Les xarxes socials han deixat de ser únicament perfils personals on la gent publica fotos o escrits, o un aparador on oferir un producte. Ara, a més de notícies o tendències, hi podem trobar un nou ordre conformat per temàtiques molt variades, que aprofita aquestes plataformes tant d’arxiu com d’altaveu; hi podem trobar històries, música, llengua...

Això podria ser perquè les tendències de consum audiovisual han canviat molt els darrers temps. Arran del confinament, i durant els primers mesos de pandèmia, sorgiren diferents comptes d’Instagram que oferien un contingut diferent del que hi havia hagut fins llavors. A Mallorca en trobam més d’un! ‘Tant és ara com abans’ (@tantesaracomabans), ‘Parlars mallorquins’ (@parlars_mallorquins) o ‘Femme’ (@femme.community) en són només una mostra. Ells mateixos afirmen que «el confinament va ser el context perfecte per llançar-lo: li vaig poder dedicar temps i vaig poder consultar amb qui ho necessitava per acabar de posar, amb calma, cara i ulls al projecte», com diu Bel López, creadora de Femme.

La pandèmia no ho és tot

No vol dir que sense aquesta crisi sanitària no hagués succeït. Aquests no són els primers comptes existents, ja que abans que la Covid-19 paralitzes el món ja existia ‘Riquesa lèxica’ (@riquesalexica), ‘Paraules nostrades’ (@paraules_nostrades) o ‘Idò, sí’ (@idosi_menorca). «La pandèmia ha incentivat una cosa que ja anava a passar», especifica Arnau Sanz, director de l’Agència de màrqueting i comunicació digital Imagina; aquesta, per exemple, ha estat l’encarregada de dissenyar la primera campanya comunicativa de la Generalitat de Catalunya a l’aplicació de cites ‘Tinder’, amb l’objectiu d’animar els joves d’entre 20 i 40 anys a vacunar-se. Una mostra més del canvi d’estratègia per tal d’arribar al nou públic.

Els anomenats «creadors de contingut» són els nous «influencers». Fins ara, fora comptar els perfils personals, les xarxes destacaven per ser un lloc on cercar i seguir personatges més bé públics; els quals, en general, surten d’antigues plataformes on ja penjaven un material més elaborat: seguien les tendències i les explicaven, entretenien i, fins i tot, promocionaven marques. La seva dedicació a les xarxes, publicar periòdicament, i la cura per diferenciar-se dels perfils personals, havia acabat fent que alguns d’aquests creadors trobessin en la xarxa un lloc de feina. O, si més no, amb caràcter d’altaveu, un espai perfecte per donar a conèixer el seu treball: música, poesia, il·lustracions, fotografia…

Actualment

Però això no s’ha aturat aquí. Han seguit apareixent moltes altres propostes i altes formats. Els podcasts han eclipsat el contingut que consumeix principalment la gent, i els mallorquins no han quedat enrere. Entre finals del 2020 i principis del 2021, diferents joves han presentat els seus projectes: ‘Tabac i sobrassada’ (@tabacisobrassada), un podcast d’humor, centrat en els «esmorzars de forquilla», ‘Ses xafarderes’ (@ses_xafarderes), un podcast sobre feminisme que va començar com a secció de ‘El crepuscle encén estels’ d’Ona Mediterrània, ‘Polo de llet’ (@polodellet_ona), el programa de la «generació millenial» de la mateixa emissora, o ‘Cas Horrach’ (@cas.horrach), emès a YouTube, on entrevisten joves de Mallorca i parlen de «l’actualitat mallorquina» en clau d'humor.

Aquest contingut audiovisual ha anat creixent, evolucionant i professionalitzant-se; cada vegada és més complet i de major qualitat. Segons explicava fa poc Carme Contestí, creadora del compte Eating Arts (@eating.arts), centrat en la divulgació d’art i cuina, «la plataforma ara està canviant tant que ens hem d’adaptar»; les tendències, com deia al principi, canvien, «ara és tot molt visual i molt ràpid», que concretava Contestí. Idea que segueix la mateixa tendència de la campanya de Salut a ‘Tinder’.

Fer pinya, dins i fora de les Balears

Un fet que ho demostra és la creació de la plataforma ‘Xarxa illenca’, una iniciativa que pretén ser un punt de trobada per als creadors de contingut audiovisual a les Balears. Aquesta aglutina la majoria d’aquests creadors que he anomenat. Un símil al conegut ‘Canal Malaia’, principalment centrat amb els creadors del Principat, i que ha servit d’altaveu a tots els seus treballs, per tal de crear una comunitat que es recolza i es promociona, i posar-se en valor dins el món de la comunicació. Fet que ha possibilitat que, actualment, molts d’ells hagin començat a col·laborar o a treballar amb altres mitjans més convencionals.

També, existeix 'Valençubers', una plataforma nascuda l'octubre del 2018 al País Valencià amb l'objectiu de crear «un espai de difusió propi i actualitzat» que dona «veu al gran ventall de propostes que fan els valençubers i, també, que fomente la creació de nous canals», expliquen ells mateixos a la seva pàgina web.

Totes aquestes propostes, encapçalades per joves i amb la nostra llengua com a element característic principal, ajuden a seguir rejovenint el món audiovisual i a adaptar-se, com dèiem, als canvis de les plataformes i el consum.