'El fingidor' és un espectacle multidisciplinari de Pep Tosar sobre Fernando Pessoa i la seva obra, un muntatge teatral en la línia dels anteriors espectacles biogràfics sobre poetes creats per Tosar, com 'Federico García', 'Esquena de Ganivet', 'Poseu-me les ulleres' o 'La casa en obres'; sobre Lorca, Damià Huguet, Estellés o Blai Bonet. 'El fingidor' es representarà a la Sala Gran del Teatre Principal el 29 de juliol a les 20 hores.

Aquest muntatge conjuga teatre, poesia, circ, música i documental, tot un seguit de recursos al servei de Pep Tosar per retre homenatge a la immensa i complexa figura del poeta portuguès més important de tots els temps i, sens dubte, un dels creadors de poesia més significats del segle passat.

Fernando Pessoa és, al costat d'Elliot, Rilke, Pasolini o Lorca, un dels poetes més rellevants del segle XX. Si bé en el seu temps i, fins i tot, durant les dècades que varen seguir la seva mort, va ser assenyalat com un boig afectat per algun tipus de trastorn psicòtic, avui dia la seva vigència és indiscutible, car molts dels seus versos encara interpel·len directament el cor, la ment i l'ànima de l'home d'avui.

Amb els seus espectacles, Tosar ens proposa reflexionar, des del punt de vista estètic i teatral, sobre la condició humana i la seva diversitat, convidant l'espectador a copsar la complexitat de l'existència. Havent il·lustrat ja artísticament personatges de la mida de Lorca, Blai Bonet, Bernhard o Estellés, ja feia temps que tenia totes les seves energies posades a assumir el repte d'encarnar la figura del poeta que fugia del seu propi cos per intentar ser la veu poètica i existencial d'una espècie d'ànima mundi. Afrontar el desafiament de recrear l'univers de l'escriptor portuguès no és senzill... i cal destinar recursos artístics, sensibilitats i enfocaments diversos per reflectir l'enormitat de la seva figura.

El fingidor centra la seva dramatúrgia en Pessoa mateix i els seus heterònims principals: Alberto Caeiro, Alvaro de Campos, Ricardo Reis i aquell semi-heterònim tan proper a ell anomenat Bernardo Soares, però també en recórrer la infantesa d'aquell infant que passà de viure del bell mig de Lisboa a Sud-àfrica, el seu retorn a Portugal i la seva importància en la creació de les Avantguardes, així com el seu amor a Ofelia Queiróz o quines varen ser les últimes paraules que va escriure.