cielo claro
  • Màx: 33°
  • Mín: 24°
24°

L’STEI Intersindical dona suport a l’escola catalana i al seu model d’immersió lingüística

La Federació d’Organitzacions per la Llengua i els Enllaçats, entitats de les quals forma part l’STEI, assistiran a la manifestació de dia 18 a Barcelona

192219

L’STEI Intersindical dona suport a la comunitat educativa del CEIP Turó del Drac de Canet de Mar i denuncia que la sentència del TSJC és «un nou intent d’agressió al model d’escola catalana i al seu enfocament pedagògic» i afegeix que l’escola catalana «rep aquests atacs del poder judicial des de fa vint anys perquè saben que van en contra d’un model de país inclusiu i de vertebració d’una societat cada vegada més diversa».

El sindicat considera intolerable la intrusió dels tribunals per a regular el model i la política educativa del país; un model que compta amb el suport de més del 80% de la societat del Principat. «La defensa de l’escola catalana no és només una qüestió dels docents o del Departament d’Educació, és una eina de cohesió social i, per tant, cal seguir lluitant perquè aquest model es mantengui i, d'acord amb els darrers estudis, millori», expliquen.

L’STEI Intersindical alerta «contra el fet que sentències com la del TSJC abonen arguments falsos i perillosos d’instrumentalització política de l’educació i de la llengua, i són un atac clar a la convivència» i recorden que «a les Illes Balears també fa anys que es pateix l’assetjament d’aquells partits polítics i entitats que van en contra de la normalització lingüística del català i del seu ús en tots els àmbits».

«Tota agressió contra el català en qualsevol indret del domini lingüístic ha d’obtenir una resposta des de la unitat i la fermesa», afirma el sindicat i per aquest motiu, l’STEI Intersindical se suma a la manifestació de dia 18 i reclama als responsables polítics que «blindin el model d’immersió lingüística en català, perquè resti al marge de les ingerències contínues dels tribunals; i a l’Estat perquè respecti d’una vegada les llengües pròpies de tots els territoris».

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 3
Siguiente
Per transcriptor ||*||, fa mes de 2 anys

«Això de què els naturals de Mallorca se deien a si mateixos i se comptaven com a catalans és ben positiu, i ho he vist mil vegades comprovat». Estanislau Aguiló (1907)
http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699

Valoració:0menosmas
Per transcriptor ||*||, fa mes de 2 anys

«Alcover, un altre gran català de Mallorca, (…) ha afirmat altra vegada la unitat de Catalunya en declarar, entremig dels aplaudiments dels congressistes, que quan es parla de catalans s’ha d’entendre que es parla de tots els homes de llengua catalana». Enric Prat de la Riba (1906)
http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699

Valoració:0menosmas
Per transcriptor ||*||, fa mes de 2 anys

«Acceptau de bon grat nostre present i sapigau que los fills de les Illes tenim per molt de ser catalans! Volem bé a les lletres catalanes, perquè som catalans». Josep Lluís Pons i Gallarza (1873).
http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699

Valoració:0menosmas
Per Biel, fa mes de 2 anys

"1923: La nostra parla
La nostra parla era una societat presidida pel maonès Joan Mir i Mir, el qual havia escrit el 1917: "Per part meva, crec necessari dir-vos en primer lloc que estic del tot conforme que la nostra parla no és més que una petita variació de la llengua catalana, i em pens que tots arribarem a comprendre que som catalans,[...].
Catalans som i en bon català acabaran per escriure tots aquells que vulguin fer-ho així com toca". El desafiament no seria fàcil i sorgirien polèmiques per part d'aquells que defensaven el castellà. Però Joan Mir i Mir tenia les coses ben clares."



(Miquel Ferrà i Martorell, dBalears, 8-2-2012)



Joan Mir i Mir tenia el mateix sentiment nacional que Ramon Llull, Anselm Turmeda, Vicenç Ferrer, Ferran Valentí, Jaume Cadell, Calixt III, Marià Aguiló, Felip Curtoys i Valls, Josep Lluís Pons i Gallarza, Jeroni Rosselló, Josep Tarongí, Benvingut Oliver i Esteller, Josep Miquel Guàrdia, Ramon Picó i Campamar, Lluís Martí, Antoni Vicens Santandreu, Joan Torrandell, Nicolau Primitiu Gómez Serrano, Estanislau Aguiló, Miquel Duran, Miquel Costa i Llobera, Joan Estelrich, Eduard Martínez Ferrando, Antoni Maria Alcover, Pere Oliver i Domenge, Llorenç Riber, Miquel Ferrà, Antoni Salvà, Joan Pons i Marquès, Isidor Macabich, Francesc de B. Moll, Marià Villangómez, Gabriel Alomar, Alexandre Jaume, Francesc de S. Aguiló, Pere Ballester, Tudurí Garcia, Joan Timoner i Petrus "Menorquit", Víctor Major, Emili Gómez Nadal, Carles Salvador, Pere Capellà, Joan Fuster, Llorenç Planes, Gregori Mir, Blai Bonet, Josep Maria Llompart, Nadal Batle, Miquel Bauçà, Baltasar Porcel, Josep Guia, Joan Guasp, Miquel Barceló, Bartomeu Mestre i Sureda "Balutxo", Biel Majoral, Gonçal Castelló, Gabriel Bibiloni, Bernat Joan, Pau Cateura, Antoni Mas i Forners, Joan Lladonet, Jordi Caldentey, Maria Antònia Font, Jaume Sastre, etc.

Valoració:0menosmas
Per transcriptor ||*||, fa mes de 2 anys

"Cal situar-nos en el calendari a l’entorn previ al llibre de Benvingut Oliver. Com a primer punt clau de referència, cal relatar que la primera meitat del segle XIX, La Renaixença va activar la represa de la llengua i de la cultura catalana i, amb elles, l’assumpció de pertinença a la nació catalana. Cal tenir en compte que el gentilici catalans, habitual als regnes de Mallorca i de València durant els segles XIII, XIV i XV (...) i, amb menys mesura el XVI i XVII, s’havia vist gairebé arraconat el s. XVIII fora del Principat a partir dels Decrets de Nova Planta. Un segle després, sobretot a partir de La Renaixença (1833), la catalanitat reviu i el gentilici es recobra i s’usa amb gran normalitat i naturalitat al llarg de la segona meitat del segle XIX a les Illes Balears i Pitiüses."
http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699

Valoració:0menosmas
Per transcriptor ||*||, fa mes de 2 anys

"[...]Tot el món conegut
volia confegir,
me deien Ramon Llull,
català mallorquí.



[...]



Vaig pastar la llengua amb la meva Art,
vaig fer que la ciència parlàs català.



[...]



Abans, per un càrrec, era condició
de ser català i no d'altra nació.[...]"




(Guillem d’Efak, 1980)

Valoració:0menosmas
Per transcriptor ||*||, fa mes de 2 anys

Del blog "Etziba Balutxo..." de Bartomeu Mestre i Sureda



"[...]Jo mateix, nascut a Felanitx, sóc català. Tan català com Pere Oliver i Domenge, com Nadal Batle, com Miquel Bauçà o com Miquel Barceló. Ho som, talment l'algaidí Pere Capellà, en Mingo Revulgo, quan l'any 1935 escrivia: “Jo sóc mallorquí i és la meva glòria/ esser català per la meva història!”. Sóc català, perquè faig part de l'àmbit lingüístic, cultural i geogràfic que abasta la nació catalana[...]"
http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699

Valoració:0menosmas
Per transcriptor ||*||, fa mes de 2 anys

"Catalunya és, en quantitat i en temps, el nom més usat històricament per referir-se al conjunt de la nació. Només s'amaga o dissimula, amb espires intermitents de recobrament, en els moments de major persecució arran de les victòries militars de Felip V o de Franco i els períodes immediats subsegüents. Han estat la por i la repressió les causes que han arraconat l'ús públic del nom. Just per això, com a reparació, mereix ser recuperat i reivindicat. La documentació trobada, amb evidències clares de censura i amb proves fefaents que molts d'historiadors ho han amagat deliberadament, certifica l'ús volgut i acceptat del gentilici catalans als antics regnes de València i de Mallorca". Bartomeu Mestre i Sureda "Balutxo" (2014)
http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699

Valoració:0menosmas
Per arg, fa mes de 2 anys

1289: A la dedicatòria que fa Ramon Llull en un manuscrit seu que va lliurar al Dux de Venècia, Pietro Gradenigo, es pot llegir:



"Ego, magister Raymundus Lul, cathalanus"




("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)




1309: Fragment de l'aprovació de la Doctrina lul·liana:



"ad requisitionem Magistri Raymundo Lull Chatalani de Majoricis"



("Nueva Historia de la Isla de Mallorca y de otras Islas a ella adyacentes" de Joan Binimelis, Mallorca 1593. Traduïda de l'original català al castellà per Guillem Terrassa i impresa a la impremta Tous de Palma l'any 1927 per al diari "La Última Hora". Tom V, capítol I, pàg. 10)




1365: Els diputats mallorquins escriuen al Cerimoniós: "Com los mallorquins e poblats en aquella illa sien catalans naturals, e aquell regne sia part de Catalunya...",



http://argumentari.blogspot.com.es/2009/02/referencies-sobre-la-llengua.html




1390: "Els jurats del regne de Mallorca ordenaven que 'si alcun català robava gra de dia, lo fossen tallades les orelles; si el lladre era un catiu o cativa' se li augmentava el càstig. Si el robatori era durant la nit se'l condemnaria a la forca, 'per qualsevol persona axí catalana, com catiu o cativa'. Això demostra que el gentilici 'català' es feia servir per a referir-se als repobladors cristians lliures, o als seus descendents, i per a diferenciar-los, dins la societat mallorquina, dels esclaus."



("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)



1418: Anselm Turmeda es presenta ell mateix de la manera següent: "aquell fill d'Adam que està assegut sota aquest arbre és de nació catalana i nat a la ciutat de Mallorques i té per nom Anselm Turmeda".



("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)

Valoració:0menosmas
Per De Salses a Guardamar, fa mes de 2 anys

"La proposta de Guia recull, així mateix, una llarga tradició d'ús ample del significant Catalunya. Com a exemple paradigmàtic, el mallorquí Gabriel Alomar es referia a 'tota la Catalunya' com a agrupació de la Catalunya continental i la Catalunya insular, tal com recull Gregori Mir en el llibre 'Sobre nacionalisme i nacionalistes a Mallorca'."
(Viquipèdia, article "Digueu-li Catalunya")



Aquí teniu la proposta de Josep Guia:
https://www.academia.edu/2486699/%C3%89s_molt_senzill_digueu_li_Catalunya

Valoració:0menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 3
Siguiente