nubes dispersas
  • Màx: 21°
  • Mín: 17°
20°

Un estudi de la UIB evidencia l’escàs coneixement que els alumnes de Primària mallorquins tenen sobre les altres illes

192209

El coneixement geogràfic que els alumnes de sisè de primària de Mallorca tenen sobre les Illes Balears evidencia mancances importants que estan relacionades amb l’escassa atenció que els llibres de text posen a mostrar la realitat geogràfica de l’arxipèlag. De la mateixa manera, l’alfabetització geogràfica dels estudiants universitaris del graus d’Educació Primària també té greus limitacions. Així ho constaten dos estudis publicats recentment per investigadors del Grup de Recerca en Educació i Geografia de la Percepció de la Universitat de les Illes Balears.

Els alumnes de primària saben les grans poblacions, però no les de les altres illes

Per una banda, els investigadors de la UIB han publicat un estudi a la revista Educational Studies en el qual «es compara la cartografia regional que ofereixen els llibres de text usats a Primària a les Illes Balears amb els coneixement que tenen els alumnes de la seva pròpia regió al final d’aquesta etapa educativa». L’estudi posa de manifest el desconeixement que els alumnes de sisè de primària de Mallorca tenen de la realitat insular i el relaciona amb «l’escassa atenció que la cartografia inclosa als llibres de text posen a mostrar la realitat geogràfica de l’entorn més proper als alumnes, tal com exigeix el currículum acadèmic».

A partir de l’anàlisi de mapes elaborats per 285 alumnes de sisè de Primària de dotze escoles públiques i concertades de Mallorca, als quals els havien demanat que elaborassin un mapa de les Illes Balears de memòria i sense cap ajut. Els investigadors varen fer una anàlisi quantitativa i qualitativa dels topònims proporcionats pels alumnes, així com una classificació estadística de les relacions entre els topònims proporcionats i la localització de cada escola.

Els resultats assolits pels investigadors mostren l’escassa importància que la geografia insular té en el procés d’ensenyament i aprenentatge en ciències socials durant l’Educació Primària. Una mostra d’això és que, de mitjana, els alumnes varen incloure menys de 15 topònims als mapes. En total, es varen recollir 232 topònims. La major part dels llocs citats pels alumnes eren poblacions i nuclis turístics (54,3 %), molt per davant d’altres ubicacions, com ara muntanyes (5,6 %), illes (4,74 %) o hidrografia superficial (3,5 %). De manera general, els espais més repetits varen ser les cinc grans illes de l’arxipèlag (Mallorca, Menorca, Eivissa, Formentera i Cabrera) i localitzacions de Mallorca, com la serra de Tramuntana i el puig Major, la serra de Llevant i Palma. Les referències costaneres es limitaven majoritàriament a les badies de Palma i d’Alcúdia. Les poblacions més citades foren Palma, Inca i Manacor.

Un aspecte que sobresurt és l’escàs coneixement que els alumnes mallorquins demostraren sobre les altres illes. Més enllà del nom de cada illa, només Maó, el Toro i Ciutadella apareixen esmentats per a l’illa de Menorca.

Els llibres de text no representen bé l’entorn més proper

Els investigadors de la UIB relacionen les mancances de coneixement mostrades pels alumnes amb les limitacions dels llibres de text que fan servir. En aquest sentit, els investigadors de la UIB han analitzat els mapes dels llibres de text per a cada curs de primària de tres editorials. Els investigadors assenyalen que la presència de mapes és escassa en els llibres corresponents als dos primers cursos; s’incrementa progressivament en les corresponents al tercer, quart i cinquè curs, i torna a decaure al darrer curs d’aquesta etapa educativa.

Els mapes de gran escala (que representen els carrers de les ciutats i pobles) són pràcticament insignificants en els llibres corresponents als dos primers cursos de Primària, que coincideixen amb la fase egocèntrica del desenvolupament dels infants. En el tercer any, apareixen de cop els mapes regionals i nacionals, deixant de banda la idea que el coneixement geogràfic s’hauria d’organitzar des del més proper fins al més llunyà i des la gran escala a la petita escala. En contrast, els investigadors observen un clar desequilibri entre els mapes de les Illes Balears i els de magnituds més grans, com ara Europa i la península Ibèrica. Existeix, per tant, una contradicció clara entre el currículum acadèmic que regeix l’educació en ciències socials a les Illes Balears i la seva representació en els llibres de text analitzats. Aquest fet entra en conflicte amb la demanda d’experiències viscudes i del context social en què té lloc el procés d’ensenyament i aprenentatge, un principi que guia la filosofia del sistema espanyol d’educació obligatòria.

La presència de mapes de les Illes Balears, o d’una part de l’arxipèlag, és escassa entre els llibres de text analitzats (entre un 6 i un 11 %) i queda molt enfora dels mapes que representen la geografia peninsular (entre un 40 i un 48 %). Fins i tot el mapa del món (entre un 9 i un 18 %) és més present que els mapes locals i regionals. A més, els mapes de gran escala (que representen els carrers de les poblacions) també són insuficients, tot i la gran importància que tenen per ensenyar els aspectes més elementals del coneixement geogràfic, com ara l’orientació, l’escala, la perspectiva, els símbols i llegendes.

Segons els investigadors, l’estudi evidencia que el coneixement acadèmic (els coneixements estàndards sobre els llocs més comuns de la geografia insular apresos a escola) i el coneixement etnocèntric (que comprèn els espais coneguts per l’experiència vital dels infants) no van de la mà, de manera que no hi ha aprenentatge significatiu, que és la columna vertebral de la filosofia educativa a l’Estat espanyol. Falten, doncs, activitats fora de classe (sortides i treball de camp) que ajudin els infants a entendre els processos i els fenòmens relacionats amb la geografia insular.

Els futurs mestres coneixen les autonomies, però no les províncies

En un segon estudi, publicat en la revista científica Journal of Geography in Higher Education, els investigadors de la UIB han analitzat una mostra de 629 mapes elaborats per alumnes universitaris del grau d’Educació Primària de quatre universitats espanyoles de diferents comunitats autònomes. L’objectiu d’aquest estudi era avaluar el seu coneixement sobre l’estructura politicoadministrativa d’Espanya (comunitats autònomes i províncies). Aquest contingut s’inclou en assignatures vàries dels estudis preuniversitaris i pot ser considerat un coneixement mínim per a qualsevol ciutadà, especialment per als futurs mestres.

L’estudi mostra que el coneixement geogràfic d’aquests estudiants universitaris és desigual. Pel que fa a les comunitats autònomes, més de la meitat dels futurs mestres varen saber situar correctament totes les autonomies, amb l’excepció de Navarra i les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla. La gran majoria de les comunitats apareixia en el 70 per cent dels mapes amb les denominacions, localitzacions i representacions correctes. En el cas de Madrid, el percentatge arribava al 90 per cent de casos.

En canvi, pel que fa a les províncies, el grau de coneixement cau fins al 30 per cent i fa evident que els futurs mestres mostren importants mancances a l’hora de dibuixar el mapa provincial en comparació amb el coneixement acceptable que tenen sobre el mapa autonòmic. Els investigadors ho atribueixen no només al fet que el mapa provincial sigui més complex, sinó també a la importància de l’estat de les autonomies i la manera com el sistema educatiu ha reforçat aquest contingut en comparació amb altres nivells de l’estructura estatal.

Els investigadors han detectat diferències significatives segons l’origen dels estudiants. Així, els mapes autonòmics elaborats pels estudiants de les Illes Balears foren els que representaren més bé la comunitat. En canvi, els mapes elaborats per estudiants d’universitats peninsulars varen representar millor les comunitats limítrofes que no pas la pròpia autonomia. Pel que fa al mapa provincial, els alumnes de les Illes Balears varen mostrar un coneixement i representació molt inferior al dels alumnes dels campus ubicats a la Península, que mostren un coneixement semblant. Els investigadors apunten que una causa d’aquest fenomen podria ser el caràcter insular, i la manca de connexió espacial i de connectivitat amb l’entorn peninsular. En el cas de la resta d’universitaris, la distància és un factor clau, de manera que els nivells d’èxit s’incrementen a mesura que les províncies són més properes al lloc de residència de l’estudiant. De manera general, les províncies que menys apareixen esmentades són les corresponents a les comunitats autònomes de les Illes Canàries i del País Basc.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per idò sí, fa 9 mesos

Altament vergonyós per als responsables de l'educació.

Valoració:0menosmas
Per Endavant, fa 10 mesos

Just en geografia? Des del protagonisme de 'aprendre a aprendre' i altres begenades pedagògiques estam ben arreglats.
El canvi de Ministeri D, Instrucció Pública per Educació i l entronització del pedagogisme no hi ha res a fer.

Valoració:0menosmas
Per Troca, fa 10 mesos

Els coneixements, no sols en geografia, són a poc a poc desterrats dels plans educatius. Es tracta que la població cada cop sigui menys il·lustrada, amb menys coneixements i amb dificultats per resoldre uns simples mots encreuats o un Trivial infantil, així la massa popular és més fàcil de manipular i si li diuen per televisió que a Formentera parlen formenterenc s'ho cregui i no ho posi en dubte, tot i que no en tengui ni idea..

Valoració:7menosmas
Per joanet, fa 10 mesos

Ni les altres illes i d'aquesta. Molts no sabem què és la Balanguera, ni de qui és.

Valoració:7menosmas
Per Idò, fa 10 mesos

I tres quarts dels mateix pel que fa a història. No és cap novetatja que no tenen cap assignatura dedicada a sa nostra terra.

Valoració:9menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente