L'Obra Cultural Balear organitza durant els següents diumenges d'estiu cinc projeccions de cinema a la fresca a les 21 hores. L'accés serà lliure i per ordre d'arribada, respectant les mesures de seguretat.
Començarà dia 8 d'agost amb la projecció del documental 'Tot Inclòs', el següent diumenge, dia 15 es projectarà 'LOU dantzan jo ta ke, oinak lehertu nahia', dia 22 'La meva setmana extraordinària amb la Tess', dia 29 'Les noies d'Alba Daurada', i acabarà dia 5 de setembre amb la projecció d''El Mar'.
A continuació la sinopsi de les projeccions:
Tot Inclòs: Des dels anys 60, les Illes Balears han patit un gran canvi provocat pel seu model turístic. Aquests canvis han estat tan ràpids i profunds que són qüestionats i es vol promoure un model que sigui més sostenible. El documental mostra el punt de vista de personatges relacionats amb el món del turisme, el món acadèmic, el món de l'ecologisme i ciutadans que viuen a Mallorca.
LOU dantzan jo ta ke, oinak lehertu nahian: documental sobre Lou Olanugua, una de les primeres veus femenines en el rock de la dècada dels vuitanta. Vocalista de grups com Humedecidos, O.K. Korral i Las Lagartas. El documental parla del lloc que ocupava la dona als escenaris en aquesta dècada, sobre la decisió de cantar en euskera i la importància que va tenir en aquella època l'actitud i l'estètica.
La meva setmana extraordinària amb la Tess: En Sam és un nen d'11 anys que està de vacances d'estiu amb la seva família. Al llarg de la setmana coneixerà a la Tess, una nena aventurera i misteriosa que el farà reflexionar sobre el valor de l'amistat i la família.
Les noies d'Alba Daurada: "Què ha passat a Grècia?" es pregunta en veu alta el cineasta Håvard Bustnes a l'inici d'aquest inquietant documental. En els últims anys, la imatge d'un país amb platges assolellades i gent amigable ha estat enfosquida per ideologies polítiques properes al nazisme que s'encarnen en Alba Daurada, el partit que a les eleccions del 2012 va aconseguir 21 escons al Parlament grec. Quan nombrosos membres destacats del partit són empresonats, les seves dones (entre elles la filla del líder Nikos Michaloliakos) agafen les regnes de la formació i continuen propagant-ne el missatge. Totes elles tenen la suficient experiència per evitar escletxes en el discurs oficial i s'asseguren que les entrevistes que els fan, queden tal com volen. Però en un moment de distracció, el director marxa corrent amb la càmera i aconsegueix enregistrar imatges compromeses del partit neonazi. El material resultant, complementat amb imatges d'arxiu, no deixa cap dubte sobre el costat depravat d'aquest partit polític i revela l'abisme, cada vegada més clar, entre la realitat i la imatge que pretenen donar.
El Mar: Adaptació de la novel·la de Blai Bonet dirigida per agustí Villaronga, director de 'Pa negre'. Una història pertorbadora sobre la culpa, la religió, l'homosexualitat i la mort. Manuel Tur i Andreu Ramallo tenen deu anys quan la Guerra Civil arriba a l'illa de Mallorca. La seva primera trobada amb la crueltat de la guerra es produeix en veure com afusellen el pare d'un amic davant de la tàpia del cementiri. Transcorreguts deu anys es retroben a un sanatori per tuberculosos de l'illa. Tots dos estan afectats i afronten la malaltia amb postures diferents: Ramallo ignorant-la i Manuel, refugiant-se en la religió per evadir-se d'una mort que sent propera. Entre tots dos s'iniciarà una nova amistat basada en la fascinació de Manuel per la vitalitat de Ramallo i en l'admiració d'aquest per l'enteresa de Manuel. Però a poc a poc la postura religiosa de Manuel entra en crisi en adonar-se que el que sent per Ramallo és alguna cosa més que amistat.
1 comentari
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Si us plau, OCB, feu alguna cosa per Menorca, a Ciutadella sobretot; perquè ara que, per fi, han obert el teatre que rau al final d'un pàrquing... Han tancat els cinemes "Canal Salat", i no hi ha programació alternativa, és a dir, a Ciutadella no hi ha cinema ! A l'ajuntament sembla que els hi és igual, i a la majoria de la gent, -ja se sap del típic conformisme ciutadellenc.- també. Però en som un quants que ens agrada molt el cinema, SOS OCB, per favor !