nubes dispersas
  • Màx: 22°
  • Mín: 17°
17°

Acció de protesta per a reclamar l’atenció i la retolació en català als centres de salut de Mallorca

188753

La nit de dijous passat, un grup d'activistes de la Plataforma per la Llengua va dur a terme una acció de protesta en cinc centres de salut de Mallorca. En concret, els voluntaris varen encartellar l'entrada dels centres de salut de Son Pisà, Santa Catalina, Casa del Mar, Binissalem i Campos, indrets en els quals darrerament s'han denunciat diferents agressions lingüístiques. Els cartells, amb tres missatges diferenciats, denuncien el bandejament del català a la sanitat, exigeixen la fi de les agressions lingüístiques i reclamen que la retolació dels centres sigui en català.

Amb aquesta acció, la Plataforma per la Llengua vol reivindicar el dret de parlar en català amb qualsevol treballador públic així com de rebre una resposta en català. Alhora, també es reclama que la retolació dels centres de salut estigui en aquesta llengua, atès que ara la llengua catalana o és absent o va subordinada al castellà. Segons el recent acord a què varen arribar els tres partits que conformen el Govern, a partir del 1r d'octubre tota la retolació estarà normalitzada. «Entenem que es farà d'acord amb la Llei de normalització lingüística i, per tant, que la retolació es farà, per defecte, només en català», han remarcat.

L'acord de la discòrdia

L'encartellada s'emmarca dins la campanya participativa #NormalitzaMallorca, iniciada perquè la gent denunciï a Twitter la presència de cartells i rètols públics no normalitzats. A més, té lloc en un context de conflicte entre els diferents actors que conformen el Govern arran d'un cas de discriminació lingüística al CAP Son Pisà de Palma, on una doctora va forçar una pacient a renunciar al català i a parlar-li en castellà. La denúncia pública del fill de l'agredida, que s'afegeix a desenes de casos denunciats enguany, va tenir molta repercussió als mitjans i va dur els partits integrants del Govern a arribar a un acord pel qual es comprometien a garantir els drets lingüístics dels catalanoparlants al sistema sanitari. Entre altres coses, els partits es comprometien a obrir expedients administratius als treballadors acusats de vulnerar els drets lingüístics.

«Aquest acord va ser objecte d'una campanya demonitzadora per part dels principals mitjans del nacionalisme espanyol, així com dels grups i grupuscles polítics més significats d'aquesta ideologia antiigualitària i propugnadora del supremacisme castellà. Va ser especialment rellevant l'andanada del diari madrileny ABC que, en un editorial de tints orwellians, qualificava l'acord del Govern «d'agressió a l'espanyol», criticava la «imposició» del català i defensava una suposada obligació constitucional de fer servir el castellà», ha explicat la Plataforma.

Aquesta campanya d'odi i manipulació va fer el seu efecte i, finalment, es va filtrar als mitjans que la Conselleria de Salut havia tancat l'expedient que prèviament s'havia obert a la doctora que havia discriminat una pacient al CAP Son Pisà. En concret, El Servei de Salut de les Illes Balears va informar que l'atenció havia estat «adequada» i que en tot moment hi havia hagut «enteniment» entre les dues parts. Com a prova, el Servei al·legava que la pacient va sortir de la visita amb una prescripció de tractament. Més tard, el Govern, contradient el propi Servei de Salut, va informar que l'expedient continuava obert. Aquest estira i arronsa va arribar fina al punt que la presidenta Francina Armengol desautoritzàs la Consellera de Salut.

La Plataforma per la Llengua reclama que el Govern faci públic l'acord amb què es va comprometre a garantir els drets lingüístics dels catalanoparlants. Si l'acord no estableix els mecanismes necessaris per a garantir que ningú pateixi discriminació per parlar en català, l'entitat denunciarà la situació davant del Comitè d'Experts del Consell d'Europa per al Compliment de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries i explorarà totes les vies legals disponibles per a forçar el Govern a assumir les seves responsabilitats en la protecció del dret d'opció lingüística.

L'ONG del català també ha ofert suport jurídic a la persona afectada (que encara no ha rebut cap notificació de les actuacions) per a recórrer possibles decisions que no vagin en la línia de garantir els seus drets lingüístics. És per això que fa una crida a totes les persones afectades a posar-se en contacte amb els serveis públics i privats que vetllen pels drets lingüístics, a fi que la situació no es tanqui en fals i es garanteixin els drets lingüístics dels catalanoparlants.

Què diu la legislació vigent sobre l'atenció en català?

L'article 2.2 de la Llei de Normalització Lingüística, aprovada el 1986 per unanimitat, estableix que tothom té dret d'adreçar-se «en català, oralment o per escrit, a l'Administració, als organismes públics i a les empreses públiques i privades». L'article 14.3 de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears encara va més enllà i garanteix el dret dels ciutadans a comunicar-se amb l'administració autonòmica en català o en castellà i a «rebre resposta en la mateixa llengua utilitzada». Aquest redactat suposa que els usuaris catalanoparlants de la sanitat de les Balears tenen dret no només a ser entesos passivament pels treballadors que els atenguin, sinó que també tenen dret a ser resposts en català. De fet, com indica el professor de Dret públic de la UIB en un article recent a l'ARA Balears, el dret d'opció lingüística «es considera inherent al caràcter oficial d'una llengua», sense necessitat de disposar de cap més normativa que la declaració d'oficialitat perquè els poders públics estiguin obligats a garantir aquest dret.

L'article 16 del Decret 49/2018, sobre l'ús de les llengües oficials en l'administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, estableix que «en l'atenció als ciutadans, tant presencial com telefònica i telemàtica, el personal al servei de l'Administració de la Comunitat Autònoma ha d'iniciar normalment la comunicació en català, sens perjudici del dret dels ciutadans a ser atesos en castellà». Per tant, els treballadors públics fins i tot han d'usar el català inicialment amb els usuaris i no poden limitar-se a entendre'l passivament. En el mateix sentit, l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic, que regula les condicions bàsiques del servei públic de totes les administracions, preveu a l'article 54.11 que els treballadors «han de garantir l'atenció al ciutadà en la llengua que sol·liciti sempre que sigui oficial en el territori».

Finalment, convé assenyalar que en la ratificació de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (CELROM) l'any 2001 l'Estat espanyol es va comprometre a «vetllar perquè els equipaments socials com ara els hospitals, les llars de jubilats i els albergs ofereixin la possibilitat de rebre i tractar en llur llengua els parlants d'una llengua regional o minoritària que necessiten atencions per raons de salut, d'edat o per altres raons». El Comitè d'Experts del Consell d'Europa que vetla pel compliment d'aquest tractat va considerar en el seu darrer informe que aquest compromís només era parcialment complert per l'Estat espanyol i va recomanar al Govern de les Illes Balears que incrementàs «l'ús del català en les dependències sanitàries i d'atenció social».

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Solleric, fa 24 dies

Jo nomes vaig a llocs on m entenen, si no partesc.
Benzineres , forns , i sempre parl sa meva llengua , si veig que posen cara rara o diuen que no m entenen no hi torn, tots hauriem de fer lo mateix.

Valoració:3menosmas
Per És absurd i vergonyós, fa 25 dies

Que trist! Han vingut aqui per poder menjar, però el que s'els ocorreix és anar en contra de la nostra llengua i de noltros.
I l'espanyolisme radical els serveix d'arma per atacar-nos, perque tenen molt poca categoria hhumana.
Vos jur que després de veure tot el que fan a diari els fonamentalistes de la "Lengua Española"als catalanoparlants, no vull parlar amb segons qui i he canviat de comerços, perruquers, bars i restaurants, perque no els vull tenir a prop meu.

Valoració:7menosmas
Per I Calvià?, fa 25 dies

Palma, Binissalem i Campos? Veniu per Calvià i no aturareu de fer reivindicació!

Valoració:8menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris