El Consell de Govern de la Universitat de les Illes Balears, reunit aquest dijous, en sessió ordinària, ha nomenat doctor honoris causa Agustí Villaronga. La proposta partia del Consell de Direcció de la UIB, que l’havia aprovada a l’octubre.

La Universitat de les Illes Balears pot distingir amb el títol de doctor honoris causa aquelles persones que estimi mereixedores d'aquesta distinció per la seva rellevància en el camp de la investigació o de la docència, o pels seus destacats coneixements i mèrits en el terreny científic, tecnològic, cultural o humanístic que tinguin repercussió directa o indirecta en les seves activitats docents i d'investigació, o en la cultura de les Illes Balears.

El títol de doctor honoris causa suposa el reconeixement més preuat, per la Universitat de les Illes Balears, dels mèrits extraordinaris concurrents en el guardonat. D'aquí deriva que aquest títol s'hagi de sotmetre a criteris de racionalitat màxima, de manera que es pugui ponderar i valorar en cada cas la decisió, per evitar qualsevol tipus de precipitació que pugui produir menyscapte del prestigi i de la imatge social que se'n tingui. És evident, doncs, que la concessió del doctorat honoris causa ha de respondre a mèrits molt qualificats, cosa que imposa un rigor selectiu en la determinació de la classe de mèrits que es pretén premiar i de les persones a qui es vol recompensar.

Trajectòria d’Agustí Villaronga

Agustí Villaronga va néixer a Palma l’any 1953. Va estudiar Història a Barcelona. Els seus primers treballs foren en la direcció artística, realització de decorats i vídeos de moda, i s’inicià al cinema amb els curtmetratges Anta Dona (1976), Laberint (curtmetratge)(1986) i Al Mayurka (1980).

El 1987 va dirigir el seu primer llargmetratge, Tras el cristal, seleccionada al Festival de Berlín. Va rebre el premi de la crítica de Mallorca, el Premi Onda i el gran premi del Festival de Cinema de Barcelona. Dos anys després, amb El niño de la luna, va sorprendre el públic i la crítica al festival de Cannes de 1989. Guanyà el Premi Goya al millor guió original i fou nominada als premis de millor director i millor pel·lícula.

El 1992 abandonà la ficció amb el documental Al-Andalus: les arts islàmiques a Espanya, produït per Sogetel i el MoMA de Nova York, i el 1995 adaptà la novel·la de Georges Simenon El pasajero clandestino. Dos anys després, va dirigir 9.99 (1997), coprotagonitzada per María Barranco i Telere Páverz, a mitjan camí entre el cinema negre i el fantàstic. Va ser presentat a diversos festivals, entre d’altres, als de Montreal, Toronto, Roma, Sitges, l'Havana i al Fantafestival, on va guanyar diversos guardons, a més del Premi Méliès de plata a la millor pel·lícula fantàstica europea.

El seu treball següent, El mar (2000), va ser una obra important en la seva trajectòria. Adaptació de la novel·la de l’escriptor Blai Bonet, va realitzar el guió amb la col·laboració del també director Antoni Aloy i de l’escriptor Biel Mesquida. El Mar va ser nominada a l'Os d'Or al Festival de Cinema de Berlín. Aquesta nominació li va suposar el reconeixement internacional, conjuntament molts altres premis i nominacions rebuts arreu del món, com el Premi Manfred Salzgeber a la innovació.

Fou guardonat amb el Premi Nacional de Cinema de Catalunya el 2001. L’any següent realitzà el fals documental Aro Tolbukhin, dins la ment de l’assassí, on Villaronga juga amb les possibilitats del llenguatge fílmic combinant estils, gèneres i formats. Va ser guardonat amb el Premi Ariel com a millor guió original i nominada a la millor pel·lícula i direcció.

El 2010 estrenà Pa negre, adaptació de la novel·la del mateix títol de l’escriptor Emili Teixidor, una història centrada en la infància i adolescència d'un noi durant els foscos anys 40. Nora Navas guanyà la Concha de Plata a la millor actriu al Festival de Cinema de Sant Sebastià i 9 Premis Goya (entre els quals, el de millor direcció) d'un total de 14 nominacions. Pa negre va ser seleccionada per competir per l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa.

El 22 de juliol de 2011 va ser premiat amb el Premio Nacional de Cinematografía. L’any següent va ser un any de guardons per a la seva trajectòriam com el premi honorífic del Festival Internacional de Cinema i Arts Escèniques Gai-Lesbo i Trans de Bilbao (Zinegoak), el premi Jordi Dauder de la Mostra de Cinema Llatinoamericà de Catalunya, i un homenatge de l’Spanish Cinema Now a Nova York..

Després de la biografia d’Eva Perón per a la televisió, Carta a Eva (2012), o el documental El testament de Rosa (2015), homenatge a l’actriu Rosa Novell, va dirigir Incerta glòria, film basat en la novel·la de Joan Sales, guardonada amb 8 premis a la X edició dels premis de cinema Gaudí.

La seva darrera producció, El ventre del Mar (2021), ha estat guardonada amb sis premis al Festival de Cine de Màlaga, entre els quals la Biznaga d’Or a la millor pel·lícula, així com a millor director i millor guió.

Villaronga també ha treballat al teatre. Ha dut a l’escena obres de Colm Tóibín, com El testament de Maria (2014), i Clitemnestra (2021), basada en l’obra La casa dels noms, d’aquest autor.

Filmografia

• 1976: Anta mujer, curtmetratge
• 1979: Laberint, curtmetratge
• 1979: Al Mayurka, curtmetratge
• 1985: Tras el cristal
• 1989: El niño de la luna
• 1989: La mort i la primavera, basat en el llibre de Mercè Rodoreda
• 1991: Al Andalus, documental
• 1995: El passatger clandestí, telefilm
• 1997: 99.9
• 2000: El mar
• 2002: Aro Tolbukhin, dins la ment de l’assassí
• 2005: L’habitant incert (actor)
• 2007: Després de la pluja, telefilm
• 2010: Pa negre
• 2012: Carta a Eva, minisèrie
• 2015: El rey de la Habana
• 2015: El testament de la Rosa, documental
• 2017: Incerta glòria, basat en la novel·la de Joan Sales
• 2019: Nacido rey
• 2021: El ventre del mar

Direcció teatral

• El testament de Maria
• Clitemnestra

Al llarg de la seva trajectòria, Agustí Villaronga ha anat desenvolupant una línia de treball molt personal, que podem situar en el que es denomina cinema d’autor, és a dir, el cinema en què el director decideix, controla i és el responsable final de tots els aspectes de la creació cinematogràfica, des del guió, la posada en escena, l’elecció dels actors i de l’equip tècnic que donarà forma a la seva creació.

Pel que fa a la seva rellevància com a creador, ho confirmen els múltiples premis i reconeixements que ha obtingut al llarg de la seva trajectòria, alguns dels quals hem referit al currículum. Destacam que ha estat premiat als festivals internacionals de cinema més rellevants, com Cannes (1989), Berlín (2000) i Sant Sebastià (2002); ha rebut premis Goya per diverses pel·lícules (1990, 2011), premis Gaudí (2011), el Premi Nacional de Cinema de Catalunya el 2001 i el Premi Nacional de Cinematografia, que rebé el 2011, guardó que distingeix l’aportació en l'àmbit cinematogràfic espanyol durant l'any anterior a la seva concessió.

Villaronga ha adaptat a la seva cinematografia novel·les d’escriptors rellevants de la cultura catalana, com Blai Bonet, Joan Sales, Emili Teixidor o Mercè Rodoreda, i internacionals, com Georges Simenon i Alessandro Baricco. També ha realitzat adaptacions teatrals de Colm Tóibín.

La seva rellevància en el panorama cinematogràfic nacional ho confirmen treballs com la monografia que li dedicà la professora de la Universitat de València Pilar Pedraza, Agustí Villaronga (Akal, 2007), capítols de llibre, articles a revistes especialitzades, tesis i congressos.

Adhesions al nomenament

S’han adherit al nomenament d’Agustí Villaronga com a doctor honoris causa per la UIB la doctora Caterina Cantarellas, catedràtica jubilada d’Història de l’Art i col·laboradora de la UIB; el doctor José Luís Sánchez Noriega, catedràtic de Teoria i Història del Cinema del Departament d’Història de l’Art de la Universitat Complutense de Madrid; la doctora Maria Pilar Pedraza Martínez, professora jubilada d’Història de l’Art de la Universitat de València i escriptora d’assajos, llibres i articles d’Història de l’Art i Cinema; el doctor Àngel Quintana Morraja, catedràtic d’Història i Teoria del Cinema de la Universitat de Girona.

Investidura

Després del nomenament per part del Consell de Govern de la UIB, es proposarà data per a l’acte solemne d’investidura.