nubes
  • Màx: 23°
  • Mín: 16°
20°

Pau Emili Muñoz: «Encoratjam la gent a que no tengui por i que vagi amb la cara ben alta quan parla mallorquí a Mallorca»

Joves de Mallorca per la Llengua ha organitzat un dels esdeveniments importants de l'estiu: el festival Treu la Llengua. L'entitat es troba en un moment de creixement. Parlam amb el president de Joves de Mallorca per la Llengua, Pau Emili Muñoz Canyelles, que ens explica la valoració que en fan dels festival i per què no es va poder fer a Calvià, tal i com estava previst.

Quina valoració heu fet del festival Treu la Llengua celebrat a Bunyola?

Hem fet una valoració molt positiva, tot i que hi va haver moltes complicacions i que Joves de Mallorca per la Llengua no és una entitat professional que es dediqui a fer concerts, hem estat capaços de tirar endavant un projecte que les empreses professionals no s'han atrevit, diria que Joves de Mallorca per la Llengua és, des del primer Correllengua que vàrem crear, l'exemple ideal de la frase «ho varem fer perquè no sabíem que era impossible».

Si normalment muntar una activitat d'aquestes dimensions ja és complicat, amb la pandèmia les dificultats es multipliquen...

Sí, ha estat molt complicat ja que no tenim cap precedent d'algun acte com aquest que ens pogués ajudar a preveure les possibles dificultats que hem tengut. Logísticament ha requerit molt més esforç i més capacitat d'improvisació i adaptació, ja que les restriccions anaven canviat cada poc temps, però n'hem après molt d'aquesta experiència i ens ha ajudat a créixer com a entitat.

Joves de Mallorca per la Llengua ha demostrat una gran capacitat de mobilització i també de comptar amb molts voluntaris...

La veritat és que tot i tots els canvis de lloc i data que hem patit hem vist una resposta molt positiva de la gent i especialment dels voluntaris que el dia del concert varen fer una tasca extraordinària i molts de exJoves que també es posaren a fer feina, va ser molt emocionant veure com hi ha tanta gent que gairebé 30 anys després encara s'estima tant aquesta entitat.

Ara que ja ha passat i que tot ha sortit bé, podeu explicar-nos que va passar amb l'Ajuntament de Calvià, per què no varen deixar que es fes el festival al seu municipi?

Nosaltres vàrem fer el primer contacte amb l'Ajuntament de Calvià abans de pasqua, i varem haver d'esperar més de dues setmanes per a rebre una resposta ja que ho vàrem dir primer a la regidoria de cultura i ells ho varen derivar a la de Joventut. Això va ocasionar que ells mateixos usassin l'excusa constat que tenien poc temps i que era molt just. Tot hi així les converses amb l'Ajuntament continuaven, però a un ritme molt lent. Pareixia que almenys des de la regidoria de Joventut, hi havia un petit interès amb tirar-ho endavant. Fins que nosaltres vàrem demanar una reunió amb l'Ajuntament per parlar del pla de seguretat de més de 50 pàgines on es detallava tot l'esdeveniment i per descomptat el compliment de les mesures sanitàries vigents al peu de la lletra com dictava la normativa autonòmica del moment. Ells varen començar la reunió dient que el concert era impossible de fer perquè els seus tècnics havien fet un informe segons ells 'demolidor', el qual encara tenim i consta d'una fulla i mitja, on hi varen posar el plànol que el nostre enginyer havia fet, perquè sinó encara seria més ridículament curt. Algun dels arguments suposadament tècnics i no polítics que s'esmenten en el pla són: «poca experiència de les entitats organitzadores» quan, a part de que la nostra entitat té 27 anys d'història, les altre dues organitzacions que constaven com a coorganitzadores són el Govern de les Illes Balears i la Plataforma per la Llengua. O que no podíem impedir que es fes botellada a fora del recinte, quan és la policia que té les competències i nosaltres no tenim permès dir què pot fer una persona o deixa de fer. Diferents experts amb qui varem consultar aquest informe desfavorable el varen qualificar d'una 'vergonya' i de 'demencial' i, certament, allò no estava pensat per un tècnic, sinó per un polític

Tot i així els vàrem fer veure allò no tenia gaire sentit i el nostre enginyer va fer una altre pla on rebatia tots els punts de l'informe desfavorable. I pareixia que hi estaren d'acord. Després vàrem fer el canvi de data (un mes més tard) a causa d'unes noves restriccions que va posar el Govern i que ens varen obligar a canviar molt la logística del concert. Tot i que no era sanitàriament necessari vàrem aprofitar per reduir el nombre d'assistents per posar-ho més fàcil a l'Ajuntament de Calvià perquè acceptàs el nou pla. I així ho pareixia, fins dues setmanes abans de la nova data, altra vegada, dins una reunió que havíem proposat nosaltres ens varen donar el no definitiu seguint un nou informe que, a dia d'avui, encara no ens han enviat. Segons la regidora de Joventut i el regidor d'Activitats deia coses com que seguint el mateix criteri que el 'Mallorca Live Festival' ells, novament, no ens veien capaços de fer-ho (com a criteri tècnic) i coses absurdes com que ells opinaven que en lloc de tenir un guàrdia de seguretat cada 500 persones com diu la llei, en volien un cada 50, en aquest moment els vàrem fer la reflexió que com volien que els féssim un informe que ells considerassin acceptable si no seguien cap criteri sanitari, sinó el personal de l'enginyer que l'havia redactat o el del polític que li havia manat redactar-lo. Nosaltres no podem estar dins el seu cap i fer-li un informe a mida per als seus criteris personals, entre altres motius per ètica professional. Després d'aquest no definitiu, varem donar per acabades les converses amb Calvià i començarem a cercar altres pobles.

Què en pensau dels casos de discriminació lingüística que es succeeixen aquests darrers dies?

De fet estam molt contents i miram de manera positiva que surtin a la llum i que la gent reaccioni i que se n'adoni de la gravetat que és que et discriminin per parlar la teva llengua al teu país i volem encoratjar la gent a que no tengui por de no canviar la llengua i que vagi amb la cara ben alta quan parla mallorquí a Mallorca.

Com es presenta el nou curs per a la vostra entitat? Quines noves iniciatives teniu preparades?

Tenint en compte el gran èxit que va ser el Treu la llengua i la tan bona resposta de la gent, i pel fet que molts voluntaris hagin volgut començar a formar part de la nostra Comissió Permanent ens encoratjam molt més per emprendre nous projectes més ambiciosos de cara a l'any que ve.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Guim, fa mes de 3 anys

Qui no ho faci és perquè té la "marca de l'esclau".

Valoració:2menosmas
Per Ultimomono, fa mes de 3 anys

Algú li hauria de dir a aquest noi que el que ell parla no és "mallorquí" sino català. Dient coses com aquesta (mallorquí, menorquí, eivissenc?) el que fa és donar-li la raó a gent com en Casado.

Valoració:0menosmas
Per Agustí, fa mes de 3 anys

Ells no defensen com cal els drets dels catalanoparlants en aquestes illes, però nosaltres hem d'acomplir les normes que redacten. Hem de pagar els imposts que ens apliquen i ens insisteixen que hem de ser bons ciutadans acomplint el que ens manen o ens prohibeixen, amb l'amenaça de castigar-nos si no ho feim. Nosaltres sols demanam, en aquest cas, que siguin defensats els drets dels catalanoparlants, i ni això podem esperar d'ells, simplement perquè no som una bossa de vots important.

Valoració:10menosmas
Per dfdfdf, fa mes de 3 anys

@Toni F a Menorca es parla molt el català.

Valoració:4menosmas
Per Escardapenyes, fa mes de 3 anys

Tercera part del article del llibre : El català a les Illes Balears enfront de la saturació d'informació (en castellà)
L'impacte ha estat enorme, i es veu en l'ús del català per part dels habitants de menys de 25 anys.La integració de tant de canvi resulta difícil o no s'arriba a fer mai. Actualment, la majoria sap català:
el 96'8% l'entén,el 80'5% el sap parlar, el 83'5% el sap llegir, i el 61'9% el sap escriure. Però costa trobar espais on parlar-lo i, sobretot, costa d'usar-lo com a primera llengua de comunicació; sobretot
( però no només) a les capitals. Els joves han d'aprendre a decidir-se a parlar-lo.
L'arribada d'informació és continuada, i gairebé sempre en castellà. Informació no només sobre què son les coses, sinò la 'manera' com s'han de dir.
I n'hi ha tanta i tan nova, que el castellà de moment guanya per saturació.
En una situació de bilingüisme català-castellà pràcticament general, la llengua catalana a les Illes necessita retrobar els seus espais, i sobretot ha d'aconseguir desenvolupar les funcions d'acollida, integració i de llengua natural dels actes comunicatius.El coneixement d'una llengua mancada de funció comunicativa no ens serveix de res. Això ho escrigué Lluís Barceló i Coblijn
Profesor del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la U.I.B.director del Laboratori d'investigació en Complexitat i de Lingüística Experimental, fou publicat per Vilaweb.

Valoració:8menosmas
Per barrufet, fa mes de 3 anys

-Es el que hem de fer sempre,...ja ho he dit moltes vegadas,...hem de ser conscients que la majoría de gent entén el catalá (encare que no el parli), i els infants per suposat que si, ja que no tenen cap problema degut a
l´inmersió linguística de les escoles.
-El principal problema el tenim noltros mateixos que no SABEM AGUANTAR LA PRESIÓ quant algú nos parla en castellá encare que nosaltres hagim iniciat la conversa en català,...i aquí és on fallem ja que la majoría de vegades passem també a parlar el idioma del imperio.

Valoració:15menosmas
Per Catalunya Insular, fa mes de 3 anys

Això és exactament el que fan els colons castellans...però fora de llur territori nacional. El castellà/espanyol (ja es posaran d'acord amb el nom de llur llengua) el fan servir com a eina de dominació, de supremacisme. Qui gosa practicar la sana i necessària insubmissió lingüística és considerat com a rebel.

Valoració:12menosmas
Per l´orgull de ser català no ens el prendran, fa mes de 3 anys

Està clar que ens hem d´acceptar tal com som. Qui ha pretés fer-nos sentir vergonya de nosaltres han set els adeptes del franquisme que, per a fer-se més fàcil la nostra anul.lació com a poble, han sembrat dita idea negativa, i així ells poder-se sortir amb la seva intenció repressora i colonitzadora amb molta més facilitat.



Hem de tenir molt d´orgull de ser catalans, de parlar una llengua diferenciada de la castellana, i de ser el que som !

Valoració:10menosmas
Per Escardapenyes, fa mes de 3 anys

Gràcies joves, vosaltres sou la saba que manté viva aquesta llengua, sa nostra,se de sempre.
Ànims i una abraçada per tots els que fan feina de tot cor. Salut i república. Països Catalans

Valoració:10menosmas
Per Toni F, fa mes de 3 anys

Sense vosaltres, en aquestes illes, el català estaria ferit de mort. Els més vells que l'estimam fem el que podem, ben poc per cert, però els joves, amb voluntat i tossudesa, ho podeu fer tot. Sou el futur. Gràcies, al·lots.

Valoració:10menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente