nubes dispersas
  • Màx: 22°
  • Mín: 17°
17°

Terraferida denuncia que l’edificació del sòl rústic podria fer minvar la superfície agrària de Mallorca al voltant d’un 25%

188857

Terraferida ha estudiat en detall la potencialitat d'edificació en sòl rústic a l'illa de Mallorca, una xifra que fins ara no havia estat estudiada a fons i que pot resultar de gran interès per a la planificació urbanística i agrària. Les principals dades varen ser presentades al maig i es poden trobar aquí.

Aquesta nova vessant de l'estudi els ha permès analitzar els efectes d'aquesta urbanització del camp sobre la Superfície Agrària Útil (SAU) xifrada en prop de 170.000 hectàrees. Amb la seva feina han identificat 53.200 habitatges ja edificats i un total de 72.137 parcel·les que tenen qualque edificació. «El potencial urbanitzador és encara molt més gran, ja que vam poder identificar 11.214 parcel·les edificables. Així doncs, les noves edificacions es construiran sobre parcel·les agràries en la seva gran majoria i que sumen 41.500 hectàrees. A aquestes parcel·les caldria sumar 7.448 parcel·les amb edificacions ampliables», han explicat.

Aquest seria el potencial urbanitzador mínim, pel fet que el sistema no pot identificar encara quantes parcel·les sense superfície mínima, i que fan partió, es poden agrupar per a aconseguir arribar als 14.000 m2, una operació urbanística habitual a Mallorca. Si s'acaben edificant les més de 18.600 parcel·les edificables o amb construccions ampliables ocuparien 4,4 km2 de territori.

«El problema per a l'agricultura, però, no ve sols per la urbanització directa, sinó pel fet que quan una parcel·la rústica s'urbanitza, normalment deixa de ser viable. Les raons són: canvi d'usos agraris a urbans, reducció de l'espai agrari, camins que xapen les parcel·les, nous murs i tancaments que dificulten el treball agrari, lluita per l'aigua i expulsió de la pagesia, que fins i tot es veu com una activitat molesta per part dels nous residents. La urbanització del camp i l'abandonament de l'agricultura han duit a Mallorca a una dependència de l'exterior gairebé total, amb una quota d'autoabastiment preocupant de sols el 15%», remarca Terraferida.

Aquesta nova vessant de l'estudi també els ha permès estudiar la potencialitat d'urbanització per municipis. Manacor és el municipi amb parcel·les edificables (1.310), seguit de Felanitx (957), Campos (738) i Santanyí (679), que serien els 5 municipis amb més potencial urbanitzador a fora vila.

Curiosament, Felanitx aprova aquest 28 de setembre rebaixar encara més la parcel·la mínima, que passaria de 15.000 a 14.200 m2. «Tot i que l'equip de govern ha estat incapaç de justificar ni quantificar aquest greu retrocés ambiental, hem pogut determinar mitjançant un Sistema d'Informació Geogràfica que això suposa que es puguin edificar fins a 158 parcel·les que estaven protegides des de 1969 (120 parcel·les edificables i 38 edificacions que podrien ampliar-se)», han remarcat.

Felanitx en lloc de protegir territori aprova incrementar de 957 a 1.077 les parcel·les rústiques edificables. Representen un 12,5% més a Felanitx i un 1% més en el conjunt de Mallorca. És el mateix que aprovar una nova urbanització per a 600 nous habitants encara que amb un impacte molt superior. «Feim una crida a la responsabilitat del Consell de Mallorca i de la Conselleria de Medi Ambient per a no permetre aquest retrocés dins un municipi tan castigat per la urbanització», demanen.

«Just en els darrers 25 anys s'han concedit un mínim de 10.000 llicències per a construir grans habitatges amb piscina a sòl rústic. Aquest fenomen expulsa l'agricultura, elimina milers de llocs de treball amb impacte positiu sobre la terra i el paisatge i crea més dependència alimentària. Els usos urbans al camp disparen el consum d'aigua i, a més, la substitució de la terra fèrtil per ciment i asfalt destrueix la capacitat productiva del sòl que ha proporcionat aliment i diversitat biològica d'un valor incalculable a les societats que han habitat Mallorca durant milers d'anys. El sòl rústic no ha de ser edificable. Menorca el va protegir íntegrament l'any 2003 i avui tothom reconeix que va ser un encert històric», han conclòs.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Ni un euro d'ajuda, per aquests depredadors, fa 20 dies

Son depredadors. Els importa un rave, deixar l'illa devastada i la feina que puguin crear en un moment puntual, se converteix en pobresa, fam, calor, ciment, asfalt i superpoblació per sempre.
No s'ha d'ajudar a aquests empresaris, que més que constructors s'els hauria de dir destructors.

Valoració:0menosmas
Per Ja s´ho faran!, fa 20 dies

La superfície agrària i No agraria estan en perill.
La mar envairà la costa. I vés a sebre si hi ha qualque ensurt com a La Palma.
Però hi ha gent tan bamba que compra en zones perilloses, encara!
Que intentin vendre, s´entén encara que no s´accepti. Ara bé, comprar per exposar la casa i la vida? !!!???

Valoració:1menosmas
Per Guillem, fa 21 dies

Construir habitatges a les finques que son útils per a l'agricultura i la ramaderia, es carregar-nos la sostenibilitat de les Illes i el futur digne de les properes generacions. Els habitatges més insostenibles son els construïts fora dels nuclis urbans. No s'ha d'autoritzar cap nou habitatge que no disposi de xarxa de recollida d’aigües residuals, s'han de prohibir les piscines i les grans zones enjardinades que impliquen una gran evaporació i deperdició d'aigua potable.

Valoració:1menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris