El Parlament aprova una iniciativa per incrementar el pressupost destinat a salut mental

Socialment sembla que les malalties mentals no existeixen o que són poques les persones que les pateixen. La realitat demostra tot el contrari. Moltes persones sense diagnòstic i/o tractament Si demanes cita per ansietat o estrès et donen pastilles i/o visita amb el psiquiatre (molt temps després de demanar la cita, el que demostra la mancança de facultatius). Que et visiti un psicòleg és del tot improbable a curt termini i si s’aconsegueix, les visites són poques i molt espaiades i normalment acaba passant que Si necessites teràpia, te l’has de pagar de la teva butxaca. Són molts els psicòlegs que no poden exercir perquè quan et presentes -per exemple- al PIR, a les llistes de candidats hi apareixen unes tres mil persones per a unes 160 places per a TOT L’ESTAT. I estam parlant de la residència a un centre hospitalari, no a optar per a una plaça. Tot plegat implica que als hospitals i centres de salut aquesta àrea es queda reduïda o inexistent. Sembla que és més important una cama fracturada que una depressió. És molt important que d’una vegada es tinguin presents les malalties mentals i que els centres mèdics públics contin amb psicòlegs suficients per a cobrir les necessitats.