims. I la inspecció educativa mira cap a un altre lloc, en conseqüència, s'han de reclamar més recursos per poder saber el grau de compliment d'aquests mínims i exigir que es faci un seguiment que serveixi per complir aquests mínims que aviat seran llei. Crec que aquests dies s'han embullat aquests dos debats.

Som en ple procés de renovació dels càrrecs directius de l'Obra Cultural Balear. Ens podeu explicar exactament com anirà aquest procés que hauria de desembocar en l'assemblea general extraordinària i l'elecció d'una nova junta?

Efectivament, com ja havíem anunciat a la Nit de la Cultura, vàrem convocar eleccions. Ja vaig anunciar que aquell seria el meu darrer discurs com a president de l'Obra Cultural Balear perquè vaig expressar la meva decisió de no repetir i es va obrir el procés electoral. Sabeu que a l'OCB l'elecció de la junta és per llistes obertes, per tant, qualsevol soci es podia presentar i pot optar a presidir i formar part de la Junta Directiva. Aquest procés es va tancar el passat 7 de gener amb una candidatura única encapçalada per en Joan Miralles, que en principi, si no hi ha res de nou, serà el president de l'Entitat a partir de l'assemblea extraordinària que tenim dia 24 de febrer a Can Alcover a les 19.30 hores. A en Joan l'acompanya un equip de 16 persones que formaran la Junta. Tendrem l'onzè president de l'OCB.

Ens podeu fer un balanç telegràfic d'aquests quatre anys que heu presidit l'OCB?

Hem fet molta feina. Menys de la que ens hagués agradat, perquè, a més, és bo que les persones tenguem la sensació que haguéssim pogut fer un poquet més, perquè crec que això ens fa millorar. Destacaria, primer de tot, un canvi a Can Alcover. La reobertura de Can Alcover crec que són 100 cavalls de força per l'OCB, torna a ser un centre de vida, cultura, moviments socials, de presentacions, de concerts, de recitals, etc, que era una llàstima que s'hagués perdut. Una altra fita seria la reversió de la tendència decreixent que hi va haver durant uns anys. Aquests quatre anys s'ha revertit. S'ha recoordinat la Xarxa Territorial, s'han pogut crear una sèrie de delegacions noves, s'han reforçat els vincles amb la Xarxa per la Llengua, la Cultura i el País, amb l'Institut Menorquí d'Estudis, amb l'Institut d'Estudis Eivissencs, amb l'Obra Cultural de Formentera... També hem fet feina per tornar a posar en marxa i per tornar a fer activitats amb la Federació Llull, l'entitat que ens agermana amb Acció Cultural del País Valencià i amb Òmnium Cultural de Catalunya. I també hem recuperat les campanyes populars i hem estat presents al carrer amb les icòniques bosses del 'Comença amb un Bon Dia'. I hi ha un tema amb el qual em sent especialment orgullós que és el d'haver participat i haver fet possible la campanya 'La Justícia, també en català' que més enllà que, de moment, no deixi de ser una sèrie de posts i tríptics i un diccionari, un vocabulari terminològic, a aquestes alçades, poc ambiciós, és la passa més important que s'ha fet en normalització lingüística en els darrers 300 anys. I crec que és una fita. Que s'hagi aconseguit la implicació del Tribunal Superior de Justícia, del Ministeri o dels Col·legis professionals d'advocats, de procuradors, de notaris, de registradors... crec que com a punt de partida és una molt bona notícia. Molta feina. També és vera que ens ha tocat gestionar l'època de la Covid-19, una pandèmia que ho ha frenat tot.

Quina Obra Cultural us agradaria que hi hagués en el futur immediat?

Jo vaig dir i crec que és bo mantenir-ho, si jo hagués volgut decidir i influir, o fer anar l'OCB cap a algun lloc, crec que el que hauria d'haver fet era repetir com a candidat a president. No ho he fet, per tant, desig que el camí de l'Obra Cultural Balear sigui el que decideixi la nova Junta que sortirà de l'assemblea dia 24.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Gràcies, fa 3 mesos
Ha fet molt bona feina. Moltes gràcies.
Valoració:7menosmas
Per escardapenyes, fa 3 mesos
Hem de fer un fort aplaudiment per Josep de Luis i tota la gent que el va acompanyar en la gran tasca de l'Obra Cultural Balear, !salut i força ! per poder continuar andavant preservant la nostra llengua.
Salut i República Catalana.
Valoració:9menosmas
Per Blast, fa 3 mesos
S'ha de reconeixer la gran feina que ha fet l'OCB en la defensa i promoció de la nostra llengua i cultura. Esperem que segueixi
Valoració:18menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente