nubes dispersas
  • Màx: 13°
  • Mín: 10°
11°

El tercer Pla de Fosses continuarà amb la recerca d’una setantena de víctimes al cementeri vell d’Eivissa

El Pla d’Actuacions en Fosses de la Guerra Civil 2021-2022 del Govern preveu dur a terme una tercera fase al cementeri vell d’Eivissa, a ses Figueretes, i continuar avançant així en la possible identificació de fins a setanta víctimes de la repressió franquista. Així ho va aprovar la Comissió Tècnica de Desapareguts i Fosses de les Illes Balears el passat 19 de novembre, un òrgan que compta amb la participació del Fòrum per a la Memòria d’Eivissa i Formentera.

Aquest divendres, el vicepresident i conseller de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica, Juan Pedro Yllanes, ha visitat el cementeri vell d’Eivissa per presentar aquesta tercera intervenció, que durà a terme un equip tècnic d’Aranzadi. Yllanes ha estat acompanyat del batle d’Eivissa, Rafael Ruiz; el secretari autonòmic de Sectors Productius i Memòria Democràtica, Jesús Jurado; el director insular de Cultura, Educació i Patrimoni del Consell Insular d’Eivissa, Miquel Costa; el regidor d’Atenció a la Ciutadania, Festes, Joventut i Cementeris d’Eivissa, Ricard Cliville; el president del Fòrum per la Memòria d’Eivissa i Formentera, Lluís Ruiz, i Almudena García-Rubio, representant de la societat Aranzadi, encarregada de les excavacions.

«Aquest tercer Pla de Fosses contempla una sèrie d’actuacions que començaran aquest mateix 2021 i s’allargaran durant tot el 2022», ha explicat el vicepresident Yllanes, «i demostra la clara intenció del Govern de continuar la recerca de tots els desapareguts fins a trobar el màxim nombre de persones possibles. Un pla que ens posa a l’avantguarda de memòria democràtica a nivell estatal. Hem de garantir el dret a la veritat, el dret a la memòria i el dret a la reparació i reconeixement de les víctimes»,

«Avui és un dia important per a la ciutat», ha remarcat el batle d’Eivissa, Rafael Ruiz. «El Govern inicia la tercera intervenció en aquest cementeri que va ser escenari d’un dels episodis més dolorosos de la nostra història. Uns fets que ara, amb aquesta nova actuació, implicaran la recerca i localització de persones que varen ser assassinades. El nostre objectiu és tancar aquestes ferides, recuperar la dignitat d’aquelles persones i de les seves famílies que varen ser represaliades. Pens que no hem d’estalviar esforços i hem de continuar endavant. Totes i cada una de les famílies ho necessiten, són massa anys d’espera i massa tristesa. Moltes gràcies per la vostra empenta i ajuda».

«Ho hem dit moltes vegades i ho repetirem: mentre hi hagi opcions de poder trobar les restes de les persones desaparegudes i assassinades pel franquisme, continuarem cercant-les», ha explicat el secretari autonòmic, Jesús Jurado. «Aquest és el motiu de continuar insistint amb la tercera fase a ses Figueretes, emmarcada en el tercer Pla de Fosses del Govern de les Illes Balears», ha dit.

Campanyes a ses Figueretes

L’any 2018, Aranzadi va desenvolupar la primera intervenció a ses Figueretes. L’actuació es va dur a terme a les tres zones del cementeri on, segons els testimonis orals, es varen enterrar les víctimes (al corredor central; al cementeri no catòlic i a les fosses comunes laterals). Només a la fossa comuna lateral esquerra els sondejos varen ser positius. Es varen trobar les restes parcials de dues persones que, per les seves característiques, podrien ser víctimes de la repressió franquista. Aquesta intervenció va permetre incloure noves actuacions en el cementeri vell d’Eivissa dins el segon Pla de Fosses que va impulsar el Govern, a través de la Secretaria Autonòmica de Sectors Productius i Memòria Democràtica.

La segona intervenció es va dur a terme durant els mesos de setembre i octubre de 2020 per l’empresa ATICS, al llarg dels quals es varen realitzar sondejos que seguien la línia de les troballes fetes en les primeres excavacions. Com a resultat, es va documentar la presència de marques d’impacte de trets d’arma de foc en la paret d’una de les capelles. També es va trobar munició de l’època i diversos fragments de crani, alguns amb fractures d’aspecte perimortal —produïdes al voltant del moment de la mort— i altres amb possibles lesions produïdes pel pas d’un projectil d’arma de foc.

En aquests moments, ja s’ha finalitzat l’estudi genètic de les restes localitzades per part del laboratori d’ADN antic de la Unitat d’Antropologia Biològica de la Universitat Autònoma de Barcelona. De les 24 restes òssies analitzades, gràcies a l’ADN, s’ha pogut establir que pertanyen a 18 individus, 8 dels quals són amb total certesa masculins i la resta presenten un material genètic deficient. La següent passa és comparar aquest ADN obtingut de les restes òssies amb el material genètic de les famílies que es va recollir l’any 2018.

Ara, la tercera intervenció que es posarà en marxa realitzarà un darrer sondeig en la mateixa zona que les anteriors actuacions per completar la recerca. S’actuarà prop de la capella on varen aparèixer les marques de trets a la paret. D’aquesta manera, segons Almudena García-Rubio «s’esgotaria la recerca centrada en la informació procedent dels testimonis orals disponibles en aquests moments».

Aquesta tercera intervenció es podria realitzar en un període de deu dies i comptaria amb un equip humà d’unes sis persones.

El tercer Pla de Fosses

El tercer Pla de Fosses del Govern durà a terme tasques d’excavació, exhumació i identificació de cossos a set fosses de les Illes Balears. Actuacions que executarà la societat Aranzadi, seguint el calendari aprovat per la Comissió Tècnica de Desapareguts i Fosses de les Illes Balears. En aquests moments, ja es treballa en la segona fase del cementeri de Son Coletes, a Manacor. Posteriorment serà el torn de la intervenció al cementeri nou de Sant Francesc Xavier, a Formentera, la tercera fase del cementeri de ses Figueretes, el cementeri d’Inca, el cementeri de Selva, el cementeri de Mancor de la Vall i el pou de Son Danús, a Santanyí.

El Pla es completa amb la realització de sis estudis històrics, que durà a terme l’empresa ATICS, SL, i que se centraran entorn de la fossa comuna de Capdepera, el cementeri de Petra, el cementeri de Palma (carrer de Sant Silvestre), el cementeri de Porreres, el cementeri de Muro i la fossa de Cala Sant Vicent, ubicada a Pollença. També serà ATICS qui durà a terme la restauració, consolidació i conservació dels materials o objectes trobats en el procés d’excavació i documentació de les fosses exhumades en els anteriors plans d’exhumació de 2016, 2018 i 2019.

Fosses intervingudes actualment

Des de l’any 2014, a les Illes Balears s’ha excavat a disset fosses: Sant Joan (2014); Porreres (2016, 2020); Sant Ferran (Formentera, 2017); Pla de Fosses 2018 (Alaró, Marratxí, Sencelles, Calvià, ses Figueretes, Llucmajor, Santa Maria, Montuïri, el Pou de s’Àguila, a Llucmajor, i el Pou de Son Lluís, a Porreres); Pla de Fosses 2019-2020 (quatre actuacions noves a Son Coletes, Manacor, Bunyola, Coll d’Artà i Valldemossa; segones intervencions a Sencelles, Porreres, ses Figueretes, el Pou de Son Lluís i Santa Maria).

Fruit d’aquestes intervencions, s’han recuperat les restes d’un mínim de 161 cossos i s’han identificat 30 víctimes de la repressió franquista, sigui a través d’actuacions impulsades pel Govern o d’intervencions prèvies per part de l’associació Memòria de Mallorca, amb l’Ajuntament de Sant Joan i l’Ajuntament de Maria de la Salut.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.