algo de nubes
  • Màx: 26°
  • Mín: 19°
26°

Comunicat del Moviment Feminista de Mallorca llegit amb motiu de l'assassinat de Warda Ouchene i el seu fill

El Moviment Feminista de Mallorca ha llegit aquest comunicat a la concentració d’aquest dimecres a la Plaça d’Espanya en motiu de l’assassinat de Warda Ouchene i el seu fill, ocorregut a Sa Pobla.

COMUNICAT DE REPULSA PER L’ASSASSINAT DE WARDA OUCHENE I EL SEU FILL MOVIMENT FEMINISTA DE MALLORCA

Un dia més ens tornam a trobar per compartir el dolor, la ràbia i la tristesa que ens ha provocat el terrible assassinat masclista de Warda Ouchene i el seu fill, despús ahir a Sa Pobla. Encara estam en shock per la cruesa dels fets… Dilluns érem davant dels jutjats, a una concentració convocada per Brilla per denunciar precisament la violència vicària. Una de les màximes expressions de la violència que pateixen les dones i que consisteix a utilitzar els fills i filles per perjudicar i agredir les mares. De fet, és una forma de maltractament molt habitual i la seva expressió extrema és l'assassinat dels menors, com va passar dilluns . Warda era una dona jove, tenia 28 anys, i estava embarassada de 4 mesos. El seu fill, Mohamed, en tenia 7. Les paraules ja no basten per descriure aquesta situació. En quin tipus de societat vivim? Com es pot permetre que un any rere l'altre continuï aquesta allau d'assassinats, violacions, agressions i fins i tot violències que acaben amb la mort d'infants? Des de 2013, s’han produït 37 assassinats de menors a mans dels seus pares o parelles de les seves mares. 37 vides arrabassades. Una xifra inassumible a la qual ara hi hem d’afegir el fill de na Warda. Sabem que la maternitat és un factor de risc per a les dones víctimes de violència masclista. 3 de cada 4 dones assassinades entre el 2003 i el 2019 eren mares i, en la meitat dels casos, tenien fills menors. Fills que han quedat orfes de mare o que, en les situacions més dramàtiques, han mort a mans d’un home que ha considerat que tenia el dret de matar una dona i el seu fill perquè eren de la seva propietat. Estam tristes i esgotades, a vegades també desesperançades, però el nostre compromís és profund: no deixarem de denunciar i assenyalar un sistema que promou i legitima la idea que les dones som objectes de propietat i consum masculí. Reivindiquem alt i clar que volem una societat on les dones visquin lliures i puguin criar els seus infants sense tenir por que cap homes els pugui fer mal. Tenim dret a viure sense por! Volem vides lliures de qualsevol de les violències que exerceixen els homes sobre nosaltres. Ni en l'entorn familiar, ni a la feina, ni al carrer, ni als lloc d’oci. Volem cases i llars segures per a les dones i els seus fills. Volem deixar de passar pena per la nostra amiga, germana, mare, filla o per nosaltres mateixes. Basta de violència sexual, de violència física, de violència vicària, econòmica i psicològica. ACABEM AMB LES VIOLÈNCIES MASCLISTES. És evident que les administracions estan fallant en la detecció i posterior protecció de les dones en situació de violència. Per això, posar el focus en si ella havia denunciat o no és injust i trampós i no serveix per frenar aquest degoteig de dones assassinades. Exigim polítiques feministes per canviar-ho tot. No voldríem acabar sense enviar abans un missatge a certs mitjans de comunicació, però també a qualsevol que pensi que l'origen, la raça, la classe o l'ètnia són elements que ajuden a explicar els assassinats masclistes. Mirau, serem molt clares: l'únic denominador comú que tenen tots els agressors és que són homes i totes les assassinades, que són dones. Ens ho demostren clarament les dades: la violència masclista és transversal i universal. Per l'única raó que caldria posar sobre la taula l'origen de Warda seria per assenyalar la doble opressió que patia, com a dona i com a persona racialitzada, que la feia encara més invisible. El patriarcat i el racisme caminen de la mà contra nosaltres, per això el feminisme és antirracista. Acabam amb un preg dirigit a totes i a tots. REACCIONEM, ENS HI JUGAM MOLT. Als homes, els demanam que es qüestionin les seves actituds i comportaments. A les institucions, que ho afrontin. La violència masclista és un problema de primer ordre i cal destinar tots els recursos materials i humans que facin falta per erradicar-lo. ENS HI VA LA VIDA! I ara cridarem juntes, per na Warda i per totes les que ja no hi són. Estam cansades de minuts de silenci que ja no signifiquen res. No volem callar, volem fer renou perquè avui ens en torna a faltar una altra. Basta de violència contra les dones. ENS VOLEM VIVES. NI UNA MENYS!!

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris