El Servei de Caça i Pesca Fluvial del Consell de Mallorca ha iniciat 329 expedients sancionadors entre 2017 i 2020 per pràctiques que incompleixen la llei de caça de la comunitat autònoma i l’ordre de vedes de l’illa. Aquests expedients han donat lloc finalment a 186 sancions: 16 per infraccions molt greus, 77 greus i 94 lleus.
Aquests expedients s’obren a partir de les denúncies rebudes al Servei insular. Concretament, entre 2017 i 2020, s’han interposat a Mallorca 375 denúncies relatives a la pràctica de la caça. Provenen principalment dels agents de medi ambient i guardes de camp del Servei de Caça i Pesca Fluvial, però també d’altres agents, del Govern Balear i de la Guàrdia Civil, especialment del grup del SEPRONA.
La gran majoria dels casos en què no s'imposa una sanció al denunciat, és a dir, en què no s’obre un expedient, és perquè era un cas en què la persona denunciada no duia la documentació pertinent per a la caça i posteriorment la va aportar.
L’objectiu del Departament de Desenvolupament Local del Consell, on s’ubica el Servei de Caça, és que l’activitat cinegètica es dugui a terme dins els paràmetres de la llei i respectant les decisions que es prenen al Consell de Caça respecte al calendari hàbil i les captures permeses per tal de continuar amb una gestió cinegètica sostenible, i sobretot sense posar en pràctica arts de caça il·legals.
Tipus d’infraccions
Entre les sancions molt greus imposades (16), n’hi ha una per caçar dins un refugi de fauna, mentre que les altres són per fer-ho amb mitjans prohibits (xarxes japoneses, trampes, cassettes i armes no permeses) o per disparar en zona de seguretat. Igualment, n’hi ha que afecten a captura il·legal d’espècies, no només d’espècies cinegètiques sinó també protegides. La lluita contra aquesta pràctica és prioritària, però sortadament té una tendència a la baixa.
Les infraccions molt greus tenen sancions d’entre 2.001 fins als 20.000 euros, així com la retirada de la llicència de caça i la inhabilitació per obtenir-la durant un termini de dos a quatre anys.
Pel que fa a les infraccions greus (77) suposen una multa d’entre 451 i 2.000 euros i la retirada de la llicència de caça i inhabilitació per obtenir-la durant mínim 6 mesos i màxim dos anys. Són habituals per caçar sense permís del titular del vedat o amb un permís signat per algú que no n’és el titular, o per fer-ho en terreny inhàbil per a la caça.
Les infraccions lleus (94) més habituals són per incompliments formals de la resolució anual de vedes (caçar en dia no hàbil de caça), no portar la documentació i no presentar-la amb el requeriment del Servei, o posseir arts il·legals (no emprar-les). A aquestes infraccions els correspon una multa de fins a 450 euros.
Furtivisme i frau
Paral·lelament a aquests expedients sancionadors, el Consell ha incrementat la tasca contra el furtivisme i el frau. Així, el Servei de Caça incrementarà la vigilància dels vedats de caça de Mallorca i cercarà publicacions enganyoses, fraudulentes o amb indicis d’infracció a les xarxes socials, especialment pel que respecta a activitats cinegètiques amb el boc balear. En aquest sentit, es reforçarà el seguiment de les autoritzacions de control de cabres per danys i s’introduiran noves mesures normatives contra el furtivisme i el frau.
Aquestes noves accions s’aplicaran comptant amb les entitats públiques i privades col·laboradores en la matèria, i amb els titulars dels vedats afectats pel furtivisme i la competència deslleial. L’objectiu és donar més agilitat i efectivitat a l’acció sancionadora necessària per a la protecció de la cabra salvatge mallorquina i garantir alhora el control efectiu i rigorós de cabres en aquells espais on és necessari.
Cal recordar que la cabra mallorquina està catalogada de protecció especial a diferents convenis de protecció internacionals i nacionals, per la dificultat que tenen les seves poblacions a causa de la pressió urbanística, el canvi de l'ús de la terra i l’encreuament amb exemplars exòtics.
Alhora, l’increment de la vigilància i la possibilitat de fer més accions específiques permetrà una millor detecció d’infraccions contra la fauna, especialment d’aquella protegida, ja que pel caràcter residual d’aquestes males pràctiques, no es detecten fàcilment amb protocols rutinaris.
La pràctica cinegètica és una activitat altament regulada i que compta amb un creixent grau de compromís i responsabilitat. Això s’ha aconseguit per l’evolució històrica de la tipologia de les sancions, però també per la participació directa de caçadors i titulars de vedats en les denúncies i avisos rebuts.