algo de nubes
  • Màx: 11°
  • Mín:

Descobreixen que la coexistència lingüística és possible en societats multilingües quan es facilita l'aprenentatge de la llengua en perill

Investigadors de l'IFISC (UIB-CSIC) han descobert que la coexistència lingüística és possible en societats multilingües quan es facilita l'aprenentatge de la llengua en perill i quan els bilingües mostren preferència per fer-la servir.

El multilingüisme és un fenomen omnipresent a tot el món, amb devers 6.000 llengües parlades a 200 nacions. En gairebé tots els països, la presència de més d'una llengua dona lloc de manera natural a comunitats de parla, de grandària diferent, que estan constituïdes per individus que fan servir dues o més llengües habitualment. Això s’esdevé independentment de l'estatus oficial i de la prevalença educativa d'aquestes llengües. Per això, entendre quins mecanismes menen a l'extinció de les llengües i quins poden permetre la coexistència és clau per preservar la diversitat cultural.

Amb aquest objectiu, investigadors de l’IFISC (UIB-CSIC) recopilaren publicacions geolocalitzades a Twitter, de 16 països, entre els anys 2015 i 2019, amb l'objectiu d'explorar els patrons espacials de la coexistència lingüística en les societats multilingües. Això els va permetre determinar l'abast de la segregació espacial, definida com la diferència en la distribució dels parlants d'un grup lingüístic en comparació amb la població total. Els investigadors observaren països o regions amb una segregació de comunitats monolingües elevada, com ara Suïssa, mentre que d’altres, com Catalunya, són un exemple paradigmàtic del comportament contrari, caracteritzat per una mescla entre grups elevada.

El treball també destaca el fet que en determinades societats bilingües els parlants monolingües d'una determinada llengua estan pràcticament extingits, com és el cas de Catalunya, el Quebec o el País Basc. En aquestes situacions, els bilingües actuen com a reserva lingüística de la llengua en perill, mantenint-la viva durant llargs períodes de temps. El model matemàtic proposat té en compte la inclinació cultural dels bilingües per una de les dues llengües. Aquesta preferència pot actuar com un mecanisme de defensa de la llengua en perill d'extinció, ja que el seu ús per part dels parlants bilingües pot bastar per salvar-la, malgrat un possible menor prestigi social d'aquesta llengua. Els investigadors consideren que aquest nou paràmetre de preferència és fonamental per determinar si les llengües poden coexistir o no.

En general, aquestes conclusions expliquen el paper de les comunitats de parla heterogènies en les societats multilingües i poden ajudar a perfilar els objectius de les polítiques de planificació lingüística en països on els canvis accelerats amenacen la diversitat cultural.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Escardapenyes, fa 9 dies

Sí però no, aquest informe, a Madriz el penjaran al excusat, i veig bones reflexions, però seguiré pensant que si Catalunya no consegueix la independència, ni aquí ni al País Valencià tenim força per conseguir-ho, és la realitat.
Per tant ens hem d'unir més els catalanoparlants , fer pinya com diven els castellers, per anar "pujant".
República Catalana, ahir avui i demà sempre en català, lo demés..........

Valoració:8menosmas
Per Joan Miró Font, fa 9 dies

No són 200 nacions, en tot cas seran 200 estats o, si voleu, 200 estats-nació

Valoració:7menosmas
Per tip, fa 10 dies

L'estudi pren una mostra dins un petit marge de quatre anys (no quaranta ni quatre-cents) per determinar patrons espacials. Però aquí la qüestió és el patró temporal: evolució del nombre de parlants al llarg del temps. Fa anys que la sociolingüística explica que a llarg termini, les situacions de coexistència són inestables. Aquest estudi aporta dades en contra? Sembla que no. (On és l'enllaç?)



Més problemes metodològics: a Twitter no hi ha comunicació directa entre dues persones. En el cara a cara, la interacció entre dos parlants és molt polaritzada cap al castellà en tres de les quatre combinacions possibles (català-català, català-castellà, castellà-català, castellà-castellà). És a dir, tendim a parlar català només si els dos parlants ho preferim, mentre que si les preferències són diferents la majoria de converses convergeixen al castellà. No en parlem ja quan la conversa inclou més de dues persones.



Perquè la llengua territorial tengui el predomini necessari, fa falta una majoria de parlants propis combinats amb una preferència molt forta i ferma, que mantengui l'ús del català sempre, amb independència de la llengua de l'interlocutor.



Ja que hi som, és segur que hi haurà qualque comentari que dirà que cal la independència per garantir la supervivència del català. Sí, d'acord, però tampoc no podem esperar a la independència per començar a practicar les actituds personals que són imprescindibles per a la bona salut de la llengua. Per ventura faríem tard.

Valoració:11menosmas
Per No crec que ho entenguin, fa 10 dies

Clar que si! I com més llengues se parlen, més facilitat se té per aprendre-ne de noves.
Però si anam a aquests pancastellanistes radicals que se pensen que parlar una llengua que no és la castellana és un delicte d'alta traició i els volem fer entendre totes aquestes avantatges comprovades, no ens escoltaran perque no els interessa.
Per cert que llegint uns quants comentaris als diaris fets per aquesta genteta, pareix que ara se diuen bilingües a ells, que només parlen en Castellà, perque si llavors diuen catalufos i nazis més un enfiloi d'insults, se veu que aquests darrers som tots noltros. I ho coment, perque ara hem descobert que ni tan sols molts de imposadors del Castellà saben que significa ser bilingüe.
És horrorós!

Valoració:4menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente