algo de nubes
  • Màx: 13°
  • Mín:

#MemòriaDemocràtica: cerquen els familiars d'11 murcians morts a la colònia penitenciària de Formentera entre 1940 i 1942

Foto: Fòrum per la Memòria

Fòrum per la Memòria Històrica d'Eivissa i Formentera ha iniciat una campanya per a localitzar els familiars dels onze murcians republicans que van morir a la colònia penitenciària de La Savina entre 1940 i 1942, i després van ser enterrats en una fossa comuna en el cementiri formenterenc de Sant Francesc Xavier.

En concret, els seus noms eren Francisco Pastor García, Joaquín Guijarro Villegas, José Gil de Cara, Juan Antonio Sánchez Tudela, Juan Balanza Martínez, José Ferrer Martínez, Juan Saura Martínez, Antonio Roca Pérez, José Sánchez Martínez, Juan Gómez Sánchez i Francisco Solano Vera.

Segons documentació de l'època recollida per Fòrum, les restes d'aquests homes jeuen al costat dels altres 47 presos de la mateixa presó procedents de diverses comunitats, com Extremadura, Catalunya i Madrid. Els 58 van morir en circumstàncies similars a causa del desproveïment d'aliments i a l'absència de condicions higienicosanitàries a la colònia.

L'exhumació dels cossos començarà el gener vinent, d'aquí la necessitat d'impulsar aquesta campanya per a trobar, com més aviat millor, als familiars dels morts. Una vegada localitzats s'activarà el preceptiu protocol de proves d'ADN i, en cas que la identificació conclogui amb èxit, es procedirà al lliurament de les restes mortals.

L'associació memorialista recorda que, en cas de ser familiar d'alguns dels morts, ha de posar-se en contacte a través del correu electrònic forumeivissaformentera@gmail.com o del número de telèfon 666 155 819.

Els republicans de la Regió que van morir en els barracons de l'establiment penitenciari de Formentera o en altres instal·lacions de la Presó Provincial de Palma al qual estava adscrit eren originaris de la Unión, Cartagena i Múrcia, tenien edats compreses entre els 26 i els 58 anys i la majoria d'ells eren de professió jornalers.

Es desconeix el motiu pel qual aquests murcians van recalar en aquesta zona mal comunicada i situada a centenars de quilòmetres del seu lloc de residència. Des de Fòrum, Artur Parrón assenyala que va poder tractar-se d'una «forma de càstig» perquè els presos tenien un «marcat caràcter polític» i sobre ells pesava un delicte d'«adhesió a la rebel·lió».

A això se suma que La Savina, que el poeta Joan Colomines va batejar com 'El cementiri dels vius' en un dels seus poemes, presentava unes condicions d'insalubritat que la feien inhabitable, i a penes hi havia aliments. De fet, els certificats que avalen la defunció de la majoria dels 60 presos fan referència a causes molt similars relacionades amb la inanició. «Van morir de fam», apunta Parrón.

Respecte al motiu pel qual va tancar el campament, pel qual va passar almenys un miler d'homes entre 1940 i 1942, Parrón sosté que hi ha dues històries molt diferents que han sobreviscut al pas del temps.

«La menys plausible», segons les seves paraules, és que un grup de dones de l'elit balear va passar per allí al costat de diversos sacerdots i, en veure les males condicions en què subsistien els interns, va reclamar la seva clausura.

La segona, «més realista», és que el franquisme va procedir al seu tancament per por que l'opinió pública internacional conegués la situació d'aquella presó després del desembarcament de les tropes aliades en el nord d'Àfrica durant la Segona Guerra Mundial.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.