La obligatorietat del Català era la única defensa que tenien els metges i infermers europeus, formats a bones universitats que dónen molt i que exigeixen molt als seus slumnes, de tenir una plaça a la nostra sanitat, ja que per mor de la forma d'avaluar als candidats a les places, resulta que se dóna la paradoxa de que se beneficia a tota aquesta guarda d'hispanos que tenen menys formació i que han estudiat a universitats que exigeixen menys. I a sobre que el Govern els ha escoltat només a ells,ara se permeten maltractar i fins i tot deixar d'atendre als pacients naturals d'aquesta comunitat.
Per a noltros. però també pels nostros sanitaris, demanam al Govern que torni implantar el requisit del Català i que torni a posar les coses al seu lloc, perque així no anam i un dia d'aquests hi haura una tragèdia.

Hola a tots,
Observo, amb certa sorpresa, que el meu anterior comentari sobre la prepotència d'uns professionals sanitaris al Centre de Salut de Campos, ha merescut una valoració molt negativa.
No sé si no m"he explicat prou bé o és que tots els que ho han puntuat son enemics del mallorquí i defensen la llengua de l'estat.
Vull deixar ben clar que com a català, usuari i defensor de la nostra llengua, l'objectiu era posar en evidència la forma en que la Maria manifestava la seva elecció d'idioma per tractar del tema, tot i que com deia coneixia les dos llengües.
També volia fer palès el recurs de desviar l'atenció de la realitat, que era l'actuació prepotent i abusiva dels sanitaris, contraposant la qualitat professional a la mínima empatia necessaria per comprendre al pacient que vol, amb tota legitimitat, exercir el seu dret a emprar la seva llengua: el mallorquí.
I com, finalment , titllava de "curtets", (endolcint la seva afirmació amb el recurs retòric de incloure's amb l'ús de la primera persona del plural), a aquells que, en ús del seu dret volen ser atesos en la seva llegua pròpia, primera senya d'identitat d'un poble.
Malauradament això sempre ha estat considerat pel centralisme com un perill a combatre incansablement amb tota la força que té, que és molta.
En tenim proves que il.lustren fins a ón és capaç d'arribar, ni que sigui a costa dels drets fonamentals més bàsics com el d'expresar-se amb la seva llengua pròpia.
Visca la nostra llengua...!!!

Hola, Maria,
No es buena manera de empezar, cuando conociendo, como dices dos idiomas, para tratar sobre la prepotencia lingüística de algún profesional en el Centro de Salud de Campos, te niegues a escribir en uno de los dos.
Y tampoco lo es que, a continuación desvíes la atención hacia la cualidad de los profesionales, dando por supuesto que ésta es incompatible con el mínimo esfuerzo necesario como para poder entender al paciente en su lengua propia.
Finalmente, no es buena la manera de terminar el comentario, claramente tendencioso en lo referente a la lengua, con una alusión a la "cortedad", (eso sí, suavizada con cierta complicidad gracias al empleo de la primera persona del plural).
Cortedad ?... de quién?....
Ah claro...!! de aquellos que hacen uso de su legítimo derecho constitucional para ser comprendidos en su propia lengua. Saludos cordiales.

A Catalunya encara no son capaços de fer-ho això, però temps al temps i ja ho veurem, si no som capaços de defensar el català amb més força.

"[...]l'ideal fóra adoptar, no ja la forma "Catalunya Gran", sinó senzillament Catalunya, per designar les nostres terres. Ara bé: aquesta aspiració ha d'ajornar-se sine die. Podem preparar les condicions materials i morals perquè, un dia sigui ja factible. I és per això que en certs moments caldria recomanar una cautela esmolada en l'ús de la paraula "Catalunya". Hauríem de fer els majors esforços per reservar-li en el futur aquella amplitud integral. És per aquesta raó que convé emprar sistemàticament la denominació "el Principat"[...] Al cap i a la fi, en tot aquest problema del restabliment d'una terminologia col·lectiva apropiada, la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes ha de ser guanyada a força de reiterar les fórmules escollides i procedents, i a força d'acostumar-nos i acostumar els altres a utilitzar-les d'una manera metòdica. No ens hem pas d'enganyar: es tracta d'una qüestió de rutines. Contra la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble, hem de crear-ne una altra que resumeixi la nostra voluntat de reintegració. [...]"

Joan Fuster, "Qüestió de noms" (1962)

Ara ja és factible, el futur ja és aquí. Tots quants tenim voluntat de reintegració ja hem superat "la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble" i, gràcies a tots aquells qui ens han preparat "les condicions materials i morals" perquè ho sigui, de factible, ens hem acostumat a utilitzar metòdicament el corònim Catalunya amb l'amplitud integral que li correspon, això és, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i l'Alguer. També, empram sistemàticament la denominació "el Principat" per referir-nos a les quatre províncies de la Comunitat autònoma espanyola, dita "Catalunya" per la legalitat estatal ocupant i per tots quants no han aconseguit, encara, "la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes".

"La proposta de Guia recull, així mateix, una llarga tradició d'ús ample del significant Catalunya. Com a exemple paradigmàtic, el mallorquí Gabriel Alomar es referia a 'tota la Catalunya' com a agrupació de la Catalunya continental i la Catalunya insular, tal com recull Gregori Mir en el llibre 'Sobre nacionalisme i nacionalistes a Mallorca'."
(Viquipèdia, article "Digueu-li Catalunya")

Aquí teniu la proposta de Josep Guia:
https://www.academia.edu/2486699/%C3%89s_molt_senzill_digueu_li_Catalunya

«Tot el meu passat que la història allunya
el tenyeix de glòria la Gran Catalunya
Jo sóc mallorquí i és la meva glòria
esser català per la meva història!» Pere Capellà (1935)

http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699

«Veieu-la bé, la nacionalitat catalana, espargida i esquarterada a través de les costes llevantines d’Espanya i més enllà de la mar, i fins més enllà de la frontera francesa. Per sobre aqueixa total Catalunya ha passat un fibló de raons d’estat artificials, de dogmes i doctrinarismes pedantescs, pels quals se l’ha volguda junyir violentament a una raça estranya, se li ha volgut rompre la seva unitat íntima i nadiua, i fins s’ha declarat estranger a una part del solar originari». Gabriel Alomar (1931)

http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699

«Menorca és catalana, genuïnament catalana (…) [i cal] enfeinar-nos en la tasca, àrdua és ver, però també bella i justa de la catalanització radical de la nostra illa. (…) Advinguda la República, que no pot ésser altra que federativa, ens cal tombar els ulls vers la història i regenerar-nos com a poble lliure. (…) Res d’Estat Balear, res de provincianisme. Volem ser catalans, tot essent menorquins, com en són els empordanesos, els rossellonesos, els mallorquins mateixos. (…) Si Menorca és una regió catalana ha de seguir una política catalana.» Joan Timoner i Petrus, Menorquit (1931)

http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699

«Seria profitós que ens posàssim d’acord per cercar un apropament vers aquells sectors que aspiren al reconeixement de la nacionalitat catalana a la que nosaltres pertanyem d’ençà que Menorca fou conquerida pels catalans». Tudurí Garcia (març de 1931)

http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699