Aquest dimarts ha tingut lloc una trobada d'assessors lingüístics de les administracions públiques de les Illes Balears, organitzada per la Direcció General de Política Lingüística. Hi han assistit, de forma virtual, més de 50 tècnics del Govern, dels consells, dels ajuntaments i de la UIB. A la presentació també hi han estat presents els responsables de política lingüística del Govern i dels consells insulars. Es tracta d'una convocatòria amb la participació de totes les institucions públiques de l'arxipèlag que feia anys que no es duia a terme.
La trobada s'ha estructurat per àmbits institucionals i també en tres àmbits competencials, com són la dinamització, l'assessorament i l'acreditació de coneixements. El principal objectiu de la trobada és crear un espai de col·laboració i de reflexió conjunta per tal de compartir experiències i així millorar la feina dels tècnics a favor de la llengua catalana. Fruit dels debats, s'ha generat un document de conclusions que servirà per orientar futures actuacions.
La directora general de Política Lingüística, Beatriu Defior, ha fet èmfasi en la «necessitat de coordinar-se i de treballar conjuntament des de totes les institucions per complir el mandat estatutari de normalització lingüística». En aquest sentit, a la trobada s'ha recordat que la figura de l'assessor lingüístic neix precisament del mandat que tenen els poders públics de treballar per normalitzar l'ús de la llengua catalana.
Ja em perdonareu, i vagi per envant tota la meva admiració per la gent que treballa en defensa del català des de les nostres Administracions, que no sempre ha sigut fàcil, en aquesta foto m'hi manca un cert entusiasme o algun somriure de complicitat entres els assessors i les assessores. Sembla com si cada un mirés cap a una altre banda. I ja sé que les video-reunions no afavoreixen el caliu humà, en som conscient i ho he viscut. Peró el títol de l'article no s'adiu amb la imatge. I si només se n'extreu la publicació d'unes conclusions "per orientar futures accions", sembla que el resultat és massa obert i sense cap objectiu concret assolit. Per tant, amb tota la meva més bona intenció, no veig on és l'èxit de què parla la nota. I amb els temps que vivim ara mateix fa falta alguna acció concreta.