cielo claro
  • Màx: 25°
  • Mín: 19°
21°

L'informe de la Conferència Episcopal identifica a les Balears 15 béns amb incidències en la titularitat

L'informe de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE) sobre els béns immatriculats per l'Església identifica a les Balears un total de 15 béns immobles amb algun tipus d'incidència sobre la titularitat, així com 24 més amb incidències que no es refereixen a la titularitat.

Al document, la CEE revisa la llista remesa pel Govern espanyol al Congrés dels Diputats en compliment d'una proposta no legislativa del 2017.

Cal recordar que el 1998, durant el Govern de José María Aznar, es va aprovar un Reial decret pel qual les diòcesis van inscriure als registres de la propietat diversos béns, que segons la CEE «venien sent de l'Església des de temps immemorials».

Això va concloure el 2015 amb la reforma de la Llei Hipotecària, que va suprimir facilitats excessives i va endurir els requisits de les immatriculacions, per a evitar que es perjudiquessin béns de domini públic no inscrits o es lesionessin drets d'altres titulars.

Així, a l'informe lliurat al Govern espanyol apareixen 219 béns immatriculats a les Balears, dels quals 180 corresponen al període 1998-2015 i els han verificat les diòcesis respectives. La resta de registres són els que presenten algun tipus dincidència.

Béns amb incidències sobre la titularitat

Dels 15 béns a les Balears sobre els quals consten incidències que sí que es refereixen a la titularitat, un és per pertànyer a les religioses concepcionistes franciscanes, la casa convent i església que tenen a Maó.

Uns altres 11 són béns que apareixien al llistat elaborat pel Govern espanyol però que a l'Església no li consta que siguin de la seva titularitat, ja sigui perquè falten dades o perquè el registre de la propietat no identifica bé la parcel·la.

Aquí s'hi inclouen, a Eivissa, una casa (Can Rabell) i una parcel·la, que no figuren als arxius; i a Mallorca, un habitatge a Artà, l'oratori de la Immaculada Concepció de Felanitx; un solar confrontant a un temple a Llucmajor; un solar, dos habitatges, un edifici i una església inscrits a registres de Palma; i un temple parroquial amb sagristia i edificacions annexes inscrit en un registre d'Inca.

Finalment, l'informe recull tres béns més a les Balears que varen ser de l'Església en algun moment però actualment ja no ho són -perquè varen ser donats, venuts o expropiats- però continuen apareixent al registre.

Es tracta de l'Església de San Diego a Alaior (Menorca), venut a l'Ajuntament d'Alaior; i dos immobles més vinculats a la Parròquia de la Mare de Déu dels Àngels de Pollença la inscripció de la qual va ser cancel·lada. Segons ha aclarit l'advocat del Bisbat de Mallorca, Víctor Gómez, el cas de Pollença varen ser inscripcions per «error» i es varen esmenar l'any 2016.

El director de l'oficina d'informació de la CEE, José Gabriel Vera, indica al vídeo explicatiu difós per la Conferència Episcopal que es tracta de béns que «no els pot tornar l'Església» perquè «no són seus» sinó que responen a un «problema del registre».

Incidències diferents a la titularitat

D'altra banda, un total de 20 dels béns que apareixen a l'informe a les Balears no varen ser immatriculats en el període que abasta el Reial decret de 1998 que va concloure amb la reforma de la Llei Hipotecària el 2015.

En aquest apartat figura, a Mallorca, un solar a Llucmajor -apareix com a «possible ubicació de la parròquia de S'Estanyol»- amb una escriptura notarial anterior al 1998.

A Eivissa, hi consten un edifici -'casa de l'Església'-, comprat el 1971; dos jardins immatriculats el 1929, un dels quals destinat a les religioses canoneses agustines; un local procedent d'una herència el 1949; la casa-habitació del reverend de l'església de Sant Domingo, una porció de terra i bosc (Sa Ciutada des Puigs des Masons, a Sant Joan) i el palau episcopal, immatriculats el 1929; un complex escolar adjudicat el 1990; un solar amb escriptura del 1991; i un terreny amb col·legi a Sant Antoni, amb escriptures de 1977.

A Menorca, com a adquisicions diferents del període 1998-2015 consten una casa a Ciutadella; la rectoria de la Parròquia de Fornells; la rectoria i vicaria de la Parròquia de Sant Martí; una casa destinada a rectoria a Es Migjorn; una altra rectoria a Ferreries; la casa rectoral de la Parròquia de Sant Climent; un edifici al costat de l'Església de la Concepció a Maó i la rectoria de la Parròquia de Santa Maria de Maó.

Paral·lelament, quatre béns més a les Balears que sí que estan dins del període 1998-2015 no varen ser immatriculats per certificació, sinó adquirits per altres vies -compravenda, herències, donacions, etc- i, per tant, segons la CEE no haurien d'estar inclosos a la llista elaborada pel Govern espanyol. Es tracta de dos béns a Eivissa i dos més a Mallorca.

En concret, són les dependències de San Salvador, adquirides pel Bisbat d'Eivissa i Formentera -assenyala que físicament són dins del temple-, i un temple a Sant Antoni, per compravenda -assenyala que no està declarada obra nova del temple-; i a Sineu, el Convent de la Immaculada Concepció i la Casa de les Mandaderes de la mateixa congregació, donats el 2009 i dels quals el Bisbat té només la nua propietat.

Places a Mancor de la Vall

Al marge dels béns recollits a l'informe, des del Bisbat de Mallorca han informat que mantenen converses amb l'Ajuntament de Mancor de la Vall per a regularitzar la titularitat de dues places.

L'advocat del Bisbat ha defensat la plena predisposició de la diòcesi «per arreglar qualsevol discrepància o error que s'hagi comès en el tema de les immatriculacions». Respecte als béns amb incidències que apareixen a l'informe, ha declarat que els han d'analitzar «un per un» per a saber quins són els passos a seguir i identificar correctament els registres.

En aquest sentit, Gómez ha comentat que «aniria bé» que el Govern espanyol, que va tenir accés a totes les dades dels registres de la propietat, pogués ampliar aquesta informació per a «facilitar la feina» de les diòcesis.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Això m'emprenya, fa 4 mesos
Menys mal que no desitjan els béns terrenals, perquè sinó seria farest.
El sr.Asnar va fer una gran cosa per els pobres, i perquè sempre l'església i la dreta esppañola sempre s'entenen, apart de injustícia Ñ també tenim església Ñ, la Bombi deia ? PPorque será ?
Valoració:1menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente