Denuncien la reiterada desobediència a la Llei per part de l'Ajuntament de Calvià

@Itant:Que cada 1 parli el que vulgui però ja n´hi ha prou de la cançoneta de "estamos en Esoaña háblame en español"

Deixa'l anar, Macià : el pancas és ell, que organitza manifestacions fastuoses de set o sis, i ho considera tot un èxit. Només és una petita molèstia.

L'espanyolista renegat acusa de renegats els mallorquins que simplement volen usar la seva llengua, que també ha estat la dels seus padrins i repadrins durant prop de vuit segles. Renegat ell, que ha donat per bona la castellanització franquista i no sap escriure el poc mallorquí rovellat que parla.

Por mucha panfletada pancarenegatus no hay nada que hacer majetes...

Jbm Encara n'hi ha que no han passat del 1937 I no passen, perquè s'hi troben MOLT A GUST.

Es ciutadans del món, es vertaders internacionalistes, som es qui defensaríem es castellà en front de la imposició de s'anglès a Puerto Rico, i defensaríem es guaraní en front de la imposició des castellà al Paraguai, i defensaríem es cors en front de la imposició des francès a Còrsega; som es qui defensaríem totes ses llengües minoritàries i/o minoritzades arreu del món, allà on anàssim a viure. És evident que en es Països Catalans es ciutadans del món som es qui hi defensam sa llengua catalana en front de la imposició des castellà, (o francès, o italià). Es qui defensen ses llengües imperials són imperialistes, i es qui no s'esforcen en retornar la primacia a sa llengua pròpia des indígenes d'un país on aquesta llengua és minoritzada per la imposició d'una altra llengua són colonialistes i/o colaboracionistes de colonialisme.

Edicte del Govern Superior Polític de les Balears, de l’any 1837 ( Josep Melià, “Informe sobre la lengua catalana”, Editorial Magisterio Español, Madrid 1970, pàgina 283), conegut popularment com a “decret de l’anellet”: “ Considerando que el ejercicio de las lenguas científicas es el primer instrumento ... que la castellana ... està mandada observar en las escuelas i establecimientos ... Cada maestro o maestra tendrá una sortija de metal, que el lunes entregará a uno de sus discípulos, advirtiendo a los demás que dentro del umbral de la escuela ninguno hable palabra que no sea en castellano, so pena de que oyéndole aquel que tiene la sortija, se la entregará en el momento y el culpable no podrá negarse a recibirla; pero con el bien entendido de que en oyendo este en el mismo local que otro condiscípulo incurre en la misma falta, tendrá acción a pasarle el anillo, y este a otro en caso igual, y así sucesivamente durante la semana hasta la tarde del sábado, en que a la hora señalada aquel en cuyo poder se encuentre el anillo sufra la pena...De esta manera ...se conseguirá no solamente que al cabo de algún tiempo de constancia llegue a familiarizarse la juventud mallorquina con la lengua en que están escritas ... sino también el que se guarde más silencio en las escuelas por el temor que cada uno tendrá de incurrir inadvertidamente en la pena del anillo y esponerse al castigo ... El zelo ...en plantear y sostener esta medida ... serà un mérito ... y un objetivo especial de exámen en la visita anual que pasaré a todas las escuelas de la provincia ...”.

Quan s’admet que puguin ocupar llocs de feina de cara al públic gent incompetent en una de les llengües oficials s’està fent un atemptat contra els drets lingüístics de tots, i un atemptat contra els drets laborals de la gent que, perquè ha estudiat aquí, o perquè s'ha esforçat en aprendre-les de gran, les coneix i les entén sense problemes, i que ha de veure que llocs de feina que haguessin pogut ocupar ells són ocupats per gent que n’és incompetent.

(Que els madrilenys puguin exigir esser entesos onsevulla quan conversen en madrileny a Madrid i a Mallorca, i els mallorquins ni a Mallorca mateix poguem exigir esser entesos onsevulla quan hi conversam en mallorquí, és una injustícia tremenda).

La única sortida que hi veig és que els catalanoparlants habituals conscienciats del problema facin servir el català sempre i amb tothom. Una llengua no mor perque els qui no la saben no l'aprenen, una llengua mor quan els que sí que la saben no la fan servir.