És tendència estesa entre els polítics d'aquí i d'allà deçà pensar que 'la gent' és més beneita que ells mateixos.

Partint d'aquesta premissa, moltes vagades, en comptes d'explicar la veritat a 'la gent', li conten rondalles, contes i qualque milonga.

Un exemple recent d'aquesta afició de conta-contes que tenen els polítics locals, la trobam en el recent cas destapat pels mitjans de comunicació que ha deixat al descobert una trama institucional que ha finançat amb més d'un milió d'euros de doblers públics (580.000 euros del Govern, 350.000 del Consell de Mallorca i aportacions de l'Ajuntament de Palma i altres ajuntaments...) la festa anomenada 'Los 40 Music Awards'.

Els responsables polítics de la trama, en veure's descoberts, han fet públics els seus contes –no els seus comptes- per justificar la fe(s)ta.

Qualsevol ciutadà de les Illes Balears interessat mínimament per la cultura, sap en quines condicions de precarietat i poc o nul suport institucional amb el que han de treballar els creadors culturals, els promotors culturals i, en general totes les baules de la cultura a les Balears.

Quan un creador o promotor o entitat o empresa del sector de la cultura es dirigeix a alguna administració amb competències en l'àmbit, la resposta dels responsables polítics és repetir-los una sèrie de contes: el de 'no hi ha doblers', el de 'no tenim pressupost per a activitats', el de 'això no ho podem fer, perquè semblaria una subvenció encoberta' o el de 'és que tenim un interventor/a que no ens ho deixarà tramitar'.

I, de sobte, 'la gent' es troba que els mitjans de comunicació que fan la seva feina els mostren els comptes de 'Los 40 Music Awards' i de les institucions que els financen, agafant, fins i tot, doblers provinents de la recaptació de l'Impost de Turisme Sostenible.

I aleshores, els responsables polítics d'aquest desviament de doblers públics, agafats amb el pas canviat, opten per contar més contes a la ciutadania.

En una mena de remake d'aquell conte freudià en el qual un amic reclamava a un altre la devolució d'una tetera. L'amic, una miqueta contrariat, li etziba que a ell no li havia deixat cap tetera. Al cap d'un moment, reacciona: «sí que me la vares deixar, però te la vaig retornar». I encara rebla el clau: «quan me la vares deixar ja estava rompuda».

Amb la mateixa 'lògica' el portaveu del Govern ens conta diversos contes:

- Hem finançat la festa per allargar la temporada turística.

- S'ha fet per promoure la 'marca' Illes Balears (encara que sempre ens havien contat que cada illa tenia la seva pròpia marca i que no s'havien de promocionar en conjunt).

- Només en 24 hores, la 'inversió' feta en la festa ja ha produït un retorn de sis euros per cada euro 'invertit'.

- En realitat els doblers no han sortit de l'ITS, sinó dels 'fons Covid' (com si això no fos encara més greu).

Massa contes per intentar justificar allò que no té justificació i que, segurament, s'explica molt més fàcilment amb un altre conte.

De la rica tradició àrab.