Josep Rull i Andreu, exconseller de la Generalitat de Catalunya i pres polític indultat parcialment, serà aquest dijous a Palma i divendres a Manacor. Rull assistirà a la 194 edició de la cantada per la Llibertat a la plaça de Cort de Palma i, posteriorment, presentarà el seu nou llibre, titulat '1 dia d'octubre i 2 poemes. Al servei d'aquest poble' a Can Alcover aquest dijous a les 20.15 hores.
A la presentació hi parlaran també l'exconseller del Govern de la Generalitat i actual president del Port de Barcelona, Damià Calvet, i el president de l'Obra Cultural Balear, Josep de Luis.
L'endemà, divendres 24 de setembre, es farà la presentació del llibre a l'auditori del Conservatori de Música de Manacor, a les 20.00 hores, amb la participació de Josep Rull, Damià Calvet i el president de l'OCB de Manacor, Serafí Lliteres.
Els actes estan organitzats conjuntament per l'OCB i el Grup Blanquerna.
El llibre
'1 dia d'octubre i 2 poemes' és un llibre profundament humà i serè escrit en unes condicions de gran intensitat emocional i política de l'autor. Josep Rull hi desgrana les hores, les experiències, les reflexions, les amistats, les decepcions, les esperances i, sobretot, les seves profundes conviccions nacional i el seu insubornable compromís nacional al servei de Catalunya.
L'autor
Josep Rull i Andreu (Terrassa, 2 de setembre de 1968) és un advocat i polític català. Diputat al Parlament de Catalunya, fou el coordinador general de Convergència Democràtica de Catalunya fins al 2016. Ha estat regidor de l'Ajuntament de Terrassa, diputat al Parlament de Catalunya i conseller de Territori i Sostenibilitat del Govern de la Generalitat de Catalunya.
En el judici al procés independentista català fou condemnat com a membre del Govern català pel Tribunal Suprem espanyol, l'octubre de 2019, a 10 anys i mig de presó i inhabilitació pel delicte de sedició.
"[...]l'ideal fóra adoptar, no ja la forma "Catalunya Gran", sinó senzillament Catalunya, per designar les nostres terres. Ara bé: aquesta aspiració ha d'ajornar-se sine die. Podem preparar les condicions materials i morals perquè, un dia sigui ja factible. I és per això que en certs moments caldria recomanar una cautela esmolada en l'ús de la paraula "Catalunya". Hauríem de fer els majors esforços per reservar-li en el futur aquella amplitud integral. És per aquesta raó que convé emprar sistemàticament la denominació "el Principat"[...] Al cap i a la fi, en tot aquest problema del restabliment d'una terminologia col·lectiva apropiada, la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes ha de ser guanyada a força de reiterar les fórmules escollides i procedents, i a força d'acostumar-nos i acostumar els altres a utilitzar-les d'una manera metòdica. No ens hem pas d'enganyar: es tracta d'una qüestió de rutines. Contra la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble, hem de crear-ne una altra que resumeixi la nostra voluntat de reintegració. [...]"
Fins aquí Joan Fuster, "Qüestió de noms", el 1962; però ara ja és factible, el futur ja és aquí. Tots quants tenim voluntat de reintegració ja hem superat "la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble" i, gràcies a tots aquells qui ens han preparat "les condicions materials i morals" perquè ho sigui, de factible, ens hem acostumat a utilitzar metòdicament el corònim Catalunya amb l'amplitud integral que li correspon, això és, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i l'Alguer. També, empram sistemàticament la denominació "el Principat" per referir-nos a les quatre províncies de la Comunitat autònoma espanyola, dita "Catalunya" per la legalitat estatal ocupant i per tots quants no han aconseguit, encara, "la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes".