nubes dispersas
  • Màx: 10°
  • Mín:

Molt renou i poques nous: xerrant de política

La política no és un tema d'interès per a molta gent, ni tan sols els preocupa. No és fàcil xerrar sobre ella, és una qüestió amb tendència a la controvèrsia i que genera opinions dispars. Cada persona té la seva percepció i el seu parer, tant dels polítics com de la política exercida pels partits polítics.

En primer lloc, vull aclarir que no dispòs d'uns coneixements molt profunds ni amplis d'aquesta temàtica, de la que avui tenc la gosadia de reflexionar. Segon, evidentment, són reflexions del que pens, sent i he viscut al respecte. Tercer, segurament, molts lectors no estiguin d'acord o tenguin discrepàncies amb les meves paraules, com diuen: 'per a gustos, colors'. I quart, si es fan comentaris d'aquesta publicació, deman que siguin respectuosos, es pot estar o no d'acord amb mi, però sense perdre el respecte ni les formes.

Som al mes d'agost d'aquest 2021, hem superat l'equador de l'actual legislatura a les institucions de les nostres illes. Els darrers comicis varen ser al maig del 2019 i, si tot va bé, els següents tendran lloc a finals de maig del 2023. A hores d'ara, tot està per veure, si hi haurà una tercera legislatura amb la coalició d'esquerres o si, en canvi, es produirà un 'sorpasso' de la dreta. El que sí s'ha començat a veure són moviments dins alguns partits polítics.

Abans de comentar-ho, faré un recordatori de les composicions de les distintes administracions públiques. El Parlament de les Illes Balears està conformat per 59 diputats, amb la següent distribució: PSIB-PSOE 19 (14), PP 16 (20), Unides Podem 6 (10), Ciutadans 5 (2), MÉS per Mallorca 4 (6), PI 3 (3), Vox 3 (0), MÉS per Menorca 2 (3), i Gent per Formentera 1 (1), entre parèntesi s'han afegit els diputats a l'anterior mandat polític, del 2015 al 2019. El percentatge de vots va ser del 54,98 per cent, i l'abstenció va arribar al 45,02 per cent de la població amb dret a vot.

El Consell de Mallorca està format per 33 consellers: PSIB-PSOE 10, PP 7, MÉS per Mallorca 4, Unides Podem 3, Cs 3, EL PI 3, i Vox 3. Al Consell Insular de Menorca, són 13: PSIB-PSOE 4, PP 4, MÉS per Menorca 2, Podem-EUIB 2, i Cs 1. Al Consell Insular d'Eivissa, són 12: PP 5, PSIB-PSOE 5, Podem-EUIB 1, i Cs 1.
Finalment, la composició dels 29 regidors de l'Ajuntament de Palma és la següent: PSIB-PSOE 9, PP 6, Cs 4, Vox 4, MÉS-Estiman Palma 3, i Unides Podem 3.

Una qüestió que hauria de preocupar als partits polítics és l'índex de participació a les successives eleccions, clarament en descens. Si al 2003 el percentatge de vots emesos va ser del 62,85 per cent, al 2019, en va baixar fins al 54,98. I previsiblement, al 2023 hi haurà menys participació electoral i més abstenció pel conjunt de votants. De cada vegada es percep una major indiferència cap a la vida política, en general, i als partits polítics, en particular. Molta gent del carrer pensa que tots són iguals, uns lladres o uns pocavergonyes, que prometen molt i fan poc. Com diu el refranyer «de moliner mudaràs, però de lladre no t'escaparàs». També molta gent està decebuda amb partits que els solien agradar i als que votaven, però que amb les seves accions o promeses incomplides deixen descontents els seus votants, que o bé voten un altre, o bé a cap, perdent, fins i tot, simpatitzants i afiliats.

El PSIB-PSOE, porta dues legislatures governant a la majoria de les principals institucions. Al Govern ha repetit a la presidència, Francina Armengol. Però ja sabem que si hi ha una tercera encapçalada pel PSIB-PSOE, no serà amb n'Armengol com a Presidenta. Encara s'han de fer les primàries, dins aquest partit, per determinar qui serà la candidata o candidat de cara a les eleccions del 2023. Tres noms es postulen entre els possibles, són: Catalina Cladera, actual Presidenta del Consell de Mallorca; Iago Negueruela, Conseller de Model Econòmic, Turisme i Treball, peça fonamental del Govern; i no es descarta el ressorgiment de Francesc Miralles, Vicepresident primer i conseller de Cultura, Patrimoni i Esports del Consell de Mallorca, a la legislatura passada.

El PP, ja té la seva candidata triada per ampla majoria dels seus, Marga Prohens, i segurament, digitalitzada des de la cúpula a Madrid. Diputada al Congrés dels Diputats, i proclamada presidenta d'aquest partit a les Illes Balears fa menys d'un mes. Prohens ja ha estat diputada al Parlament de les Illes, durant dues legislatures consecutives 2011 - 2015 i 2015 - 2019. No es pot dir que sigui una renovació política, perquè a ella s'hi afegeix com a secretària general, Sandra Fernàndez, anteriorment regidora de l'Ajuntament de Palma i diputada del Parlament, i posteriorment consellera d'Afers Socials, del 2013 al 2015. Si la primera va ser deixebla de Jose Ramon Bauzà, la segona ho és del tot poderós, i omnipresent, en el PP balear, José María Rodríguez.

Tant a Unides Podem com a MÉS per Mallorca, així com al PSIB-PSOE, les seves candidates o els seus candidats es triaran en els congressos prevists fer a la tardor d'enguany. No tenc ni idea dels possibles aspirants a liderar el projecte polític per encarar el 2023 a Unides Podem. L'únic nom que he sentit plantejar-se és el de Llúcia Muñoz, diputada al Congrés dels Diputats per aquest partit. La que sí ha oficialitzat la seva candidatura a les primàries de l'altra formació d'esquerres, MÉS per Mallorca, només fa uns dies, és Maria Ramon, batlessa d'Esporles des del 2015. Altres possibles persones per presentar les seves candidatures són Lluís Apesteguia, batle de Deia; o Miquel Oliver, batle de Manacor. El que va dir, fa temps, que no ho farà és Toni Noguera, actual coordinador d'aquest partit ecosoberanista i regidor a l'Ajuntament de Palma.

En El PI, després de les tempestes d'aquesta legislatura entre els seus dirigents, primer amb la sortida de Jaume Font, un dels fundadors d'aquesta formació centrista formada per un grapat de partits, com l'extinguida Unió Mallorquina; i la posterior sortida d'Antoni Amengual, que va succeir Font com a president, acompanyada també d'altres persones visibles del partit, com és Lina Pons, que continua com a diputada al Parlament. Sembla que les aigües han tornat al seu lloc, amb la recent candidatura de Tolo Gili per presidir aquesta formació que, fins ara, em sembla, anava a la deriva. Gili, batle d'Artà, és l'actual secretari general de la mateixa i no aspira a ser el candidat per a les eleccions.

A Ciutadans, partit de dretes amb representació a les institucions illenques, una altra dona es perfila com a candidata a la presidència del Govern, i en aquest cas, també ha estat digitalitzada pel partit des de Madrid. Patricia Guasp, diputada del Parlament, de la qual no se sent parlar gaire.
Del partit d'extrema dreta, sincerament, m'importa ben poc qui siguin els seus caps de llista. De fet, no diré res més que, com moltíssima gent desitja, mai entrin en cap institució de les nostres illes.

Una vegada fet aquest breu anàlisi dels partits polítics, presents a les institucions i, les seves apostes personals de cara a les eleccions del 2023, a la nostra comunitat autònoma, vull fer una petita menció d'altres que segurament es presentaran, partits animalistes com Progrés en Verd o PACMA; Más per Balears; i Crida per Palma, que probablement torni a repetir a les eleccions municipals. Ningú sap que passarà d'aquí a vint-i-un mesos i mig. Si la coalició d'esquerres aconseguirà millors resultats que la que aconsegueixi la de dretes, perquè obtenir una majoria absoluta amb un partit només resulta missió impossible.

És molt difícil augurar els resultats. Per una banda, el PSIB-PSOE confia en refermar-se com el partit més votat al Parlament, ho va ser per primera vegada en el 2019. A més, compta amb l'avantatge mediàtica de governar l'Estat espanyol. Per altra banda, al PP augmenta la confiança i la il·lusió de guanyar les eleccions del 2023, jugant amb la carta de Prohens i, aprofitant 'l'efecte Ayuso' a Madrid. I supòs, que partits com Ciutadans, Unides Podem, MÉS per Mallorca i El PI lluitaran més per no perdre vots, ni representació a les institucions que per expectatives reals de guanyar. Tot depèn del que facin els dos més votats, PSIB-PSOE i PP, i del que puguin guanyar o, al menys, conservar els altres partits d'esquerres o de dretes, a l'hora de confluir respectivament amb un o altre.

Són molts els factors possibles a tenir en compte per part dels partits polítics en relació amb la gent: la pujada de l'abstenció; el guany o la pèrdua de confiança; la pèrdua de força o credibilitat; el desgast polític dels partits que governen; la situació laboral, econòmica i social; les conseqüències de la pandèmia actual; la percepció de necessitat de canvi; la simpatia o l'aversió; la satisfacció o la decepció; l'esperança o el cansament, etc.

Sincerament, no voldria que guanyés l'opció de dretes, però tampoc m'agrada gens que el pacte de progrés, denominat com el govern de la gent, faci una política més aviat conservadora, pobre i decebedora. Sabem com actua la dreta i ho esperam, però no esperam que l'esquerra actuï de la mateixa manera, o que no facin quan governen el que diuen quan estan a l'oposició. Com diuen: «molt renou i poques nous».
Exemples: l'Hospital de Son Espases, l'autopista Llucmajor- Campos, la ineficàcia de la llei en defensa dels animals, la continuïtat de serveis públics en mans privades, la nefasta gestió de les residències públiques, el col·lapse del tràfic particular a les carreteres, les deficiències al transport públic, la discriminació de la nostra llengua, la manca d'habitatges socials i econòmics, els casos d'explotació sexual a les menors tutelades pels Serveis Socials, l'augment de megacreuers, la intenció d'ampliació de l'aeroport de Palma, el col·lapse sanitari als hospitals, l'augment de gent d'exclusió social o vivint al carrer, sa Feixina de peu...

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.