cielo claro
  • Màx: 25°
  • Mín: 19°
21°

IEE: «S’haurien d'establir àrees d'urgent intervenció lingüística com l'illa d'Eivissa al complet»

Després d'haver llegit les propostes que la futura Llei d'Educació de les Illes Balears fa en relació a la llengua catalana a l'ensenyament, l'Institut d'Estudis Eivissencs (IEE) creu que aquesta llei es limita a mantenir el que ja disposa el Decret de Mínims de 1997: com a mínim la meitat de l'ensenyament s'ha de fer en llengua catalana.

De l'altra meitat, cada consell escolar decidirà quina distribució de llengües es fa. «Amb la nova Llei, no queda clar que, amb desenvolupaments posteriors, no es pogués decidir posar un topall màxim d'ensenyament en català, cosa que ara no existeix i que, per tant, podria suposar un retrocés en relació a la situació actual», ha explicat l'IEE.

Per a l'Institut, en una situació d'emergència lingüística com la que vivim a les illes Balears i, molt especialment, a l'illa d'Eivissa, resulta del tot impossible que qualsevol estudiant, en acabar l'Educació Secundària Obligatòria, tengui el nivell adequat de llengua catalana. «L'Educació supleix els dèficits de la societat, i això només ho pot fer si la presència del català hi és clarament afavorida. Amb un 50% d'ensenyament en català no es poden assolir les competències necessàries en llengua catalana, ni pot haver-hi igualtat de fluïdesa i de competència en les dues llengües oficials de la nostra comunitat autònoma. Sempre hem considerat que s'ha de plantejar la immersió lingüística, que ha demostrat, en molts indrets del món on s'ha aplicat, ser el projecte educatiu més eficaç per fer ciutadans i ciutadanes competents en les dues llengües», han remarcat.

A l'article 133 es posa la vehicularitat de català i de castellà al mateix nivell, cosa que consideren «del tot innecessària tenint en compte que, fins ara, el fet que el 50% es vehiculàs en català era un mínim i no l'objectiu final al qual calia arribar. Entenem que el fet de posar les dues llengües com a vehiculars entra en contradicció amb el fet que el mateix projecte de llei estableixi que la llengua catalana ha de 'vertebrar' el nostre sistema educatiu».

«Enlloc no es defineix què significa 'vertebrar' el sistema educatiu. ¿Vol dir que el català serà la llengua primordial/normal/habitual/general en totes les activitats d'aquest sistema? O quin significat precís se li vol donar? Entenem que es tracta d'un terme excessivament ambigu, especialment a l'hora de fornir directrius a les directives dels centres educatius perquè facin els respectius Projectes Lingüístics de Centre. Com es pot 'vertebrar' el sistema educatiu en català estant al mateix nivell que l'altra llengua oficial en tant que llengua vehicular de l'Educació a les Illes Balears?», es demana l'Institut d'Estudis Eivissencs.

Actualment sabem que, si bé el mínim d'educació en català, a cada centre, ha de ser un 50%, en realitat hi ha moltes escoles i instituts on aquest percentatge no es compleix i, no obstant això, no se solen prendre mesures per a solucionar-ho. «La Llei, des del nostre punt de vista, no preveu tampoc mecanismes clars en relació al seu compliment. No hi veim esmentat com es farà perquè els propòsits que hi apareixen es duguin realment a terme, ni com se'n monitoritzarà l'aplicació, ni quines conseqüències tendrà l'incompliment. Podem preveure, això sí, la pitjor conseqüència, i és el debilitament del català», han destacat.

Veuen també que a la Llei no es tenen en compte les àrees on la presència del català és més feble i on, per tant, es necessita que el sistema educatiu faci un esforç suplementari: «Entenem que s’haurien d'establir àrees d'urgent intervenció lingüística (l'illa d'Eivissa al complet, però també altres indrets a la resta de les illes). En aquestes àrees, el 50% d'ensenyament en català no constitueix en absolut garantia que els alumnes acabin dominant en igualtat de condicions les dues llengües oficials. Tenint em compte el volum de població nouvinguda que hi ha a les Balears (amb especial incidència a les Pitiüses), s'hauria de dur a terme una zonificació que permetés reforçar els plans d'acollida lingüística a les àrees territorials amb més població arribada recentment. En l'acolliment lingüístic, també hi hauria d'haver mecanismes de zonificació territorial que permetessin corregir els decalatges existents».

«En el cas d'Eivissa (i amb poca diferència a Formentera), l'escola és l'únic àmbit on es garanteix —al manco sobre el paper— que la nostra llengua és emprada, és útil, és estimada, és necessària i és compartida per una comunitat. Si l'afeblim a l'escola, l’afeblim per tot arreu. Dissortadament, la llengua del territori és la que necessita lleis que la refermin, la protegeixin i l'ajudin a créixer», remarca l'IEE.

Amb aquesta exposició de motius, l'Institut d'Estudis Eivissencs demana als responsables del redactat i de l'aprovació, que en la Llei quedi clar que:
1- S'ha de mantenir, com a mínim, el 50% de l'ensenyament en català, i que s'augmenti tant com sigui possible, sense cap limitació, especialment en aquells indrets on menys presència social hi ha de la nostra llengua. La nostra aposta és la de la immersió lingüística, que s'ha mostrat eficaç per arribar a un bon domini de les dues llengües oficials de la nostra comunitat.
2- Hi haurà un pressupost clar, adient i planificat a curt termini per establir programes eficaços d'acolliment lingüístic i disminució de ràtios per poder atendre millor l'alumnat.
3- La llengua vehicular dels centres ha de ser el català.

Des de l'institut d'Estudis Eivissencs demanen també als partits polítics que actuïn amb responsabilitat i que no facin de la nostra llengua un motiu de desavinença a les Balears. «Si el 1997 es va aconseguir un consens amb el Decret de Mínims, i el català estava més present que ara a la vida social, que ara no es facin enrere pel que a la presència del català a l'ensenyament es refereix. Estimar la nostra llengua no ha de ser qüestió de colors polítics», han conclòs.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Eivissa pels eivissencs, fa 4 mesos
Tothom vol anar a viure i a trevallar a Eivissa, perque és una illa molt guapa, és divertida, és glamurosa i els eivissencs son bona gent i molt tolerants comprensius. Però els que hi van a viure no respecten ni a la gent eivissenca, ni a la seva cultura ni a la seva llengua. I ja comencen a fer massa oi.
Valoració:11menosmas
Per Eivissa?, fa 4 mesos
Eivissa, Palma, Inca, Llucmajor, Artà, Son Servera, Alcúdia, Andratx, Calvià... el fracàs covard i escandalós del govern de Francina Armengol i companyia que durant aquests darrers sis anys no han aturat de desacreditar la llengua catalana.
Valoració:11menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente