El Tribunal General de la Unió Europea ha acceptat la mesura cautelar demanada per la defensa de Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí i els ha retornat la immunitat provisionalment, retirada a principis de març pel Parlament Europeu amb l'aprovació del suplicatori, però amb una forta divisió política, mai tan gran per a la retirada de la immunitat d'un eurodiputat. Va aprovar-se amb 400 vots a favor dels 693 emesos, 248 en contra i 45 abstencions.

Luxemburg ha acceptat la mesura mentre estudia al fons del recurs presentat pels advocats dels dirigents independentistes exiliats, però el tribunal rarament accepta les mesures cautelars. En el cas de Puigdemont i Comín, per exemple, els va denegar la petició de cautelars per a assistir a la sessió constitutiva de l'Eurocambra el 2 de juliol del 2019 a Estrasburg.

La defensa va denunciar al TJUE les irregularitats del procés del suplicatori al Parlament Europeu. La defensa dels eurodiputats ha assegurat a VilaWeb que mai s'havia concedit una cautelar anul·lant un suplicatori. Afegeix que un estat membre de la UE hagués demanat un suplicatori per a empresonar un eurodiputat.

El 19 de maig van presentar el recurs contra la retirada de la immunitat. Argumentaven que el Parlament Europeu no havia garantit la possibilitat d'exercir els seus drets com a eurodiputats i que s'havien vulnerat diversos articles de la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea. El 26 de maig, van presentar la petició de mesures cautelars, atès que el 7 de juny hi ha ple de l'Eurocambra a Estrasburg i corrien el risc de ser detinguts si viatjaven a l'estat francès, cosa que vulneraria els seus drets i la seva llibertat de circulació i que això seria un «perjudici greu i irreparable». El tribunal accepta l'argumentació dels exiliats, i destaca que l'Eurocambra encara no ha presentat les seves observacions sobre la mesura cautelar. Tanmateix, estima oportú concedir-les.

Els eurodiputats van queixar-se del trencament de la imparcialitat del president de la Comissió d'Afers Jurídics, Adrián Vázquez (Ciutadans), la filtració de l'informe a la premsa espanyola, el fet que només hi hagués un ponent pels tres casos i l'error a l'informe de Ponsatí, que incloïa un delicte –malversació– per la qual no se la persegueix.