Pagar per tenir serveis sexuals ha estat, fins fa pocs anys, un comportament invisible, silenciós i poc investigat, malgrat que era ben present. Conèixer una mica més els homes que paguen per serveis sexuals, des del prisma acadèmic, comença a generar interès fa poques dècades, i és gràcies a la influència de les recerques feministes i especialment dels estudis sobre masculinitat. Malgrat això, es fan poques recerques a l’Estat espanyol i són pràcticament inexistents a les Illes Balears, comunitat autònoma amb el percentatge més elevat d'homes que paguen per tenir sexe, segons les dades de l'Institut Nacional d'Estadística referides a l’any 2003.

Per tot això, la tesi doctoral de Paloma Martín Martín, defensada a la Universitat de les Illes Balears, vol aportar coneixement sobre aquest fenomen i incorporar alguns aspectes que no han estat abordats fins ara.

Després de fer un recorregut per les principals recerques a nivell estatal i internacional sobre els homes que paguen per sexe i posar de relleu la importància que la masculinitat, la sexualitat i el consum tenen en aquest comportament, la investigadora ha entrevistat homes que han pagat per tenir sexe (n=18) i d’altres que no ho han fet (n=16) a les Illes Balears. L'anàlisi dels seus discursos ha permès conèixer-ne l’opinió sobre la prostitució o sobre les persones que compren sexe, i conèixer quins són els motius o circumstàncies que empenyen uns homes i d’altres, no.

Revela que no hi ha grans diferències entre els homes que paguen per serveis sexuals i els que no ho han fet, ni quant a característiques sociodemogràfiques ni quant a opinions sobre el fenomen.

A més, hi ha situacions que promouen l'inici en el consum de sexe, que de vegades pot ser la pressió del grup d'amics. En d’altres, però, és només una decisió individual. Hi ha, doncs, una sèrie d'elements en la vida dels homes que poden funcionar com a facilitadors en uns casos o altres, com ara els contextos de festa, o el consum d'alcohol o altres substàncies.

La recerca també destaca que els rituals en el pagament de serveis sexuals estan relacionats, a més, amb la mena de cerques que els homes fan, i és més habitual una relació íntima denominada girlexperience quan els homes hi acudeixen tots sols.

Una altra dada significativa és que, si bé pagar per serveis sexuals suposa un comportament determinat dels homes, en el qual són presents alguns trets molt vinculats a una masculinitat hegemònica, els resultats mostren que aquesta identitat no és exclusiva dels homes que paguen per sexe. Es poden identificar discursos i comportaments hegemònics en els homes, independentment de la seva implicació en el sexe de pagament.

Finalment, la tesi assenyala que poden existir peculiaritats del context geogràfic, en el cas de les Illes Balears, el gran desenvolupament turístic o les limitacions pròpies de la insularitat, que fan que hi hagi més serveis sexuals dins i fora de la xarxa.

En definitiva, entre les conclusions d'aquesta tesi s'extreu que el pagament per serveis sexuals no és un comportament excloent d'un perfil d'homes diferents, que ens permeti identificar homes consumidors més patriarcals, enfront de no consumidors més igualitaris. Per tant, com a recomanacions, es proposa posar el focus en qüestions estructurals sobre les quals s'assenta aquest comportament i no tant en el pagament de serveis sexuals com a símptoma de la realitat.