algo de nubes
  • Màx: 23°
  • Mín: 16°
19°

Les Balears demanen considerar la població flotant i les diferències de preus entre territoris en el sistema de finançament

Les Illes Balears reclamen la inclusió dels costs derivats del pes de la població flotant i de l’increment de la població, la consideració de les diferències de preus entre comunitats autònomes per a la provisió de serveis públics, així com una millora i redistribució de la variable de la insularitat, en el càlcul de la població ajustada, un dels elements del sistema de finançament autonòmic. El Govern ha traslladat aquestes propostes a les al·legacions que presenta a l’informe sobre el càlcul de la població ajustada que el Ministeri d’Hisenda i Funció Pública va remetre a les comunitats el passat mes de desembre.

Les al·legacions sobre la població ajustada han estat fruit dels treballs i anàlisi realitzats a nivell tècnic, polític i social al llarg del anys a aquesta comunitat i més recentment de la ronda de contactes i reunions mantinguda per la consellera d’Hisenda i Relacions Exteriors, Rosario Sánchez, i de les aportacions de diferents conselleries, de grups polítics que formen part del Parlament, dels consells insulars i dels principals agents econòmics i socials i institucions d’aquesta comunitat autònoma, per tractar aquest document del Ministeri, obert a rebre les aportacions i propostes de les comunitats.

El Govern valora la feina iniciada amb aquest document del Ministeri com a un punt de partida de cara a encetar un debat més global i una propera negociació del futur sistema de finançament. Un informe que no representa una proposta de nou model de finançament sinó de càlcul d’un dels seus elements rellevants com és el concepte de població ajustada. Aquest càlcul té en compte la població empadronada i altres circumstàncies geogràfiques, socials o territorials, a través de diverses variables poblacionals i d’altres variables correctores, com la insularitat.

Població flotant i diferències de preus

Dins el càlcul de la població ajustada, les Illes Balears han treballat en diversos aspectes. D’una banda, es valora que la proposta del Ministeri hagi incorporat una nova variable correctora per compensar els costs fixos a les comunitats amb una població inferior als dos milions d’habitants, com les Illes Balears, les quals es veuran compensades per aquesta mesura, una de les principals novetats respecte de la metodologia actual.

A més, es manté la variable correctora de la insularitat, una de les tres existents en el càlcul actual, juntament amb la superfície i la dispersió. No obstant això, la revisió de la variable de la insularitat és una de les qüestions que reclamen les Illes Balears en les al·legacions, juntament amb les referides, en primer lloc, a la incorporació del pes de la població flotant.

El Govern ha traslladat diverses propostes per part de les Illes Balears per tal que siguin millorades o incorporades, i una de les principals demandes és la inclusió de les necessitats de despesa que genera la població flotant (turistes, treballadors de temporada i persones amb segones residències) per a la prestació de serveis públics.

Les altres propostes principals plantegen que s’incorporin els costs associats a la congestió que es pot produir pel creixement de la població; la inclusió de la diferència de preus entre les comunitats autònomes per la provisió de serveis; i la millora i redistribució del pes de la variable associada a la insularitat. A més, s’incideix en qüestions relatives a la resta de variables i, en aquest sentit, es proposa un augment de la variable associada a la despesa educativa.

En relació amb la població flotant, les Illes Balears defensen que el càlcul de les necessitats de despesa ha de tenir en compte la carga real de població a la qual es presten els serveis públics, atès el seu impacte. Per això, es proposa la inclusió d’indicadors per estimar la població flotant. Un indicador de necessitats de despesa no pot tenir en compte només la població empadronada, sinó què ha de considerar la població potencialment usuària dels serveis públics.

En el cas de les Illes Balears, aquest fenomen té un marcat caràcter estacional i provoca que la població quasi es dupliqui els mesos de juliol i agost. A més, es combina amb un altre factor molt significatiu les darreres dècades i que es projecta de cara al futur: l’increment continuat de la població a la comunitat, el qual ha duplicat l’augment experimentat al conjunt de l'Estat els darrers 20 anys.

El Govern també trasllada la proposta de que s’incorporin els costs associats a la congestió que es pot produir per l’augment de la població. En matèria de serveis públics, el creixement de població obliga a les comunitats a realitzar un esforç en la seva capacitat instal·lada per adaptar les seves infraestructures a aquestes increments i a projectar les futures necessitats.

El Govern defensa que aquest és un repte demogràfic que s’ha d’afrontar, com a un desequilibri en el sentit oposat al que es produeix per la despoblació –un fenomen pel qual el ministeri proposa incloure una nova variable correctora-. El creixement de la població genera efectes diferents al de la despoblació, però no menys significatius, pel que fa a la provisió de serveis i a la seva sostenibilitat econòmica i mediambiental.

Així mateix, entre les principals propostes sobre la població ajustada, les Illes Balears també defensen que s’incorporin les diferències de preus entre les comunitats per a la provisió de serveis públics. Una qüestió que afecta de manera transversal en el cost dels serveis públics i de les infraestructures és per exemple el preu de l’habitatge i del sòl.

D’altra banda, les Balears reclamen una millora de la valoració dels sobrecosts derivats de la insularitat, l’augment del pes d’aquesta variable i una distribució més equilibrada entre els dos arxipèlags. Així, es proposa que consideri el fet arxipelàgic -no només la separació de la península sinó també els costs derivats de la doble i triple insularitat, a Menorca, Eivissa i Formentera- i que el pes de la insularitat augmenti i evolucioni com ho fa la població, ja que actualment aquesta variable no atén a criteris de majors necessitats de despesa sinó únicament geogràfics.

Cap a un debat més global sobre finançament

Finalment, el Govern trasllada novament altres consideracions sobre el posicionament de les Illes Balears de cara a encetar un procés més global de debat sobre la futura reforma del sistema de finançament i defensa que s’ha d’avançar cap a un sistema més relacionat amb la capacitat tributària de les comunitats.

Així mateix, defensa que el futur model ha de permetre a les comunitats incrementar l’autonomia fiscal –la qual no és incompatible amb evitar una competència fiscal que perjudiqui el conjunt- i assumir una major responsabilitat fiscal i tributària, sense renunciar a la solidaritat entre territoris; i que incorpori el principi d’ordinalitat, per tal de que la comunitat pugui rebre un nivell de recursos de l’ordre del mateix que aporta.

Les Balears també defensen altres aspectes, com un reequilibri vertical de recursos entre l’Estat i les comunitats, per plantejar una major aportació de recursos a les comunitats i garantir la suficiència de finançament dels serveis públics; i una condonació o compensació del deute públic generat per un augment de les necessitats de despesa superiors als recursos de les comunitats i a l’infrafinançament, provinent sobretot del model anterior aprovat l’any 2002.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per No sé que els hem fet, perque ens ignorin així, fa 4 mesos
El que jo no entenc, és que se plori tant per "la España vaciada" i que s'els dóni ajuts a ells, si els que suportam el pes demogràfics som noltros, que per mor de tenir una població tan sobre-carregada, se necessiten més serveis i també ajudar a molts dels que venen.
I en canvi només ploren i parlen d'ajudar a on ja gairebé no hi queda ningú.
Valoració:1menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente