cielo claro
  • Màx: 19.52°
  • Mín: 8.33°

Identificades tres noves víctimes de les fosses del cementeri de Porreres

L’anàlisi genètica de les restes localitzades a les fosses de Porreres durant la segona intervenció duta a terme per l’equip tècnic d’Aranzadi el passat mes de febrer ha donat com a resultat tres noves identificacions de víctimes. Es tracta de Miquel Pasqual Quetglas, Bartomeu Matas Alemany i Jordi Colom Estarellas, les restes dels quals varen ser localitzades a la fossa número 11.

Segons els informes d’identificació biològica realitzats pel laboratori BIOMICs de la Universitat del País Basc (Vitòria-Gasteiz), les tres identificacions s’han realitzat per via patrilineal, és a dir, a partir de mostres recollides a familiars descendents per via paterna.

Les restes de les tres víctimes varen ser localitzades el passat mes de febrer a partir dels treballs que va dur a terme l’equip tècnic de la Sociedad de Ciencias Aranzadi, dins la segona fase d’excavacions i exhumacions de les fosses del cementeri municipal de Porreres, inclosa en el Pla de Fosses 2018-2019 aprovat per la Comissió Tècnica de Fosses i Desapareguts del Govern de les Illes Balears.

Jordi Colom i Bartomeu Matas varen ser detenguts a principis del mes d’agost de 1936, i Miquel Pasqual al setembre. Tots ells foren empresonats a Can Mir, d’on serien trets el 15 de gener de 1937 i assassinats a la Creu de Porreres, just al costat del cementeri, segons informacions aportades per l’historiador Bartomeu Garí.

Al llarg de les darreres excavacions realitzades per Aranzadi a Porreres, la indumentària localitzada al costat de les víctimes —roba d’abric i calçat—, així com altres objectes com capses de pastilles de la tos pròpies d’època hivernal, ja indicaven que les restes localitzades correspondrien a persones tretes de les presons de Bellver i Can Mir, dutes a terme entre els mesos de gener i febrer de 1937.

Disset identificacions a Porreres

Al cementeri de Porreres el Govern ha impulsat diferents campanyes d’excavacions i exhumacions que han permès recuperar un total de 114 víctimes de la repressió franquista —49 recuperades en la campanya de l’any 2016, de la qual fou promotora l’Associació Memòria de Mallorca, i 65 durant les darreres excavacions, realitzades entre febrer i març del 2021—.

D’aquestes, 14 víctimes varen ser identificades i retornades a les seves famílies a partir dels treballs realitzats l’any 2016. Ara se sumen aquestes tres noves identificacions, arran de les excavacions realitzades enguany.

Actualment, la xifra de fosses excavades al cementeri de Porreres és de 13.

Biografies

Miquel Pasqual Quetglas

Va néixer a Santa Maria del Camí i vivia a Alcúdia. «Li deien en Miquel de Mestre Jordi. Casat. Treballava el camp i mai no parà esment a les coses de la política», segons la informació recollida en el Diccionari Vermell de Llorenç Capellà. La seva família conta com el 12 de setembre de 1936 uns falangistes el varen anar a cercar a una finca familiar i se’l varen endur a la presó de Can Mir. A principis de gener del 1937, quan la seva filla va anar a dur-li roba neta, li digueren que no tornàs més perquè «mai més tornaria a veure son pare». Va morir assassinat a la Creu de Porreres el gener de 1937, a l’edat de 50 anys.

Bartomeu Matas i Alemany

Nascut a Esporles. Tenia trenta-tres anys i era casat. Mestre d’escola, va exercir primer a Berrós Jussà (Lleida), després en el pòsit de pescadors d’Alcúdia i finalment a Sineu, on va ser detingut el 6 d’agost de 1936, essent empresonat primer en el vapor Jaume I i posteriorment a Can Mir. Segons recull el Diccionari Vermell, «empresonat a Can Mir, una tarda, mentre jugava a cartes amb un grup de companys, va sentir pronunciar el seu nom pels altaveus. Tots els jugadors romangueren amb l’alè tallat i ell no es va immutar gaire, tanmateix. S’aixecà lentament i els va dir: “Seguiu. Avui m’ha tocat a mi”. Va estrènyer la mà amb força als presoners que coneixia. “Avui m’ha tocat a mi”». Ara es pot afirmar que Bartomeu Matas va ser víctima d’una treta amb 15 persones més. Tots varen ser conduïts a Porreres, on els assassinaren.

Jordi Colom i Estarellas

Natural de Selva. Era casat i d’ofici, foraviler. Tenia un fill i tres filles. Durant les festes de Sant Llorenç de Selva se l’endugueren presoner uns falangistes a Sant Domingo (Inca). Més endavant seria traslladat a la presó de Can Mir, i al gener de 1937 seria assassinat a la Creu de Porreres.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Pep Corba, fa mes de 2 anys

El meu condol i recolçament als familiars.
Els xovinistas,segur que no col.laboraran amb les tascas,de recerca,i desenterrament d'aquestas personas;
qui sap si suposadament,colque avantpasat,fou colaborador,o exucutor,...suposadament,clar.

Valoració:2menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente