muy nuboso
  • Màx: 17.94°
  • Mín: 13.93°
18°

Josep Rull i Damià Calvet són aquest dijous i divendres a Mallorca

Josep Rull i Andreu, exconseller de la Generalitat de Catalunya i pres polític indultat parcialment, serà aquest dijous a Palma i divendres a Manacor. Rull assistirà a la 194 edició de la cantada per la Llibertat a la plaça de Cort de Palma i, posteriorment, presentarà el seu nou llibre, titulat '1 dia d'octubre i 2 poemes. Al servei d'aquest poble' a Can Alcover aquest dijous a les 20.15 hores.

A la presentació hi parlaran també l'exconseller del Govern de la Generalitat i actual president del Port de Barcelona, Damià Calvet, i el president de l'Obra Cultural Balear, Josep de Luis.

L'endemà, divendres 24 de setembre, es farà la presentació del llibre a l'auditori del Conservatori de Música de Manacor, a les 20.00 hores, amb la participació de Josep Rull, Damià Calvet i el president de l'OCB de Manacor, Serafí Lliteres.

Els actes estan organitzats conjuntament per l'OCB i el Grup Blanquerna.

El llibre

'1 dia d'octubre i 2 poemes' és un llibre profundament humà i serè escrit en unes condicions de gran intensitat emocional i política de l'autor. Josep Rull hi desgrana les hores, les experiències, les reflexions, les amistats, les decepcions, les esperances i, sobretot, les seves profundes conviccions nacional i el seu insubornable compromís nacional al servei de Catalunya.

L'autor

Josep Rull i Andreu (Terrassa, 2 de setembre de 1968) és un advocat i polític català. Diputat al Parlament de Catalunya, fou el coordinador general de Convergència Democràtica de Catalunya fins al 2016. Ha estat regidor de l'Ajuntament de Terrassa, diputat al Parlament de Catalunya i conseller de Territori i Sostenibilitat del Govern de la Generalitat de Catalunya.

En el judici al procés independentista català fou condemnat com a membre del Govern català pel Tribunal Suprem espanyol, l'octubre de 2019, a 10 anys i mig de presó i inhabilitació pel delicte de sedició.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente
Per Joan Josep Llull, fa mes de 2 anys

"[...]l'ideal fóra adoptar, no ja la forma "Catalunya Gran", sinó senzillament Catalunya, per designar les nostres terres. Ara bé: aquesta aspiració ha d'ajornar-se sine die. Podem preparar les condicions materials i morals perquè, un dia sigui ja factible. I és per això que en certs moments caldria recomanar una cautela esmolada en l'ús de la paraula "Catalunya". Hauríem de fer els majors esforços per reservar-li en el futur aquella amplitud integral. És per aquesta raó que convé emprar sistemàticament la denominació "el Principat"[...] Al cap i a la fi, en tot aquest problema del restabliment d'una terminologia col·lectiva apropiada, la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes ha de ser guanyada a força de reiterar les fórmules escollides i procedents, i a força d'acostumar-nos i acostumar els altres a utilitzar-les d'una manera metòdica. No ens hem pas d'enganyar: es tracta d'una qüestió de rutines. Contra la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble, hem de crear-ne una altra que resumeixi la nostra voluntat de reintegració. [...]"




Fins aquí Joan Fuster, "Qüestió de noms", el 1962; però ara ja és factible, el futur ja és aquí. Tots quants tenim voluntat de reintegració ja hem superat "la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble" i, gràcies a tots aquells qui ens han preparat "les condicions materials i morals" perquè ho sigui, de factible, ens hem acostumat a utilitzar metòdicament el corònim Catalunya amb l'amplitud integral que li correspon, això és, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i l'Alguer. També, empram sistemàticament la denominació "el Principat" per referir-nos a les quatre províncies de la Comunitat autònoma espanyola, dita "Catalunya" per la legalitat estatal ocupant i per tots quants no han aconseguit, encara, "la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes".

Valoració:-5menosmas
Per arg, fa mes de 2 anys

1289: A la dedicatòria que fa Ramon Llull en un manuscrit seu que va lliurar al Dux de Venècia, Pietro Gradenigo, es pot llegir:



"Ego, magister Raymundus Lul, cathalanus"




("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)




1309: Fragment de l'aprovació de la Doctrina lul·liana:



"ad requisitionem Magistri Raymundo Lull Chatalani de Majoricis"



("Nueva Historia de la Isla de Mallorca y de otras Islas a ella adyacentes" de Joan Binimelis, Mallorca 1593. Traduïda de l'original català al castellà per Guillem Terrassa i impresa a la impremta Tous de Palma l'any 1927 per al diari "La Última Hora". Tom V, capítol I, pàg. 10)




1365: Els diputats mallorquins escriuen al Cerimoniós: "Com los mallorquins e poblats en aquella illa sien catalans naturals, e aquell regne sia part de Catalunya...",



http://argumentari.blogspot.com.es/2009/02/referencies-sobre-la-llengua.html




1390: "Els jurats del regne de Mallorca ordenaven que 'si alcun català robava gra de dia, lo fossen tallades les orelles; si el lladre era un catiu o cativa' se li augmentava el càstig. Si el robatori era durant la nit se'l condemnaria a la forca, 'per qualsevol persona axí catalana, com catiu o cativa'. Això demostra que el gentilici 'català' es feia servir per a referir-se als repobladors cristians lliures, o als seus descendents, i per a diferenciar-los, dins la societat mallorquina, dels esclaus."



("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)



1418: Anselm Turmeda es presenta ell mateix de la manera següent: "aquell fill d'Adam que està assegut sota aquest arbre és de nació catalana i nat a la ciutat de Mallorques i té per nom Anselm Turmeda".



("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)

Valoració:-6menosmas
Per transcriptor ||*||, fa mes de 2 anys

«Com havia de ser la nostra revista? L’acord fou unànime: la nostra revista seria oberta a tothom, a tots els corrents estètics i a tot Catalunya (aleshores no dèiem “Països Catalans”, sinó Catalunya i prou. Per a nosaltres, tan Catalunya era Barcelona, com Alcoi, com Ciutat, com Lleida o com Perpinyà; i com que no significàvem res, ni érem cap força ni cap perill, ningú no hi tenia res a dir)». Josep Maria Llompart (Latitud 39, agost de 1981). L’article es refereix al naixement, l’any 1952, de la revista Raixa.



http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699

Valoració:-6menosmas
Per transcriptor ||*||, fa mes de 2 anys


"Blai Bonet, el fons del mar" entrevista de Jordi Coca, Serra d'or, gener 1981




Per anar bé necessitaríem un sol president de la Generalitat per a tot el País Català; perquè tampoc no cal dir Països Catalans. No. País Català i prou. I un sol president. Un president per al País Català. El President de la Generalitat hauria de ser-ho del Principat, de les Illes i del País Valencià. Això de les autonomies ho espatlla tot. És com el conte de la vella per no arribar-ho a tenir mai. Et fan transferències de vint-i-cinc cèntims amb dues dècimes i s'obliden de la geografia, el llenguatge i el tarannà, que són realitats històriques com una catedral.



http://www.mallorcaweb.com/magpoesia/bonet-blai/paraula.htm

Valoració:-6menosmas
Per transcriptor ||*||, fa mes de 2 anys

Paraules de l'escriptor de Consell Joan Guasp en un fragment del parlament que va fer a la nit de les revistes en català (Barcelona, març 2013) i reproduïdes a la pàg. 20 del núm. 232 de la revista "El Mirall" (maig-juny 2013):



"[...] nosaltres, des de les Illes, pensem en la Nació com una unió dels mal anomenats Països Catalans. Això de Països Catalans i de Catalunya, expressat com s'entén ara, no és del tot exacte. Hem de parlar només de Catalunya, però no com el Principat tot sol, sinó que formem Catalunya el Principat, [...], les Illes i el País Valencià. I altres petits territoris [...]. Jo que sóc de la zona del Raiguer, al centre de Mallorca, sóc tan català com els que han nascut a les comarques del País Valencià, la comarca d'Osona o de l'Empordà o qualsevol altra. Tant com un senyor nascut a Sant Just Desvern o a les rondes de Sant Antoni o de Sant Pere. [...]"

Valoració:-6menosmas
Per transcriptor ||*||, fa mes de 2 anys

Fragment de la "Resposta dels mallorquins" als nostres compatriotes del Principat (10-6-1936)



“Amb la nostra resposta volem fer la triple afirmació d'unitat de sang, de llengua i de cultura; afirmació de fidelitat a una pàtria natural que és la terra on es parla la mateixa llengua. Afirmació que adrecem a la Catalunya de tots els catalans i de tots els temps, que s'estén del Rosselló a València, la del rei En Jaume I i de Ramon Llull. I així responem a la crida que ens és feta, disposats a col·laborar en tots aquells projectes encaminats a consagrar la nostra germanor essencial i la nostra comuna esperança”.

Valoració:-5menosmas
Per transcriptor ||*||, fa mes de 2 anys

«Nosaltres els mallorquins, a grat o a desgrat, no som altra cosa que catalans de Mallorca, i Mallorca no és altra cosa que una illa catalana. Negar la catalanitat de Mallorca és la prova més evident que no es tracta d’altra cosa més que d’una manifesta i immotivada antipatia per Catalunya, que quasi tots acaben per confessar. Els prejudicis no són arguments». Antoni Salvà (1932)



http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699

Valoració:-5menosmas
Per transcriptor ||*||, fa mes de 2 anys

«Catalans conscients, oïu-me: les Mallorques són catalanes. Per amor a la veritat, per deler de justícia, per la fretura d’alliberació que havem, ens cal reintegrar, incorporar al llinatge de Catalunya, les Balears, les illes volgudes, que no són ni poden ésser colònies ni possessió d’altres pobles, car són la pròpia substància, la pròpia sang, de la Catalunya malaurada, de la Catalunya triomfadora. (…) És, doncs, Catalunya una nacionalitat; serà una nació, un Estat. Ara bé, la nacionalitat catalana no es limita al Principat de Catalunya; s’estén, a més, per les terres del Rosselló, Cerdanya i Conflent; per les encontrades de la Ribagorça i el Pallars; per les muntanyes lliures d’Andorra; pels vergers de la València i per les blaves i assolellades illes Balears».Pere Oliver i Domenge (1916)



http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699

Valoració:-6menosmas
Per transcriptor ||*||, fa mes de 2 anys

«¿Som catalans els mallorquins? Qui el negarà, aqueix fet, en no ser un ignorant presumit? Sols una ignorància supina explica que hi hagi pogut haver un periòdic que tractàs de posar en ridícul això dels catalans de Mallorca. El malanat autor hauria fet molt bé d’estudiar una mica lo que s’atreví a ridiculitzar. (…) La nostra nacionalitat és la catalana." Antoni Maria Alcover (1909)



http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699

Valoració:-6menosmas
Per transcriptor ||*||, fa mes de 2 anys

«Menorca és catalana, genuïnament catalana (…) [i cal] enfeinar-nos en la tasca, àrdua és ver, però també bella i justa de la catalanització radical de la nostra illa. (…) Advinguda la República, que no pot ésser altra que federativa, ens cal tombar els ulls vers la història i regenerar-nos com a poble lliure. (…) Res d’Estat Balear, res de provincianisme. Volem ser catalans, tot essent menorquins, com en són els empordanesos, els rossellonesos, els mallorquins mateixos. (…) Si Menorca és una regió catalana ha de seguir una política catalana.» Joan Timoner i Petrus, Menorquit (1931)



http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699

Valoració:-6menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente