algo de nubes
  • Màx: 17.07°
  • Mín: 9.93°

Avança la descarbonització: Es Murterar redueix de 1.500 a 500 les hores de funcionament anuals

A partir d’aquest dimarts, 17 d’agost, els grups 3 i 4 de la central d'Es Murterar redueixen encara més la seva presència en el sistema energètic de les Illes Balears dins el procés de descarbonització previst a la Llei de canvi climàtic i transició energètica. Els dos grups reduiran de 1.500 a 500 les hores de funcionament, l’equivalent a vint dies a l’any. Una operativitat que només es posarà en marxa en cas d’emergència en el sistema energètic de les Balears.

Aquest dilluns, el vicepresident i conseller de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria democràtica, Juan Pedro Yllanes, i el director general d’Endesa a les Illes Balears, Martí Ribas, han visitat la central d’Alcúdia, acompanyats del director general d’Energia i Canvi Climàtic, Pep Malagrava, el director de la central d'Es Murterar, Jordi Jaume, i el director gerent de l'IBE, Ferran Rosa. Tots ells han pogut comprovar com s’ha reduït el consum de carbó en el complex energètic mentre s’impulsa la nova planta fotovoltaica de Nou Biniatria —amb una potència de 14,97 MW de potència instal·lada i una producció de 24,84 GWh per any—, dins el procés de transformació energètica que ha engegat la central des de l’any 2019.

«Avui donam una passa més en la descarbonització del nostre arxipèlag i avançam cap a un futur cada vegada més verd, sostenible i respectuós amb el nostre planeta. En només dos anys el carbó ha passat de generar el 50 % de la nostra electricitat a menys del 5 %», ha explicat el vicepresident, «i això ha fet que les emissions de CO2 des de l’any 2019 s’hagin reduït un 10 % en el conjunt de les Illes, un 27 % en el sector elèctric balear i que la central des Murterar hagi reduït més d’un 90 % les emissions. Tot això es tradueix en una millora de l’aire que respiram i en més salut per a la ciutadania».

Yllanes també ha destacat les oportunitats que ofereix la transició energètica: «som molt conscients que aquest ha estat un pols econòmic i laboral per a moltes famílies. I també sabem que la transició energètica és una gran oportunitat per reindustrialitzar aquesta zona. S’acaba el carbó i el futur està en les energies renovables, que generen llocs de treball de qualitat, estables i que són sinònim de creixement econòmic. La nostra aposta és clara: incrementar el parc d’energies netes a tota la comunitat perquè l’any 2023 un 25 % de la nostra energia sigui produïda per renovables».

El director general d’Endesa a les Illes Balears, Martí Ribas, ha destacat que «en aquests moments necessitam treballar conjuntament les empreses i les administracions implicades per vèncer les inèrcies que encara avui ens fan difícil avançar amb la velocitat que voldríem cap a la descarbonització de manera ferma i decidida».

Per al director general d’Energia i Canvi Climàtic, Pep Malagrava, «l’informe científic de l’IPCC avala la valentia de la Llei de canvi climàtic de les Illes Balears i ens empeny a accelerar la transició energètica. En aquest sentit, les hores que estaran disponibles els grups 3 i 4 des Murterar seran testimonials i es reduiran encara més les emissions. No hem de perdre més temps per implementar la transició energètica i necessitam la implicació de tots els actors socials».

Energies renovables i el segon cable

Aquest camí de descarbonització va començar fa dos anys amb la Llei de canvi climàtic i transició energètica de les Illes Balears, que va possibilitar el tancament dels grups 1 i 2, els més contaminants de la central tèrmica d'Es Murterar, el 31 de desembre de 2019. En aquells moments també es va fixar un màxim de funcionament de 1.500 hores a l’any per als dos grups que quedaven operatius, el 3 i 4. A partir d’ara, la central redueix encara més la seva presència en el sistema elèctric de les Balears fins a 500 hores a l’any.

L’aturada definitiva d'Es Murterar requereix que les Balears disposin d’una potència àmplia d’energies renovables instal·lada i de l’entrada en funcionament del segon cable de connexió amb la península.

Actualment, a les Illes Balears hi ha en tramitació parcs fotovoltaics amb una potència de 530 MW, que equival a la que tenia Es Murterar quan funcionava a ple rendiment. A aquesta potència de renovables, que s’instal·larà en els pròxims anys, cal sumar-hi els 100 MW que ja estan en marxa.

Pel que fa al segon cable, la planificació de Red Eléctrica contempla la seva construcció en els pròxims cinc anys, període al llarg del qual les Balears rebran prop de 1.200 milions d’euros d’inversió de l’Estat. Sumant l’evolució a l’alça de la implantació d’energies renovables i la construcció del segon cable, el tancament d'Es Murterar es podria produir al voltant del 2026.

Paral·lelament a aquest procés, les centrals de cicle combinat —Son Reus i Cas Tresorer— han reforçat la seva presència en la producció energètica per tal de garantir el subministrament elèctric.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per nofret, fa mes de 2 anys

Volen l'entrada en funcionament del segon cable de connexió elèctrica amb la península ? Se pensen les autoritats que les emissions de gasos d'efecte hivernacle de les centrals elèctriques de la península no afecten a les Illes ?

Valoració:1menosmas
Per Guillem, fa mes de 2 anys

Si els nostres governants no tinguessin tantes manies a posar molins eòlics damunt la serra de tramuntana, actualment Mallorca ja podria prescindir perfectament del gas i el carbó per a cobrir les necessitats elèctriques de l'illa.

Valoració:1menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente